Un exvicepresident del TC compara les plebiscitàries amb un cop d'Estat

L'exvicepresident del Tribunal Constitucional i exmagistrat de l'Estatut Ramón Rodríguez Arribas ha comparat aquest dilluns les eleccions previstes per al pròxim 27 de setembre a Catalunya amb un cop d'Estat. “Els plebiscits són instruments polítics que utilitzen els que fan cops d'estat per legalitzar la seva situació o per aconseguir el suport democràtic després d'haver estat designats d'una altre manera”, ha subratllat en una entrevista a la Cope. Així mateix, ha assenyalat que convertir les eleccions en un plebiscit és un “frau de llei” i que, per tant, hi ha marge per recórrer les eleccions del 27-S.

L'exvicepresident del Tribunal Constitucional i redactor de la sentència de l'Estatut de Catalunya l'any 2010, Ramón Rodríguez Arribas, ha carregat aquest dilluns contra la convocatòria d'eleccions per part del president del govern, Artur Mas, i contra el caràcter plebiscitari que han adquirit. Rodríguez Arribas ha manifestat que els plebiscits són els instruments polítics d'aquells que fan cops d'estat per “legalitzar la seva situació”.

“Eleccions i plebiscitàries són termes antagònics i una contradicció. Les eleccions són instruments de participació política pels quals els ciutadans designen els seus representants a les institucions. Els plebiscits són instruments que no estan a cap legislació europea”, ha remarcat l'exvicepresident del TC.

Segons el magistrat que va participar en la redacció de la sentència de l'Estatut l'any 2010, convertir unes eleccions en un plebiscit o en un referèndum és “un frau de llei” i “un disbarat polític i jurídic”. “És normal que s'oculti la finalitzat i la forma”, ha explicat, perquè “aquells que comenten un frau de llei no van al notari per dir com ho faran”.

L'exvicepresident del Tribunal Constitucional considera que hi ha marge per recórrer el decret de convocatòria que signarà aquest dilluns el president del govern tot i que no faci cap referència explícita al caràcter plebiscitari. Assegura que només cal recuperar “les declaracions i els actes coetanis, anteriors i posteriors” a la signatura de la convocatòria o bé “fer ús de la prova de presumpció, de manera que el frau de llei es pugui detectar tot i que no es digui directament la intenció”, ha sentenciat.

“Qualsevol frau de llei es determina per les circumstàncies coetànies, anteriors i posteriors al frau de llei i no per les paraules del propi defraudador, també és aplicable a aquest cas”, ha conclòs Ramón Rodríguez Arribas.