Política

Joan Rigol i Núria de Gispert

Consellers nacionals d'Unió

“Com volen que ens mantinguem dins de la legalitat?”

“Espanya projecta el poder sobre Catalunya, no busca una solució de convivència”

“Anunciant el pas enrere en el partit, Duran hi ha implicat un concepte personal que no estava en qüestió”

No ens belluguem per espais de màrqueting electoral sinó per conviccions
Sent militant de fa 30 anys, era una obligació implicar-
m'hi. Per consciència ho havia de fer

Núria de Gispert i Joan Rigol conversen a l'Ateneu Barcelonès sobre el procés intern que viu Unió, poc abans de l'acte amb què la plataforma del no tancava la intensa campanya electoral. Tots dos s'han pronunciat, diuen, per responsabilitat i convicció, tot i que no formen part del comitè de govern des de fa temps. Van promoure el manifest per demanar una pregunta sobre la independència perquè creuen que UDC ha de fer pinya per l'estat català el 27-S.

JOAN RIGOL.
“No esperava tornar a implicar-m'hi tant, però després de veure la pregunta amb aquella ambigüitat..., i ja hi havia la imatge prèvia que Unió era ambigua. Vaig dir: no pot ser. Amb Núria de Gispert i molta altra gent ens hem anat comprometent. És lògic pensar que la presidenta del Parlament i jo hi afegim una altra visió.”
NÚRIA DE GISPERT.
“Una visió molt més transversal, perquè sumem gent que fa més de trenta o quaranta anys que hi som amb gent que fa molts anys que són al partit però que són molt joves, i tenim un lligam molt fort amb els històrics que avui tenen 80 i 90 anys i que van acceptar amb una claredat i una alegria extremes que estiguéssim fent campanya pel no. Quin examen de consciència havia de fer jo davant d'UDC si ho deixava passar o pensava que això em crearia problemes? Per a mi ha estat dolorós, ha estat molt dura aquesta setmana contrarestant les posicions del sí. Però sent militant de fa 30 anys, era una obligació. Ho havia de fer.”
J.R.
“Unió camina amb dues potes: la visió personalista i comunitària de la societat (l'humanisme cristià) i la fidelitat a Catalunya. En aquesta segona pota no hi pot haver cap ombra que ho deixi ambigu. És bo que Unió faci aquesta sotragada de debat. M'alegro que el comitè de govern ho hagi propiciat.”
N.G.
“Després de 35 anys de democràcia comptant des de les primeres eleccions a Catalunya i, dos anys abans, amb l'aprovació de la Constitució, sobre la qual el catalanisme va influir molt perquè fos oberta i flexible, va arribar un punt, que va començar amb la sentència contra l'Estatut, en què molta gent va dir prou. Tant Joan Rigol com jo ho vam dir: això ha estat una presa de pèl. Jo creia en la possibilitat d'entendre'ns amb l'Estat. A partir del 2010 vaig pensar que el que havíem de fer era buscar una via real per a Catalunya.”
J.R.
“Els mestres inspiradors de la doctrina democratacristiana sempre ens diuen que no ens hem de situar en el lloc tebi, una mica de dretes i una mica d'esquerres per inflar l'espai de centre, sinó que ho hem de fer a partir de les nostres conviccions personals i defensar-les. Però no per la via de la imposició ni de la prepotència, sinó per la de la pedagogia i el convenciment. El nostre sentit moderat no és la radicalitat de les conviccions que tenim sinó la capacitat d'entendre'ns i dialogar amb tothom. No ens belluguem per espais de màrqueting electoral sinó per conviccions. La història d'UDC està plena de gent amb un mestratge extraordinari. No ho hem de perdre.”
J.R.
“El distanciament amb Duran no és personal sinó polític. No estem discutint una cosa tàctica o estratègica sinó com fem operatiu un dels fonaments d'Unió.”
N.G.
“Jo estic més distanciada. Potser fa més temps que no tenim una conversa o que no ens enviem un missatge de WhatsApp amb Duran, però és per aquests motius polítics. He estat molts anys en càrrecs interns d'Unió i ens hem entès. Però en aquest punt no ens hem posat d'acord. Li costa acceptar que jo hagi canviat i pensi d'una altra manera.”
J.R.
“Em sap greu que Duran hagi vinculat aquest debat amb el fet de si fa un pas enrere en el partit, perquè hi ha implicat un concepte personal que no estava en qüestió. Sobre Joana Ortega, no hem de fer cap judici de persona. Passaríem a bons i a dolents, a amics i a enemics, i no és aquest el tema. El tema és de fons i conceptual: Unió, davant de la independència de Catalunya, ha de ser clara o ha de navegar? No sé què votarà cadascú perquè el vot és secret i no vull fer cap judici sobre cap persona.”
N.G.
“Unió no pot ser ambigua, no pot anar amb mitges tintes. Tenim un repte impressionant i ens queden tres mesos. El que hauríem de fer és treballar per aconseguir més gent per la causa. Si volem que Catalunya sigui un estat independent, sabent perfectament les interdependències del segle XXI, i si volem un país just, honest i amb horitzons, UDC ha de parlar clar.”
