Un guirigall de ple

Si la falta de majories absolutes s'havia convertit en una constant en els últims cicles electorals –sobretot als municipis més grans–, després de les municipals de diumenge es dibuixa un mapa local amb un vot més dispers que mai. Això té una conseqüència directa en gairebé una cinquantena de poblacions: els plens estaran formats per més de set grups municipals. Per demarcacions, Barcelona és la que s'emporta el primer lloc, amb 33 municipis en aquesta situació. A la resta, la incidència és molt menor: set a Girona i Tarragona i només dos a Lleida. Per nombre de llistes, s'imposen amb claredat Mataró i Cubelles, on el ple tindrà fins a nou formacions. En la majoria dels casos, es dóna la circumstància que hi ha un partit clarament guanyador que queda a força distància dels seus competidors, que només obtenen entre un i dos representants. Però, tot i ser el partit guanyador, no en fa prou per sumar. L'efecte d'això és doble: una dificultat més gran per assolir acords de governabilitat, però, alhora, més xicotes a festejar. Hi ha casos, però, en què hi ha un empat tècnic pel que fa a regidors i la situació encara es complica més. N'és un exemple el Vendrell. Hi ha guanyat el PSC, amb quatre regidors, però en segona posició queden CiU, Plataforma per Catalunya i Ciutadans, amb tres. I el mateix passa a ERC, la CUP i Sí es Pot el Vendrell, que n'obtenen dos cadascun. Les combinacions per aconseguir els onze regidors que calen per formar majoria són múltiples.

Segons explica el sociòleg Xavi Carreras, aquesta situació no ha de sorprendre i es pot interpretar com un càstig a les formacions més tradicionals. “La gent s'ha cansat de sentir a parlar de casos de corrupció, de tenir la sensació que els mateixos de sempre són els que s'ho reparteixen tot”, afirma. Això explica la irrupció de formacions noves que representen aires nous i la baixada de partits com el PSC i el PP. Tot i aquest context més general, el cert és que en les municipals pesen molt les persones i les idiosincràsies locals, els conflictes i les situacions que tenen lloc en aquell territori. “Cada poble és un món: la gent es coneix i hi influeixen molt les afinitats o les topades, més que la política d'un gran partit”, reflexiona Carreras.

Per exemple, la presència de formacions com Plataforma per Catalunya a Salt i el Vendrell, que són poblacions amb un alt índex d'immigració. Torredembarra n'és un altre exemple. Les d'ahir eren les primeres eleccions municipals després de l'esclat del presumpte cas de corrupció que va esquitxar gran part de l'aleshores govern municipal l'estiu passat, i han deixat un consistori fragmentat en vuit grups, però amb una victòria clara d'ERC, amb quatre regidors i prop del 20% dels vots. El municipi, de 15.000 habitants, era un dels que tenien més candidatures (catorze, tot i que finalment la Junta Electoral en va excloure una) i té una tradició de forta divisió política (el 2003, de fet, el ple ja va quedar dividit en vuit grups). ERC, però, en tindria prou amb dos socis més per sumar la majoria suficient en un ple en què s'han castigat partits amb imputats en la investigació judicial (CiU, el PP i GIT) i en què irrompen C's, la CUP i l'escissió de CiU, Avui Democràcia.

Un altre cas és el de Cervera, amb menys de 10.000 habitants. Ja tenia un govern de CiU en minoria i una llarga tradició política de fragmentació electoral. Aquestes eleccions han complicat encara més el panorama, ja que s'ha passat de cinc a vuit partits representats a la Paeria. El mandat passat, CiU s'ha recolzat en ERC i el regidor del SIF per tirar endavant temes clau com ara el POUM. Ara CiU té un regidor menys, però ERC en té el doble i SIF s'ha mantingut. L'alcalde, Ramon Royes, ja ha viscut l'experiència d'un govern multipartit, comandat aleshores pel PSC, amb Joan Valldaura, i ara aposta per “un escenari d'estabilitat en què cal arribar a acords”. El pacte natural seria continuar en minoria, amb ERC i SiF des de fora, però abans cal tenir prou suports per ser investit alcalde. Els enfrontaments personals han passat factura i queden descartats els suports del PP, el PSC i Inse. MES-ICV, amb l'exalcalde Valldaura com a segona força, ara més debilitada, és un aliat improbable. I la CUP descarta “pactes estables”, segons el regidor Jordi Pons. A Cervera, serà complicat fins i tot ser escollit alcalde. De moment, tot està obert.