“M'oferien una mort política indigna”

Tothom sabia que pactava a contracor. Pensava i penso que la llista més votada ha de tenir l'alcaldia encara que fos compartida, no quedar amb no res. Passaven els dies i calia prendre una decisió.

Dimecres descobreixo uns fets que em fan replantejar la decisió. Són unes maniobres que desconeixia i que descobreixo que s'havien iniciat al març, prèvies a les eleccions. Des del març hi havia un acord ferm entre LEST i UPM per unificar forces i sumar regidors. Estaven d'acord a no donar l'alcaldia a Josep
Maria Rufí (ERC), i amb aquesta coincidència es van sentir forts per negociar amb mi.

Em va sorprendre com tensaven la corda. El seu era un plantejament únic: o tenim l'alcaldia quatre anys o res. Dimecres també em vaig adonar que ja tenien fet el repartiment de les àrees de l'Ajuntament, amb noms i cognoms, i sense que jo en sabés res. Es veu que dijous s'havien de concretar, i amén.

Em van pressionar molt. Em deien ‘pensa en tu', i em van arribar a dir ‘què faràs si vas a l'oposició? Com et guanyaràs la vida?'. Jo ja tinc clar que hi ha vida més enllà de l'Ajuntament. M'oferien una mort política indigna. Vaig saber que havien trucat a membres propers a mi perquè em convencessin.

Sí. A CDC no som assemblearis però pensem en grup. Van pressionar-me massa. Fins i tot m'havia plantejat de plegar si feia nosa als meus. Però vull passejar-me per Torroella amb dignitat. En aquesta trama per fer-me claudicar penso que hi podia haver gent de CDC.

Ni una cosa ni l'altra. No sóc irresponsable perquè he canviat d'opinió per principis. No ho tenia lligat, però tenia una sospita de què podia passar dissabte. A Torroella les parets tenen orelles i els arbres tenen ulls. Tenia prou indicis per veure què faria ERC. Divendres, veient que el rumor havia arribat a la premsa, ho vaig veure claríssim, i va ser quan vaig anunciar a Colomí que no li donaríem suport dissabte. O moria dignament com a polític o sortia alcalde. I vaig sortir alcalde.

Només em va caldre plantejar-ho amb sinceritat. Per unanimitat tothom va veure clar que agafar-nos a la possibilitat de conservar l'alcaldia era el més raonable havent guanyat les eleccions. Sabíem que es podia perdre i anar a l'oposició.

M'he sentit utilitzat per persones, més enllà de les sigles que representen.

Amb quatre regidors no anem enlloc, és clar. Cal saber ara qui s'apunta a la governabilitat. Encara no entenc com després de tres hores de conversa divendres, en Colomí no va arribar mai a cedir res. Això sí, no va tenir cap problema per dir: “Si el problema és LEST, els fem fora i mirem de governar amb set.” Divendres continuava atrinxerat amb els quatre anys. Es mantenia amb o tot o res, és increïble. No entenc com la tercera força més votada es podia atrinxerar d'aquella manera. Tampoc vaig entendre gaire com UPM feia servir l'argument que no volia saber res d'ERC perquè el 2007 li havia tret dos anys d'alcaldia amb tres regidors. Home, és que oblidava una cosa bàsica, i és que UPM no va guanyar les eleccions, sinó que les va guanyar Carles Negre, de CiU.