Dinamarca insta l'Estat a parlar de la independència
El Parlament danès aprova una resolució que reclama un “diàleg pacífic i democràtic” entre Madrid i Catalunya per resoldre-ho
Àmplia majoria tot i l'abstenció d'un grup liberal a última hora
Dinamarca pren partit a favor del diàleg en el procés català. Després del debat del 12 de maig, el ple del Parlament danès va aprovar ahir una resolució en què es dóna per assabentat dels “aspectes jurídics, històrics, polítics i internacionals” de la situació de Catalunya, i demana que la demanda d'independència sigui “un assumpte de diàleg pacífic i democràtic entre Catalunya i el govern espanyol a Madrid”. Per tant, també reconeix implícitament Catalunya com a subjecte polític. La històrica resolució, la primera d'un parlament estranger sobre el cas català, es va aprovar sense cap vot en contra, amb els 64 a favor de sis grups, entre els quals hi ha els dos partits del govern –socialdemòcrates i esquerra radical–, i les 41 abstencions del Dansk Folkeparti, d'extrema dreta, i dels liberals de Venstre, si bé aquests en el debat de la setmana anterior havien subscrit la resolució. Des de l'ANC de Dinamarca, la instigadora del debat, tot i que qui va fer efectiva la petició va ser Enhedslisten (Aliança Roja Verda), atribuïen ahir el canvi sobtat a pressions del seu aliat exterior, el Partit Popular Europeu. “El consens és molt important a Dinamarca, així que és una sorpresa que no hi hagin votat a favor i hauran de fer un gran esforç per donar explicacions”, valorava el portaveu de l'ANC, Toni Segòvia, que tanmateix ho valorava en positiu: “Això endolceix la victòria, perquè hem pogut calibrar l'efecte del debat, i hem vist que a alguns no els ha fet gens de gràcia”. “El màxim que han pogut és fer sortir un partit del consens, però no han pogut aixafar el debat”, celebrava.
El portaveu del govern, Francesc Homs, també valorava la resolució per la projecció internacional que dóna al procés, i perquè reclama que s'afronti des d'una perspectiva democràtica i amb una crida al diàleg, que “és el que hem dit sempre”. Homs lamenta que hagi tornat a haver-hi “pressions” espanyoles, ja que “els deu coure molt” el debat, i “deu ser sorprenent per a ells, que estan convençuts que el tema no interessa”. “Acaben fent accions que ho són tot menys diplomàtiques, i per tant estranyes”, tancava Homs.
Debats similars
Tot i que evitaven explicar on, l'ANC confirma que està treballant perquè en els pròxims mesos hi hagi debats i resolucions similars en altres parlaments, sobretot després del 27-S si tornen a triomfar els partits sobiranistes. En paral·lel, parlamentaris danesos ja s'han compromès també a dur iniciatives polítiques sobre el procés a les institucions europees. “Això no s'acaba aquí, i amb això Dinamarca es converteix en un vigilant internacional del procés”, destacava Segòvia. L'ANC va aprofitar per presentar ahir al ministre d'Afers Estrangers danès les 15.882 signatures de suport al debat que ha recollit les últimes setmanes a internet.
LA FRASE
Un debat amb precedents menors
Homs recordava ahir que una resolució així “era inversemblant” no fa gaire, tot i que “en òrgans no estrictament plenaris no és la primera vegada” que surt el cas català. De fet, poc després de la sentència de l'Estatut, el juliol del 2010, el partit gal·lès Plaid Cymru va presentar una moció a Westminster que va rebre el suport de nacionalistes escocesos i d'alguns diputats progressistes. També el Parlament escocès se'n va fer ressò llavors. Des de l'esclat del procés, el 2012, han estat molts els contactes amb diputats, senadors i cambres de fora, sovint a iniciativa seva, un fet que fa pensar que l'interès va in crescendo i que és molt plausible que es repeteixin debats com el danès. El cas català, de fet, ja ha sortit puntualment en altres cambres, com ara en algun parlament regional francès, en una pregunta al Parlament suec, que el ministre es va espolsar de seguida, o en la intervenció d'un diputat letó en un debat d'exteriors, si bé cap havia arribat al nivell de debat oficial.