La direcció i els crítics d'Unió es bolquen en el 14-J
COMPTE ENRERE
Els dos sectors intensifiquen la campanya mediàtica i els actes al territori
Els sobiranistes demanen el no per exigir que Unió defensi la independència de Catalunya
Espadaler alerta que això implica “excloure” del procés una part del catalanisme
Els sobiranistes fan pinya amb Rigol i De Gispert al Parlament
Espadaler es reuneix amb Mas, que no interfereix en el debat d'Unió
Unió continua immersa en un compte enrere decisiu per al futur del partit i de CiU. La direcció de Josep Antoni Duran i Lleida i el sector sobiranista es van abocar ahir a una complexa campanya electoral per guanyar suports en la consulta del dia 14. La batalla interna serà una combinació d'actes de proximitat al territori i de gesticulacions mediàtiques. El secretari general del partit, Ramon Espadaler, es va reunir al Parlament amb Artur Mas per abordar el procés intern que viu Unió; un debat en què oficialment Convergència no vol intervenir tot i els efectes que tindrà sobre la federació nacionalista. Els sectors alineats amb el no també van exhibir al Parlament la seva determinació de plantar cara a la cúpula de Duran. Després d'una reunió decisiva, van demanar definitivament a la militància que es comprometi amb la defensa de la independència expressant el seu rebuig a la pregunta aprovada per la majoria de la direcció.
Després de dos dies de polèmica interna pel text de la pregunta del 14-J, Espadaler va fer una crida a centrar el debat en els continguts. Un enfocament que també comparteix el sector crític, conjurat a aprofundir en la discussió ideològica. El mateix Espadaler va admetre dimecres que si guanya el no en la consulta, la direcció haurà de fer un pas enrere i convocar un congrés extraordinari. Però els sobiranistes no volen traslladar les divergències al terreny de la lluita de poders pel control del partit. Per això van insistir ahir que, si es convoqués un congrés, només hauria de servir per redefinir la posició de la formació, no per renovar el comitè de govern. De fet, dins d'Unió hi havia veus que assenyalaven que el fons de la discrepància no era ideològic ni estratègic sinó successori, un pretext per acabar rellevant Duran al capdavant del partit. Els crítics rebutgen el cos a cos: el líder del sector sobiranista, Antoni Castellà, va remarcar que no és un conflicte amb Duran, sinó fruit de la necessitat de definir amb claredat quin paper ha de tenir Unió el 27-S. Consideren, a més, que l'heterogeneïtat dels seus integrants ho avala. Per exemplificar-ho, els pesos pesants del grup promotor del manifest avalat per un miler de militants es van fotografiar plegats al Parlament. Hi eren els membres del comitè de govern que van rebutjar la pregunta del 14-J, els sis diputats crítics d'Unió al Parlament i els històrics Núria de Gispert, presidenta de la cambra, i l'expresident Joan Rigol.
Pedagogia del vot
Tant Espadaler com Castellà van fer crides a la unitat. El secretari general dels socialcristians va alertar que votar “no” implica “excloure una part important del catalanisme” del procés. El també conseller d'Interior va insistir que la voluntat d'Unió és “sumar i fer aportacions en positiu”. Des de Twitter, Duran es va queixar dels atacs que rep la formació “per terra, mar i aire” i va censurar que es vinculi el patriotisme amb l'independentisme. “Hi ha qui des de fora vol decidir el futur d'Unió, gent que no ha tingut mai cap simpatia ni respecte per Unió”, va criticar.
Castellà va demanar a la militància un no que sigui interpretat com un sí a la independència. “L'objectiu és la cohesió de tota la militància perquè UDC estigui al costat de l'anhel de la majoria de ciutadans”, va insistir el líder del sector sobiranista, que fins i tot va instar els 17 membres del comitè de govern que van votar a favor del text de la pregunta del 14-J a decantar-s'hi ara en contra. També va advertir que, si guanya el sí, no marcarà la “posició” política del partit i serà el comitè de govern qui l'haurà d'interpretar. La raó que va esgrimir és que la referència genèrica al “procés” de la pregunta no és prou clara per ser considerada un text vinculant per a l'estratègia de la formació.
A partir de llavors s'obririen les negociacions amb CDC. I és que la direcció d'Unió assegura que intentarà acostar posicions amb Artur Mas i descarta reintegrar-se a la taula multilateral de partits on es va tancar el preacord del full de ruta independentista ja subscrit per CDC i ERC.
Un cop definides les dues campanyes electorals, el sector oficialista i el crític també posaran a prova la capacitat de democràcia interna de la formació. Després que Duran anunciés que havia començat a trucar als militants d'Unió un per un per demanar-los el sí, els sobiranistes van reclamar formalment al carrer Nàpols que els proporcionin el cens del partit per obrar amb equanimitat. Castellà es va mostrar convençut que serà així. “En qualsevol cas, entre els sectors agrupats per demanar el no, hi ha els presidents de les intercomarcals de Barcelona ciutat, de Barcelona comarques i de les Terres de l'Ebre, de manera que podrien tenir un cens actualitzat equivalent al 60% dels militants.
Segons el reglament de la consulta, elaborat pel socialcristià Joan Cañada, els grups de més de quinze afiliats tenen dret a fer servir els locals del partit al territori per fer campanya en igualtat de condicions que la direcció. Els crítics qüestionen, però, que l'òrgan de control de la consulta estigui integrat exclusivament pels membres de la comissió de transparència, participació i qualitat democràtica del partit, afins a la cúpula de Duran. Espadaler va ser taxatiu respecte a aquesta qüestió. Va garantir que el procés serà “transparent, nítid i democràtic”.
LES FRASES
LES XIFRES
La filla de Carrasco i Formiguera critica la direcció
La filla de Manuel Carrasco i Formiguera, l'emblemàtic dirigent d'Unió que va ser sotmès a un consell de guerra i afusellat el 1938, va criticar dimecres a la nit la pregunta de la consulta del dia 14. En una entrevista al 3/24, Rosa Maria Carrasco va assenyalar que és “totalment ambigua” i va ser redactada d'aquesta manera amb una clara intencionalitat. “La paraula independència no surt ni per casualitat”, va sentenciar.
Carrasco també va carregar contra el president del comitè de govern d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, perquè és, segons el seu criteri, l'“home invisible del partit”, que “no és mai enlloc però actua per sota mà”. Per la històrica militant de la formació socialcristiana, Duran ha anat perdent de vista la realitat de Catalunya a força d'estar a Madrid. També va lamentar que estigui “empenyent” Ramon Espadaler com el seu successor a Unió quan l'elecció, segons va assenyalar, hauria de ser un dret dels militants.
Carrasco va asseverar que els crítics amb la pregunta estan organitzats a Barcelona. Va assegurar que un centenar es van reunir dimecres i que ho tornaran a fer la setmana vinent amb el compromís de congregar-hi més militants per fer unes reflexions conjuntes davant de la convocatòria del referèndum intern. Carrasco també va lamentar que alguns militants del partit s'hagin donat de baixa de la formació per discrepàncies, i va assegurar que alguns membres de la seva família ho havien fet.
