“Albiol no em robarà el somriure”

Molt contenta, perquè és el primer cop que exerceixo el dret a vot, voto Guanyem i obtenim cinc regidors. Ha estat una gran sorpresa però, si pensem en el treball que hem fet, el resultat és merescut.

Personalment em conformava amb dos o tres regidors, però molts amics em deien els dies abans “prepara't perquè sortiràs com a regidora”. Però jo no m'ho creia. Ha estat una gran sorpresa per a mi però si fem memòria i pensem en el treball fet, el resultat és merescut.

Sí, sí. Estic orgullosa de formar part de Guanyem Badalona en Comú però també estic il·lusionada de veure'm davant un exalcalde que relacionava l'islam amb el terrorisme i la immigració amb la delinqüència, i que excloïa a les persones d'origen estranger. Això encara em fa sentir més orgullosa.

No tinc por. De fet, em sento tranquil·la perquè no estic sola. Darrera tinc un equip i el suport del poble que ha decidit que a l'Ajuntament hagi una regidora musulmana i amb mocador. Hi ha gent que ha votat el PP però la gent no és racista sinó que ha estat manipulada per aquest partit i per aquest alcalde. Com no ha pogut complir amb el programa, el més fàcil, i és un fet covard, és atacar a minories i relacionar-les amb el fracàs polític que ha tingut.

Sí, com una dona que em va insultar al metro quan em va veure al díptic de Guanyem o gent que ha arrencat la meva cara dels cartells de Guanyem amb la foto dels cinc primers candidats. Però han estat casos puntuals i jo em quedo amb les coses positives que m'han passat. M'han aturat pel carrer i m'han dit “confiem en vosaltres. Us votarem”.

I tant que sí.

Hem de governar tot i que hem de veure què diu l'assemblea dissabte.

Puc aportar-hi molt. Acumulo disset anys d'experiència de treball social tot i que els quatre anys del PP no s'ha pogut treballar a Badalona perquè va eliminar tots els projectes socials de convivència i acollida. Puc aportar moltíssim a nivell social i tècnic però dependrà de les decisions que es prenguin a l'assemblea.

S'ha de fer un treball d'inclusió social i sensibilització a través de projectes. El gran problema és el desconeixement. Si tu no coneixes el teu veí, et creuràs tots els rumors i estereotips que circulen sobre ell. Si t'apropes, parles amb ell, saps de la seva cultura, del seu pensament i de la seva religió, pots trencar amb les barreres. S'han de donar a conèixer les cultures que conviuen a Badalona i s'han de recuperar classes de castellà i català per a les persones que vénen de fora. Una eina per conèixer-nos és recuperar aquestes classes.

L'han d'aprendre però no ho han de veure com una obligació sinó com una eina que obre portes i que és necessària per trobar feina.

Jo el parlo però en una etapa de la meva vida vaig viure a Granada i vaig deixar de practicar-lo. Per això m'expresso habitualment en castellà.

Tenir un oratori musulmà és imprescindible i necessari. Perquè una persona se senti que forma part de la societat ha de tenir dret a practicar la seva religió. I necessita un espai de culte. A Guanyem Badalona en Comú pensem que la gent té aquest dret i que les minories poden tenir el seu centre de culte.

No s'ha fet una bona gestió de la diversitat i de la pluralitat de Badalona. Com pots demanar a un col·lectiu que s'adapti sinó hi ha una bona política d'immigració? Si a mi no m'expliques, per exemple, a quina hora es baixen les escombraries, jo pensaré que ho puc fer a qualsevol hora del dia. No em pots dir que sóc incívica quan no m'has informat abans.

Sí, però cal més treball i arribar a la gent, no esperar que ens vinguin els que arriben a la ciutat. Si la gent no ve, nosaltres hi hem d'anar.

El PP parlava de pisos pastera. Si fem memòria, als anys 50 i 60, quan va arribar gent d'altres punts de l'Estat Espanyol, també existien aquests pisos. Quan algú no té on dormir, va allà on l'acullen. Si et ve un familiar o un amic que no té on anar-hi, oi que l'acolliries per no deixar-lo al carrer? Jo ho faria.

Ja hi ha dones que m'ho estan dient. Jo estic de voluntària amb un grup de dones joves musulmanes per fomentar la participació, donar-les suport per donar a conèixer la imatge de la jove musulmana. Moltes d'elles ja m'han dit que els he obert la porta i que pensen que en el futur és imprescindible que hi hagi representació del col·lectiu musulmà dins dels governs. I que s'animen a presentar-se en el futur.

No em veig diferent. Em veig com una ciutadana més. Jo vull que se'm recordi per la meva acció i el treball que vull fer, no per portar mocador, ni per la meva fe. Hi ha gent que em pregunta si treballaré pensant en els musulmans. Doncs ja els dic que no, i que treballaré per a la ciutadania. Confio estar a l'alçada. Estic convençuda que farem una bona gestió en tots els àmbits.

No li diré res. Necessito el temps per treballar així que no el perdré amb ell. Li mostraré el meu somriure, que sempre el tindré. Jo no odio la persona, odio allò que fa, les seves accions. Jo saludo a tothom i ningú em robarà el somriure. No li tinc por a ningú. M'hauran de veure tots els plens, davant d'ells, i això ja en tinc prou.