Duran admet que plegarà si perd el referèndum intern

Josep Antoni Duran i Lleida deixarà de liderar el partit si el no s'imposa en la consulta d'Unió de diumenge. El president del comitè de govern va admetre ahir que, si això passa, hauran de reconèixer la “derrota” i “altres” han de prendre el “relleu”. El referèndum intern sobre el “procés” s'ha convertit també en un plebiscit sobre la direcció socialcristiana. L'admissió de Duran avalava indirectament una doble lectura, més enllà del projecte ideològic, que el secretari general de la formació, Ramon Espadaler, ja va posar sobre la taula fa una setmana apuntant a la convocatòria d'un congrés extraordinari. Donat el cas, Duran no marxaria sol: ahir parlava en primera persona del plural i flanquejat pels màxims dirigents de la formació; Espadaler i la vicepresidenta del partit, Joana Ortega. Tots ells emparaven la lectura d'un no majoritari com una esmena a la totalitat a l'aparell socialcristià. Duran, tanmateix, va precisar que, si bé el seu equip farà un pas enrere, no és partidari que es reuneixi amb immediatesa el màxim òrgan de decisió del partit. Troba prioritari preparar les eleccions del 27-S. Paradoxalment, però, el sector sobiranista va rebutjar des del primer moment situar el debat intern en el relleu de càrrecs. Un dels seus líders, Antoni Castellà, va remarcar que el congrés extraordinari s'hauria de limitar a la definició de l'estratègia del partit, no a la renovació del comitè de govern. La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, alineada amb els sobiranistes, va qualificar de “normal” l'anunci de Duran si hi veu una reprovació a la direcció. De Gispert va insistir, en qualsevol cas, que la campanya del no és en positiu i no planteja “modificar càrrecs, ni canviar cadires, ni canviar la direcció”.

Si guanyés el sí, què passaria amb els independentistes? Mentre fonts del sector de Castellà insisteixen que no deixarien el partit, Espadaler va rebutjar opinar com haurien de procedir. Després de la derrota de la candidatura de Josep Maria Vila d'Abadal en el congrés del 2012, tant l'alcalde de Vic com els integrants del col·lectiu El Matí van acabar deixant el partit.

Un altre flanc d'efectes col·laterals que obre el referèndum intern, el de la continuïtat de CiU, també va ser abordat per Duran. El líder dels socialcristians, que s'ha implicat activament en la campanya interna i no oferia una roda de premsa des de feia mesos, va censurar que se situï la “càrrega” sobre Unió i no sobre CDC. “Ens volem entendre, però no per dir amén a tot”, va sentenciar Duran. El propòsit anunciat de la direcció és, un cop aprovat per la militància, negociar bilateralment amb Convergència l'encaix del full de ruta socialcristià en un programa electoral conjunt. Els d'Artur Mas, però, ja van determinar fa mesos optar per la independència al marge del que fes Unió i sotmetre el seu projecte a les negociacions de la taula de partits. Des de CDC no preveuen a hores d'ara desmarcar-se del preacord tancat amb ERC i les entitats sobiranistes.

Siguin quins siguin els resultats de diumenge, Duran i Espadaler van deixar en mans de Mas la decisió sobre la continuïtat dels consellers socialcristians al govern. La setmana que ve pot ser crucial. A partir de llavors, el president de la Generalitat podria anunciar els termes de la llista amb què preveu presentar-se als comicis del 27-S. Espadaler va subratllar que la determinació del sector sobiranista de donar suport a la candidatura de Mas “clarifica meridianament” la campanya electoral interna. El secretari general del partit va censurar l'acostament dels sobiranistes al líder de CDC alertant que la consulta no ha de bascular sobre el sí o el no a la candidatura de Mas. També plana sobre el carrer Nàpols la hipòtesi que Unió opti per ocupar un espai electoral de centre moderat al marge de CDC després del 14-J. “En cap cas aquest full de ruta de la direcció ha posat sobre la taula el trencament de la federació. Va a sumar, no a restar”. va insistir Ortega.