CiU vol decidir amb calma la presidència de la Diputació
Els pactes municipals en l'àmbit local i català determinaran si es decanta per Convergència o Unió
L'alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, entre els favorits
ERC i la CUP agafen impuls al territori
Amb els resultats de les eleccions a la mà, ara s'engega la maquinària dels partits polítics per intentar obtenir alcaldies i lligar majories de govern. És el torn del joc polític, en el qual també intervé la Diputació. El govern està clar: CiU, amb 14 diputats, i majoria absoluta. Però qui en serà el president? Tradicionalment, la federació ha atorgat la direcció de l'ens a Convergència. En aquest últim mandat, però, ha estat a les mans d'Unió, amb Jaume Torramadé, en una primera fase, i Joan Giraut, en la segona. Tot fa pensar, però, que aquesta vegada la Diputació tornarà a tenir un president convergent, malgrat que aquest punt està estretament lligat als pactes municipals que hi pugui haver no tan sols a la demarcació sinó també a Catalunya.
El president de CDC a les comarques gironines, Pere Vila, es resisteix a fer valoracions. “És indiscutible de qui serà el govern. Però no parlarem de la presidència fins després de la constitució dels ajuntaments”, va dir ahir. Hi afegia, però, que no hi ha dubte que “ha de ser una persona amb lideratge i prestigi i que hagi aconseguit uns bons resultats electorals”.
Si es tenen en compte aquests requisits, sens dubte una de les persones que se situa en un lloc privilegiat en la cursa per presidir la Diputació és Miquel Noguer, alcalde de Banyoles, que diumenge va revalidar la majoria absoluta. Noguer és ara mateix vicepresident primer de l'ens i, a part de l'èxit personal, hi ha factors externs que li bufen a favor. Dels altres dos vicepresidents actuals, Xavier Soy ha abandonat la política i, Miquel Calm, ha perdut l'alcaldia de la Vall d'en Bas, després de setze anys de govern. Una altra de les persones que es perfila en el càrrec és el mateix Pere Vila. Els mals resultats obtinguts com alcaldable al seu municipi, Llançà, on per primer cop en la història CiU ha perdut la majoria absoluta, li resta possibilitats per liderar la Diputació. Albert Piñeira és un dels alcaldes convergents que ha obtingut millors resultats –majoria absoluta i indiscutible a Puigcerdà– i caldrà veure com es valoren.
Pel que fa a Unió, l'actual president, Joan Giraut, ha perdut dos regidors a Platja d'Aro i, tot i guanyar, ha quedat debilitat.
Les forces emergents
Pel que fa a l'anàlisi de partits, CiU és la formació més votada, tot i que amb un percentatge inferior al de fa quatre anys –el descens és de més de tres punts–. Manté Girona i la Diputació, però perd pes en consells comarcals, com ara a l'Alt i el Baix Empordà i el Gironès, i en feus importants com per exemple Salt o Roses. Vila diu que estan “satisfets”, però reconeix que els podria haver anat millor.
Qui agafa impuls és ERC. Amb un 23,44% dels vots a la demarcació (més de vuit punts per sobre del 2011) se situa com a segona força política i s'imposa al Consell Comarcal del Baix Empordà, a part de guanyar en municipis significatius com ara Palamós, i aconsegueix la majoria absoluta en 48 municipis. La CUP també pren volada. Amb un 6,68% dels vots gironins, aconsegueix l'alcaldia de sis municipis, entre els quals hi ha Celrà, Viladamat i Colomers, i entra a poblacions importants. Qui recula més és el PSC. Fa quatre anys va ser la segona força, amb un 19,69%, i ara és la tercera, i amb un 11,19%. A banda d'això, haurà de recórrer al tacticisme dels pactes si vol conservar el govern de municipis com ara Palamós o Blanes. Per la seva banda, el PP i ICV-EUiA també perden pes, en part provocat per l'auge de Ciutadans, amb un 2,87% dels vots, que representen 12 regidors a la demarcació.