J.R.
“Quan Espanya no ens accepta com a subjectes polítics que podem definir el nostre futur, hem de pressionar tant com sigui possible per al reconeixement dels nostres drets.”
N.G.
“No es pot demanar com a condició sine qua non per estar en el procés un diàleg sense límits. Amb l'experiència que tenim, ja no es pot acceptar.”
J.R.
“Si Espanya fos el Canadà o el Regne Unit, aquest diàleg ja ens l'haurien donat. No podem posar barreres abstractes, perquè el que fan és que no puguem tirar endavant.”
J.R.
“Ens diuen que no ens hem de moure de la legalitat. Abans-d'ahir, amb la sentència del TC, ens van dir que no era legal preguntar l'opinió dels catalans. Ahir impugnaven les estructures d'estat. Com volen que ens mantinguem dins de la legalitat? El que hem de fer és treballar per canviar-la.”
N.G.
“I la setmana passada, l'impost de dipòsits bancaris. Tenim el ministre Wert que vol enfonsar la immersió lingüística, que ha estat la millor eina d'integració. No hem ja dialogat i no s'ha aconseguit res?”
J.R.
“Espanya ha fet servir la legalitat per encotillar-nos. Com podem dir que no ens hem de moure dins de la legalitat? L'hem de forçar perquè això es trenqui, sempre per la via de la democràcia i del civisme. Quan Aznar deia que abans es fracturarà Catalunya que Espanya, no ens ho crèiem. Sempre actuarem amb civisme i oberts a les diverses opinions.”
N.G.
“Si hi ha perill de trencament a Unió ho veurem dilluns en funció dels resultats i amb les posicions que han defensat els del sí. A nosaltres no ens hauran sentit dir res sobre això. El més important és saber quants militants estan a favor del procés i defensen que el 27-S siguin unes eleccions amb caràcter plebiscitari perquè no ens deixen ni preguntar. Arribarà un moment que vindran amb una mordassa i ens diran «calleu tots» perquè només manarà algú des de Madrid.”
J.R.
“Ara és el moment de fer pinya. És el que ens demana el poble de Catalunya. El que volem és que Unió s'apunti al full de ruta de CDC, ERC, l'AMI, l'ANC i Òmnium, i fer aportacions que enriqueixin el conjunt.”
N.G.
“Diuen que volem fer seguidisme a ulls clucs. És mentida. Volem fer aportacions, no posar condicions. Quan poses línies vermelles, en el fons, estàs dient que no vols entrar.”
J.R.
“S'hauria de parlar dins d'UDC. Jo penso que en el full de ruta es pot precisar que si Espanya fes una proposta de tipus confederal, amb el pacte fiscal i sobirania lingüística, cultural i educativa, es podria posar a votació del poble de Catalunya si té les suficients garanties de seriositat. La gent confederal d'Unió podria trobar-s'hi.”
N.G.
“El país és plural, es veu al carrer i al Parlament. Però com més partits siguem els que tinguem en el primer punt del programa electoral un projecte compartit per fer un canvi radical a Catalunya, millor.”
J.R.
“Aquest debat a Unió trenca les fronteres del partit. En el fons s'està debatent si l'independentisme creix i es consolida o és un suflé, i ens agafen a nosaltres com a mostra.
N.G.
“UDC és un reflex d'una part de la societat catalana, sobretot la seva història i la fundació el 1931.”
J.R.
“Duran té tota la raó quan diu que ni els principis fundadors ni res que sigui fruit de la història del partit és patrimoni d'un sector. Però això no ens priva d'expressar la nostra manera de pensar amb aquests referents, sempre que no tergiversem la història i expliquem exactament què van fer els prohoms de l'any 1931.”
N.G.
“S'ha filtrat que el president Mas presentaria la llista de país i que hi podria haver els nostres. Mai no ho hem dit. S'ha aprofitat per dir que el que buscàvem eren seients.”
N.G.
“Un canvi de govern a Espanya? Fa 35 anys que hem tingut una certa confiança. És igual que governés la UCD, el PSOE o el PP. Quan arribava el tema de Catalunya, només feien els simpàtics quan ens necessitaven.”
J.R.
“Espanya no és un projecte de convivència sinó de poder. Davant de Catalunya, hi projecten el poder, no busquen una solució de convivència. I si poden, intenten fer una política d'assimilació, per barrejar-nos.”
N.G.
“Vam conèixer el registre de Construïm com a partit polític al Ministeri de l'Interior a través d'una filtració interna.”
J.R.
“Es van equivocar de WhatsApp i ho van enviar a qui no tocava.”
N.G.
“Es va preguntar en dos consells nacionals. La direcció ha dit de totes les maneres possibles que no tenen res a veure amb la gènesi de Construïm. S'han de demanar explicacions i, a partir d'aquí, ja ho veurem.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia