Política

Els genets i la tieta ‘conver'

Un llibre retrata la pugna entre Mas i Junqueras pel lideratge del procés, els orígens i els entorns

La fi del pujolisme i l'herència política de l'expresident marquen una transició nacional farcida d'incògnites i contradiccions

Una citació de William Shakespeare situa la contesa: “Si dos cavalquen en un cavall, un ha d'anar al darrere.” ¿Però què passa quan el primer genet vol conservar les regnes i el segon, agafar-les? ¿Acabaran fent caure l'animal amb la disputa? Vet aquí un dels grans dilemes del procés recollit en un llibre. El periodista Tian Riba (Matadepera, 1974) s'agafa a l'objecte simbòlic que presideix el despatx del líder convergent al Palau de la Generalitat (la base de les recurrents metàfores marineres) per aprofundir en la pugna constant pel lideratge que condiciona l'esdevenir de l'anomenada transició nacional a Mas i Junqueras, dos capitans i un sol timó (Pòrtic).

Són dos retrats trenats amb la fi del pujolisme, el procés participatiu del 9-N, la irrupció de Podem i el 27-S que ha d'arribar. La figura de l'expresident sura en tot el relat. “La confessió d'ara fa un any és un xoc brutal que significa el final del pujolisme. CiU és un invent del pujolisme que s'ha acabat”, sosté Riba, convençut que tant Mas com Junqueras en són hereus, cadascú a la seva manera. La del líder republicà: “Pujol, si hagués estat italià, seria de la democràcia cristiana, i sempre havia defensat que la democràcia cristiana i els comunistes s'havien d'entendre, i amb el PSUC ho va fer. Junqueras aspira que ERC sigui el pal de paller de l'esquerra però entenent-se amb Mas, que ve d'una altra tradició i que concep com un partit de dretes, per a un bé superior.” Hi afegeix Riba que Junqueras és catòlic com Pujol, populista en el sentit que busca el mateix electorat menestral que l'expresident pretenia atreure amb l'article de “Sant Pancraç, doneu-nos salut i feina” i perquè fa carrer. Mas, per contra, en carrega la llosa de la confessió i el fet que el seu partit hagi estat el de l'establishment en un moment en què la majoria de la societat catalana hi vol trencar: “Són els mateixos vicis del sistema del 78 a Espanya traslladat a Catalunya: des del finançament irregular fins a connivències del poder.”

Mas i Junqueras es necessiten per tirar endavant el procés, però se'n disputen el lideratge. Voler i doldre, necessitar i rebutjar alhora. Riba en repassa els orígens diferents, l'estrat social, les famílies, la formació, els desenganys, els hàbits, les ex-xicotes. En remarca les diferències i després conclou amb la paradoxa que en el fons s'assemblen més del que ells mateixos dirien. “Tenen una formació i una visió econòmica semblants, tots dos són pujolistes, s'adrecen a un mateix electorat, tots dos volen aglutinar, tots dos volen la independència, un amb més convenciment i l'altre per tots els desenganys polítics que ha tingut.” Per què no s'entenen, doncs? “La qüestió personal acaba pesant massa, i els seus entorns els influencien d'una manera determinant”, argumenta.

Més contradiccions, en aquest cas amb el focus posat en la transició independentista: “És un procés contra el que significa CDC, però no es pot fer contra l'independentisme de corbata.” Mas i Junqueras busquen connectar, diu, amb la diversitat de la classe mitjana. I aquí se situa una part de la pugna que ho marca tot. CDC ha perdut una part de l'electorat cap a ERC no només per l'ambigüitat en l'eix nacional, assevera, sinó pel gir liberal “que va fer que les classes mitjanes el veiessin com un partit massa proper a les elits”. O sigui: tots dos persegueixen la tieta convergent. Segons Riba, unes quantes se n'han anat a ERC i les altres han sucumbit a l'envelliment, però assegura que no s'han passat ni al PSC ni a C's com pensa Unió: “La tieta convergent s'ha fet independentista.” El genet que la conquisti el 27-S farà caure l'altre del cavall shakespearià.

Les armes i les elits
“La història ha fet que dues persones que no estaven cridades a fer-ho, Artur Mas i Oriol Junqueras, siguin els carregats de trencar, de veritat, aquells pactes d'estat”, escriu Riba. Parla de l'entesa de la Transició i de l'autonomia posterior. “Com es controla una província rebel? Per les armes o corrompent les elits”, sentencia.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia