Un TC sense alternativa
El tribunal declara inconstitucionals totes les actuacions que va fer la Generalitat per garantir el 9-N
Insisteix en la tesi que Catalunya no és sobirana i que no es pot preguntar sobre
el seu futur
A misses dites. El Tribunal Constitucional es pronuncia ara sobre la celebració de la consulta alternativa del 9-N i considera que, si bé formalment no hi havia cap convocatòria ni cap acte jurídic que l'emparés, totes les actuacions que va realitzar la Generalitat per garantir la seva celebració són “inconstitucionals”. En aquests moments del procés, però, el pronunciament de l'alt tribunal només serveix per reafirmar les tesis àmpliament exposades per aquest mateix òrgan en anteriors resolucions sobre el fet que el govern d'Artur Mas “no té competències” per preguntar sobre el futur de Catalunya i que el poble català “no és sobirà” per prendre aquest tipus de decisions. Tant és així que en la resolució d'ahir s'incideix en l'argument que, sigui o no un referèndum, “l'important no és el grau de formalització jurídica de la consulta”, sinó la pregunta que conté i, en aquest sentit, insisteixen que en cap cas no es pot interrogar sobre si Catalunya és un estat i si ha de ser independent. I, en tot cas, cita explícitament que activitats com la pàgina web participa2014.cat/es/index.html i altres actes de preparació duts a terme per a la Generalitat deixen en evidència la implicació de la institució pública per garantir el 9-N.
En tot cas, i malgrat que són plànols judicials diferents, aquest pronunciament del TC aplana el camí pel que fa a l'impuls de la querella presentada per l'Estat contra el president de la Generalitat; la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, amb el benentès que dóna empara a les queixes de l'Estat. Aquest denunciava que, malgrat que el 29 de setembre del 2014 ja es va ordenar la suspensió cautelar del decret de convocatòria firmat pel president, l'executiu català va decidir tirar endavant amb els preparatius del 9-N emparant-se en el fet que no era un referèndum sinó un “procés de participació ciutadana” executat per entitats i socials i un cos de voluntaris.
Burlar la llei
De fet, Mariano Rajoy i el seu equip es van dedicar a menystenir la nova convocatòria tot assegurant que no se sabia ben bé què era, però que el que segur que no era és el referèndum que originàriament pretenia organitzar Mas. Tot i les declaracions públiques, davant del TC els equips jurídics de l'Estat argumentaven que l'executiu català va tornar a intentar burlar la llei impulsant un referèndum encobert després que li hagués sortir malament el primer intent. En aquest sentit, la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, aplaudia ahir la sentència –dictada una vegada més per unanimitat dels dotze membres de l'òrgan judicial– i incidia en el fet que “davant la Constitució no tenen cabuda astúcies ni de fet ni de dret. El TC ha deixat molt clar que ningú no pot incomplir la llei”.
Val a dir que el govern del PP va insistir a actuar jurídicament contra el 9-N malgrat que, de cara a la galeria, li restés importància. Un cop impugnat al TC, dins el mateix paquet de la iniciativa per aturar el decret de Mas del setembre –que es va suspendre l'endemà mateix de ser firmat– Rajoy continuava fent més gestos de cara al seu electorat, fins al punt de forçar una querella contra Mas, Ortega i Rigau. La denúncia es va materialitzar després d'una forta tensió entre l'executiu espanyol i la fiscalia general de l'Estat, fins al punt que va posar en evidència les males relacions entre l'inquilí de La Moncloa i el cap d'aquest organisme, Eduardo Torres-Dulce, el qual va acabar presentant la dimissió.
Futur de la querella
En tot cas, i pel que fa als efectes d'aquesta decisió respecte a la querella de la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Santamaría insistia que el que ha dit el TC “és que totes les actuacions prèvies al 9-N dutes a terme per la Generalitat són contraries a la Constitució. I ara els tribunals ordinaris hauran d'enjudiciar les conductes segons el Codi Penal i amb absoluta independència. Nosaltres en aquest procediment no hi entrem”.
En la resolució, en tot cas, es precisa que les actuacions impugnades “ja han esgotat els seus efectes” i, en aquest sentit, assenyalen que la pretensió del govern espanyol “ha d'estimar-se satisfeta a través de la declaració d'infracció competencial”.
D'altra banda, el TC també recorda, com ja s'ha fet en ocasions anteriors, que les institucions disposen de mecanismes legals per impulsar una reforma constitucional que permeti un tipus de consulta com la que es reclama des de Catalunya. Sobre aquesta qüestió, Sáenz de Santamaría va reblar que el TC ha dit el que “és molt obvi, que qui vulgui canviar la Constitució, que porti una iniciativa a les Corts Espanyoles”, amb el benentès que estarà condemnada al fracàs. Perquè totes les vegades que s'ha suggerit qualsevol mena de modificació de la Carta Magna, els populars ja han deixat clar que no tenen cap mena d'intenció d'obrir el debat.
