Grècia diu NO
Els grecs rebutgen amb el 61,3% dels vots el programa d'austeritat plantejat per la troica a canvi de més finançament
Tsipras vol reprendre avui les negociacions i posa sobre la taula la reestructuració del deute
Els ciutadans grecs no han acceptat el nou programa d'austeritat amb més retallades a canvi d'ajut financer que la troica ha plantejat al govern del primer ministre grec d'Alexis Tsipras. El resultat del referèndum d'ahir va ser més clar del que algunes enquestes prèvies havien pronosticat i el no, opció defensada pel govern de Syriza, va obtenir el 61,3% dels vots en relació amb el 38,7% aconseguit pels partidaris del sí. Paral·lelament als esclats d'alegria que es van viure als carrers de Grècia, l'exprimer ministre i líder de Nova Democràcia, Andonis Samaràs, que havia pres parit pel sí, anunciava la seva dimissió.
En un missatge televisat a última hora d'ahir, Tsipras va anunciar: “Demà (avui per al lector) tornarem a començar la negociació. La nostra prioritat és el funcionament del sistema bancari”, i hi va afegir que en aquesta ocasió entrarà en la negociació la reestructuració del deute, una necessitat, va afirmar, que inclús ha reconegut el Fons Monetari Internacional (FMI). Per als partidaris del no, el resultat de la consulta dóna a Tsipras la legitimitat necessària i una posició enfortida per encarar noves negociacions.
Petició al BCE
De moment, segons va comunicar el portaveu del govern grec, Gavriil Sakelaridis, el Banc de Grècia sol·licitaria ahir la nit la mateixa liquiditat addicional al Banc Central Europeu (BCE), a través del mecanisme de préstecs d'emergència (ELA). “Demà (avui, per al lector) es reuneix el Consell de Govern del BCE i tenim arguments vàlids a favor d'un finançament més gran de l'ELA”, va afirmar. L'últim diumenge de juny, el BCE va tallar el finançament a la banca grega a través de l'ELA, acció que va fer que Atenes imposés un corralito, amb dràstiques restriccions a les transaccions financeres.
Ahir mateix Atenes ja va començar a treballar en les línies mestres de les seva nova proposta perquè es vol arribar a un acord amb els creditors molt aviat, “inclús en 48 hores”, va dir Sakelaridis. De fet, el ministre de Finances grec, Iannis Varufakis, es va posar en marxa tot just conèixer els primers sondejos de la consulta, i va establir una reunió per ahir la nit amb l'Associació Nacional de Bancs grecs. Segons va assegurar Euclid Tsakalotos, un dels principals negociadors grecs, després que s'hagin ratificat els resultats del referèndum amb dades oficials hi haurà un primer contacte amb les autoritats europees, “aquesta mateixa nit” (ahir la nit, per al lector), possibilitat no confirmada a l'hora de tancar aquesta edició.
Més d'un escenari
Poc després d'haver-se escrutat el 53% dels vots, Varufakis va demanar, en la roda de premsa, una “autèntica negociació” amb els creditors internacionals després del no clar del poble grec. “Durant cinc mesos els creditors han rebutjat una negociació substancial, han imposat el tancament dels bancs i han planificat la nostra humiliació”, va afirmar Varufakis. Per ell, el resultat de la consulta és un “no a més retallades, sí a les autèntiques reformes”, i va anunciar que a partir d'avui, “amb l'eina del no, allargarem la mà per a la cooperació, els trucarem [als creditors] un per un per buscar un acord”.
Les conseqüències del no grec no es perceben de la mateixa manera per a tots els socis europeus. Si bé ahir els líders socialdemòcrates i liberals de l'Eurocambra es van manifestar favorables a reprendre les negociacions amb Atenes –a qui anima a assumir més responsabilitat– i Itàlia, a través del seu ministre d'Exteriors, Paolo Gentiloni, s'expressava en el mateix sentit, des d'Alemanya, Polònia o Eslovàquia les veus eren clarament divergents. La primera ministra polonesa, Ewa Kopacz, va considerar que “a Grècia li queda probablement només un camí: sortir de la zona euro”, escenari que el ministre de Finances eslovac, Peter Kazimir, també veia realista. Mentrestant, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, convocava a través del Twitter una cimera de líders de la zona euro per demà.
LES FRASES
Pendents avui de la reacció dels mercats
L'euro va caure ahir de manera brusca un cop es va saber el resultat del referèndum grec. La moneda única va baixar un 1,4% respecte al dòlar, fins que es va situar a última hora d'ahir la nit en l'1,095 dòlars, i també va perdre un 2,1% en relació amb la divisa japonesa, fins als 133,5 iens. Després d'aquesta reacció del mercat de divises, avui tots els ulls estan posats en com actuaran els mercats i com continuarà evolucionant l'euro, a l'espera també de la resposta que donarà l'eurogrup al no de Grècia. La divisa europea havia esperat amb una tranquil·litat sorprenent la celebració del referèndum a Grècia, però aquesta resistència tornarà a quedar sotmesa a prova avui en els principals mercats financers. L'euro s'havia canviat divendres passat a 1,11 dòlars, en relació amb els 1,114 dòlars del 26 de juny passat.