Escissió a Unió
La cúpula d'UDC obre un expedient i suspèn la militància a De Gispert, Castellà i sis dirigents més
Instrueix el cas un advocat de l'Estat
Els Hereus UDC 1931 sospesen constituir-se com a partit
CDC i UDC exploraran demà la separació de CiU al Parlament
“No és un pas fàcil. És un exercici de responsabilitat”. El secretari general d'Unió, Ramon Espadaler, justificava així la decisió de la direcció d'obrir expedients disciplinaris a vuit dirigents destacats del partit i integrants del sector sobiranista, formalment constituït en la plataforma Hereus UDC 1931, per defensar la candidatura d'Artur Mas el 27-S. La presidenta del Parlament, Núria de Gispert i el secretari d'Universitats, Antoni Castellà, formen part de la llista d'afectats per la mesura, que implica la suspensió temporal de la militància i la sortida del comitè de govern dels cinc que n'eren membres. Castellà va anunciar que Hereus UDC 1931 obre un període de reflexió per avaluar si es constitueixen com a partit. Ho anunciaran en l'acte que ja tenien previst per al 12 de juliol a la barcelonina sala Barts per solemnitzar la presentació de la (per ara) associació.
Ni Castellà ni la resta de membres del comitè de govern expedientats es tornaran a seure a la taula ovalada del comitè de govern. Es tracta de Titon Laïlla, Pep Martorell, Marta Vidal, i Joan Recasens. Mercè Jou hi era en tant que portaveu adjunta de CiU al Parlament, però ha estat rellevada en el càrrec. Helena Ribera, diputada al Parlament, completa el grup d'expedientats amb De Gispert. “Ho hem fet amb dolor”, va insistir Espadaler. El comitè de govern va aprovar la decisió amb 16 vots a favor (els del sector oficialista), 10 en contra (els de la facció independentista) i les dues abstencions que s'han repetit en votacions anteriors clau d'aquest procés: les de Joan Cañada i Irma Rognoni.
Un advocat de l'Estat
La mesura, temporal, suposa l'inici d'un procés que podria acabar amb la seva expulsió d'UDC. S'obre una instrucció que dirigirà, segons va detallar Espadaler, Julio Molinario , un advocat de l'Estat que treballa en el partit de Josep Antoni Duran i Lleida. Molinario és el president del patronat d'Educo, producte d'una fusió entre Intervida, que va ser intervinguda per la Generalitat, i Educación Sin Fronteras. També presideix la fundació l'Institut de Robòtica per a la Dependència de Sitges. Ha ocupat, entre altres càrrecs, el de director general de la Cambra de Comerç de Barcelona. Ha estat secretari general de La Caixa de Barcelona i secretari General d'Endesa.
Quant a la presidenta del Parlament, a més, la decisió s'afegeix a la polèmica prèvia per l'escrit que va enviar al carrer Nàpols anunciant que deixaria de fer la seva aportació al partit com a alt càrrec públic i que Unió va tramitar formalment en forma de baixa com a militant. Finalment, com que ja havia pagat la quota d'enguany, es manté com a tal tot i que, des d'ahir, amb els drets suspesos en espera de la resolució de l'expedient sancionador. Espadaler va circumscriure a la “consciència” dels afectats el manteniment dels respectius escons al Parlament dels cinc que són diputats, així com els càrrecs. La mesura, cautelar, suposa l'inici d'un procés que podria acabar amb la seva expulsió del partit. El comitè de govern la va aprovar amb 16 vots a favor (els del sector oficialista), 10 en contra (els de la facció independentista) i dues abstencions, les de Joan Cañada i Irma Rognoni. Curiosament, no tot el sector sobiranista del comitè de govern ha estat expedientat.
Espadaler va justificar la concreció dels noms pel fet que són persones que han manifestat públicament el seu desacord amb la decisió del consell nacional de presentar-se en solitari el 27-S amb el full de ruta aprovat amb un 50,5% dels vots el 14-J. El sector sobiranista sosté que ho hauria haver determinat un congrés. De fet, ahir va tornar a demanar-ne un d'extraordinari en la reunió del comitè de govern, però la direcció ho va rebutjar. Castellà també va asseverar que durant la reunió es va donar per fet que s'obriran més expedients disciplinaris. Els socialcristians pateixen un procés d'escissió d'abast encara incert (un 46% dels militants del partit es van alinear amb el sector crític en la consulta del 14-J) i han engegat en paral·lel la maquinària interna per als comicis. Espadaler manté converses per presentar-se com a candidat. Les assemblees intercomarcals engeguen el procés d'elecció el 13 de juliol i aquell cap de setmana el partit celebrarà una convenció per preparar el programa electoral. El document i les llistes seran aprovades definitivament en un consell nacional el dissabte, dia 25. No obstant això, Espadaler considera que les eleccions poden perillar si Mariano Rajoy decideix convocar les espanyoles el 27-S, ara amb la inestabilitat sobrevinguda per la crisi de la Unió Europea amb Grècia. Els sobiranistes diuen tenir un miler d'adherits a la plataforma.
El grup de CiU, demà
D'altra banda, CDC i UDC exploraran demà les maneres de visualitzar el trencament de CiU al Parlament. Segons fonts del grup parlamentari, el seu president, Jordi Turull, i el nou portaveu adjunt i cap de files dels socialcristians a la cambra, Roger Montañola, es reuniran per abordar les vies per tenir perfil propi. El reglament del Parlament no permet aplicar una solució similar a la del Congrés, on funcionen com a dos subgrups, però sí que es podrien repartir el temps de les intervencions i asseure's per separat a l'hemicicle. La legislatura, tanmateix, s'esgota. Mas preveu dissoldre el Parlament i convocar eleccions el 3 d'agost.