Els deures de l'alcaldessa

Ara mateix, l'escenari barceloní es troba en una fase molt efervescent. O líquida, com diria Zygmunt Bauman, filòsof elevat a la categoria de referència en la nova etapa política que s'enceta a la capital. Conjectures a banda, tots els indicadors assenyalen que Ada Colau serà la nova alcaldessa de Barcelona, a qui ja se li acumula la feina abans de prendre possessió del càrrec. A banda d'haver d'assumir la carpeta de qüestions pendents que li deixarà el govern de Trias, i entre les quals hi ha alguna veritable patata calenta, Barcelona en Comú s'ha compromès a centrar els seus primers mesos de mandat a implantar una vintena de mesures de caràcter social que estan agrupades en un pla de xoc que tindria un cost de 160 milions d'euros. Fonts municipals expliquen que l'operació obligaria a fer retocs pressupostaris– a través de la via, per exemple, dels expedients de modificació de crèdit– que necessàriament haurien de ser aprovats pel ple. Si els esdeveniments, per tant, segueixen l'ordre cronològic esmentat i Colau obre el seu mandat aplicant la mesura, aquest podria ser el seu primer gran test per mesurar la seva capacitat de cintura per sumar suports polítics.

El pla té una primera gran pota, on es preveu la creació de fins a 2.500 llocs de treball concentrats en grans àrees estratègiques, com són la rehabilitació energètica d'habitatges, la gestió de residus, l'enfortiment del comerç de proximitat, l'atenció de col·lectius com ara la gent gran o els dependents o incentivar negocis o empreses de caràcter cooperatiu. El cost de tot plegat seria d'uns 50 milions d'euros. El segon gran bloc de l'actuació aniria encaminada a garantir el que es considera que ha de ser un conjunt de drets bàsics per a la població. Com el de l'habitatge, a través de mesures més o menys concretades com ara “impulsar la cessió a l'Ajuntament de pisos buits” per destinar-los a lloguer social. 50 milions més a la factura. Reforçar els serveis de menjador dels centres lectius, així com revisar els criteris per concedir les beques en aquest camp per ampliar-ne els potencials beneficiaris i crear un fons de 5 milions d'euros per front a la pobresa energètica és una de les altres prioritats del pla. També intentar esmorteir les retallades en l'àmbit sanitari (5 milions d'euros), així com licitar la redacció del projecte per unir els tramvies per la Diagonal en un termini màxim de 100 dies des de la presa de possessió del nou executiu. Una de les altres propostes de les quals Colau ha fet bandera és la creació d'un nou abonament pel transport públic, la T-Ambiental, que permetria fer viatges il·limitats en la xarxa integrada, o el Bicing, a un preu de 50 euros al mes. L'aportació que hauria de fer el consistori barceloní a la borsa del transport públic metropolità per la introducció d'aquest títol, puja a 5 milions d'euros amb la incògnita, però, de si altres institucions supramunicipals també haurien de fer una aportació dinerària extra per cobrir el cost de la mesura.

BComú també es proposa esmenar, ja d'entrada, algunes de les últimes decisions adoptades per Trias. Com ara la de crear una renda mensual de 100 pels menors de 16 anys que estan en situació de vulnerabilitat, i que es fruït de l'últim acord pressupostari assolit entre CiU i el PSC. Doncs bé, en el seu lloc es vol introduir una nova renda, assumida pel consistori, per a totes les famílies que estan sota el llindar de la pobresa i que cobriria fins al 60% de la renda mitjana de la capital, uns 570 euros si fa o no. Aquesta és una de les grans bases electorals en matèria social de BComú, i obligaria a una inversió inicial de 25 milions d'euros.

En el seu pla de xoc, la candidatura d'esquerres també advoca per aturar o derogar alguns projectes o plans urbanístics que s'han començat a tramitar en el tram final del govern de CiU. Un dels casos més paradigmàtics és el de la conversió de l'edifici del Deusteche Bank en un hotel a costa de guanyar edificabilitat, i que s'hauria d'aprovar, o no, en el mandat que ara s'inicia. En una situació similar es troba el pla d'usos de Gràcia, que Trias va haver de deixar en stand by per falta de suport polític i que va suscitar una dura contestació al territori, així com inversions privades de les quals ja s'ha perdut la pista, com la que preveia la construcció d'una parc infantil a la Sagrera o una pista d'esquí a la Zona Franca.

Igualment també es parla, textualment, “d'investigar i rediscutir” operacions com la de la Marina del Port Vell o la concessió de la gestió de la T-Mobilitat a un consorci liderat per Caixa Bank.

A tot això, però, cal sumar-hi un conjunt de decisions que l'executiu de Trias va adoptar gairebé al darrer alè i que, per tant, estan a mig cursar. I, sobre això, Colau i el seu equip hauran de dictar sort. Un cas és el de la nova regulació sobre establiments singulars de Barcelona, i que fixava que la seva protecció s'havia de sustentar sobre criteris urbanístics i no pas d'activitat. La llista es pot engreixar gairebé fins a l'infinit, amb actuacions com ara l'ampliació de la ronda Litoral –CiU va pactar amb Foment la compra dels terrenys del Morrot per 43 milions d'euros–, la implantació de les superilles, el cobriment de la ronda de Dalt o si s'han de refer, o directament qüestionar, grans actuacions urbanístiques com la de Tres Turons o la creació d'un gran parc urbà a Glòries.

Per si tot plegat no fos prou, en aquest primer paquet de decisions immediates Colau també s'ha proposat afrontar un seguit de qüestions que pretenen assentar des del punt de vista ideològic la seva acció de govern. És el cas, per exemple, de la reducció dels sous dels regidors i càrrecs electes –a 2.200 euros nets al mes, com a molt–, la revisió de les subvencions a la Fórmula 1 o auditar l'aportació que fa el consistori a organismes com la Fira. Alcaldessa, se't gira feina. I no pas poca!