Podem pesca arreu
L'enquesta del CEO mostra que ICV seria la força que perdria més vots si es presentés sola
Podem, que devoraria Iniciativa, pren més vots a Ciutadans que al PSC i a la CUP
Ciutadans fa forat en l'electorat del PP, mentre que la CUP s'alimenta del d'ERC
David Fernàndez és l'únic polític que és aprovat pels votants de fins a cinc partits
El lideratge de Masés
la raó per la qual el vota
el 30% del seu electorat, però és una excepció
El nou partit de l'esquerra rupturista, Podem, és el que arrabassa vots de més grups del Parlament de Catalunya de cara a les eleccions, segons l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat feta pública divendres. L'acord entre ICV i Podem per presentar-se junts als comicis s'entén a partir del rècord de vots que fan els enquestats, tenint en compte que un 26,5% dels votants d'ICV el 2012 afirmen que ara votaran per Podem. Sense l'acord, els ecosocialistes haurien estat la força més debilitada per la fuga de vots cap a altres partits, comptant també que un 8,4% d'exvotants d'ICV donarien suport ara a la CUP.
Però Podem també s'alimentaria de l'electorat de Ciutadans (19,9%), del PSC (16,7%) i de la CUP (13,2%). L'altre transvasament de vots més significatiu es produeix entre ERC i la CUP. La candidatura més esquerrana s'emportaria el 18,5% dels vots directes que fa tres anys van donar suport als republicans. El baròmetre també confirma la tendència evidenciada en les eleccions municipals: Ciutadans fa forat entre el 17,7% de l'electorat català del PP, un comportament que es manté en el cas de les eleccions al Congrés, en què el partit d'Albert Rivera s'emportaria el 18,1% dels vots dels populars catalans. En les eleccions espanyoles, la força d'atracció de Podem encara s'extrema més i es menja gairebé el 40% dels vots d'ICV, el 27% dels del PSC i el 21% dels de la CUP. Podem també rascaria més percentatge de vot de la resta de partits que no pas en les eleccions al Parlament i s'erigeix en una marca de vot útil per al canvi a La Moncloa.
Les fugues de vots entre CiU –recordem que l'enquesta és anterior a la ruptura de la federació– i ERC serien menors en les eleccions catalanes que en les espanyoles. Al Parlament, ERC prendria un 8% de vots al partit d'Artur Mas, mentre que el president atrauria un 5,2% d'exvotants republicans. Al Congrés, però, ERC es convertiria en vot útil per a l'11,8% dels votants convergents.
En vista de la cada cop més probable llista única sobiranista al Parlament, i potser també al Congrés, les fugues de vots entre CiU i ERC, i entre els republicans i la CUP, es neutralitzarien, però segurament s'intensificaria la pèrdua cap a partits no sobiranistes. Al Parlament de Catalunya, en aquest sentit, cal tenir en compte que Podem atrau un 13,2% dels votants de la CUP, mentre que Ciutadans faria el mateix amb el 7% dels vots de CiU. Al Congrés, el partit de Pablo Iglesias no només atrauria el 20,8% dels vots de la CUP, sinó que faria forat a ERC (8,9%) i a CiU (8%).
Per tal de situar millor el moment polític i els canvis que s'intueixen, el director del CEO, Jordi Argelaguer, recomana analitzar les “popularitats encreuades”. Així, el diputat David Fernàndez (CUP) és el polític que obté una nota mitjana més alta (6), però, a més, és aprovat tant pels votants propis com pels de CiU, ERC, ICV i Podem. És un cas únic. En una altra escala, els republicans Alfred Bosch i Oriol Junqueras, així com l'ecosocialista Joan Coscubiela, són aprovats per l'electorat de quatre forces, inclosa la pròpia. “Ha passat a la història la fidelitat total a un líder o a una sigla”, assenyalava Argelaguer. El lideratge de Mas estira un 30% dels seus votants, però només el 0,7% dels votants d'ICV atribueixen la seva opció al nom del líder.