27-S: compte enrere

Artur Mas va presentar ahir la seva proposta per a les eleccions del 27 de setembre, que proposa que siguin les entitats sobiranistes –ANC, Òmnium Cultural i l'AMI– les que liderin una llista sobiranista per als comicis, que ell s'obre a no encapçalar. Una candidatura en la qual, més enllà de les sigles, també tindrien cabuda CDC i sobiranistes d'Unió, del PSC i de l'antic PSUC. El plantejament del president ha agafat de sorpresa les organitzacions, que l'estan estudiant per donar-hi una resposta conjunta en els pròxims dies.

El líder dels republicans, per la seva part, insistia divendres en la seva proposta d'articular una gran llista “plural” d'esquerres que fos capaç d'eixamplar els límits de l'independentisme i de desafiar el lideratge d'Artur Mas en el procés. La idea seria copiar el model de Sant Vicenç dels Horts creant una marca paraigua al costat de les sigles d'ERC i incorporant exsocialistes –es compta amb el suport renovat de MES, Avancem i Socialisme, Catalunya i Llibertat–, sindicalistes, professionals lliberals i representants de plataformes de l'àrea metropolitana.

El futur dels socialcristians és, per raons evidents, una de les principals incògnites. El consell nacional de la formació va decidir dissabte concórrer a les eleccions en solitari i amb les pròpies sigles, amb l'objectiu d'intentar ocupar un espai nacionalista moderat a Catalunya, no independentista però amb un horitzó nacional flexible i ambigu, circumscrit en la “plena sobirania”. Es tracta de l'espai tradicional de CiU que ja no ocupa CDC, desplaçada cap a l'independentisme amb el convenciment que la centralitat política també s'ha mogut.

El sector sobiranista, tanmateix, ha tornat a desafiar la direcció constituint la plataforma Hereus del 1931 i anunciant que donarà suport a la candidatura d'Artur Mas. S'enfronten a una expulsió massiva? Qui serà el candidat d'Unió el 27-S? Com de gran és l'espai polític que pretenen ocupar?

L'èxit de la candidatura de Barcelona en Comú liderada per Ada Colau i integrada per diversos partits –Podem, ICV-EUiA, Procés Constituent, Equo i Guanyem– en les municipals a Barcelona va fer disparar l'interès per traslladar el model al 27-S. La idea té el suport decidit de Teresa Forcades, recentment exclaustrada i designada cap de llista de Procés Constituent, i d'ICV, amb la simpatia de Podem, que en no poques ocasions ha subratllat les dificultats de dur-la a terme. La CUP ha expressat els seus recels envers els projectes dels ecosocialistes i els de Pablo Iglesias, pel fet que no aposten per la independència com a objectiu final. “No donarem suport a cap projecte autonomista”, ha advertit el diputat de la CUP Quim Arrufat. Ara mateix, el més probable és que la CUP concorri a les eleccions en solitari.

El full de ruta que CDC, ERC, l'ANC, Òmnium i l'AMI van firmar el març passat està obert a la incorporació d'altres partits i també a esmenes que, des del consens, puguin fer variar el redactat actual. A grans trets, l'acord estableix que tots els partits que el subscriguin han de deixar clar “com a punt primer i destacat” del seu programa que votar-los “és un pronunciament favorable a la independència de Catalunya”. Un cop fixat el caràcter plebiscitari dels comicis, per part de les llistes independentistes, estableix que si en les eleccions aconsegueixen una majoria dels vots aprovarien una declaració al Parlament com a “anunci i inici del procés cap a la proclamació de nou estat”. Un procés que, segons es va acordar, no estaria supeditat a la vigència jurídica o a eventuals impugnacions del govern espanyol o del Tribunal Constitucional, com va passar amb el 9-N. A partir de l'aprovació d'aquesta declaració, el full de ruta fixa en un termini de 18 mesos el “període màxim” destinat a negociar la separació amb l'Estat i a elaborar una proposta de Constitució abans de proclamar “el nou estat o república catalana”.

Tot indica que el 23 de juliol se celebrarà l'últim ple de la legislatura. El que és segur és que perquè les eleccions se celebrin el 27 de setembre, el president de la Generalitat haurà de firmar la convocatòria el dilluns 3 d'agost, just abans d'iniciar unes vacances que seran més breus de les habituals per raons evidents. Serà el segon cop consecutiu que Artur Mas avança les eleccions. L'actual legislatura haurà durat tres anys, un més que l'anterior.

Oriol Junqueras va ser designat dissabte candidat d'ERC al 27-S i s'està en espera de la resposta de les entitats sobiranistes per definir el paper d'Artur Mas en una eventual llista del sí i sí liderada per la societat civil. En el cas del PSC, celebrarà primàries obertes el 26 de juliol amb Miquel Iceta com a únic candidat, de moment, i, pel que fa a Iniciativa, encara no s'ha definit. Tampoc se sap qui serà el cap de llista de la CUP, que substituirà els que han estat els seus representants en l'actual legislatura. I respecte al PP, caldrà esperar encara per saber si Alícia Sánchez-Camacho repetirà com a cap de cartell. Menció a part mereixen Ciutadans i el seu líder, Albert Rivera, que ha optat per presentar-se a les eleccions espanyoles i ha cedit a la portaveu del partit, Inés Arrimadas, la candidatura a la Generalitat. Entre els partits que ja han escollit els seus candidats hi ha Procés Constituent (Teresa Forcades) i Podem (Albano Dante Fachín).

L'Onze de Setembre vinent serà doblement especial. La Diada coincideix amb l'inici de la campanya, i això afegirà emotivitat a una jornada que tindrà el seu punt culminant quan l'avinguda Meridiana de Barcelona s'ompli de gom a gom amb gent convocada per l'ANC i Òmnium Cultural en l'escenificació del que vol representar, segons l'organització, el carrer major de la futura República Catalana. La Diada coincidirà amb la celebració del Catalan Weekend promogut per Òmnium, i que anima els ciutadans a convidar amics d'altres països a casa seva perquè coneguin el procés. L'acte de la Meridiana és el punt culminant de la intensa campanya de sensibilització que les dues entitats han preparat per a l'estiu. Amb l'objectiu de convèncer més d'un milió d'indecisos, aquesta mateixa setmana ha començat una marató de trucades. Una altra de les iniciatives que es posaran aviat en marxa en el marc de la campanya Ara és l'hora és la batejada com a +10, que consisteix a animar els catalans a convidar un grup de deu persones a debatre sobre la situació del país.