Sí, no i amb matisos

Bona part dels alcaldes consultats que es mostren contraris a les consultes volen, però, que quedi clar que les entitats privades que les organitzin «mereixen tot el respecte». L'argument principal, gairebé dictat, a què s'agafen és a «la il·legalitat» d'un procés que no recull la Constitució i que, «per tant, les administracions se n'han de quedar al marge». La màxima dels governs on mana el PSC va ser repetida fins a la sacietat en l'últim acte comarcal socialista a Canet de Mar: «tots hem de jugar amb les regles del joc establertes». Pels socialistes, «no s'hi val a fer trampes i a posar-se medalles de catalanitat per beneficis polítics». Fins i tot, alcaldes com el d'Arenys de Mar, Ramon Vinyes, es mostra preocupat sobre la divisió social que pot causar una consulta on es mesuri el grau d'estima i compromís amb el seu país de cada ciutadà. Al costat de la il·legalitat, però, pren força i en ocasions ocupa el primer lloc la importància de dedicar el temps i els esforços dels Ajuntaments a lluitar contra la crisi econòmica i «contra aquells problemes que veritablement preocupen els ciutadans». En aquest àmbit es mouen les respostes dels alcaldes de Calella, Josep Maria Juhé; Dosrius, Josep Jo; Mataró, Joan Antoni Baron o Pineda, Xavier Amor. Tot i això, no només utilitzen el recurs de la crisi els batlles del PSC, d'altres de CiU com Jaume Borrell, de Sant Cebrià de Vallalta o Cèsar Díaz, d'Òrrius, alerten que tant la ciutadania com les administracions locals han de tenir com a prioritat lluitar contra una situació econòmica desfavorable.

Aliances

Pel que fa a les alcaldies de CiU, l'altra gran bloc a la comarca, es mantenen fidels a l'enunciat de donar suport a les consultes tot i ser conscients que els consistoris els poden oferir poca cosa més. La federació nacionalista ha trobat en ERC un bon aliat, tot i que en ocasions, com el cas de Sant Pol de Mar, en comptes d'unificar mocions, tots voten la de cadascun dels partits. Aquest matrimoni de conveniència també s'ha donat a Calella, on els republicans són al govern i els convergents a l'oposició i numèricament han pogut aprovar la proposta. Alguns alcaldes de CiU, com Joan Baliarda, pugen fins i tot el to de la demanda sobiranista. «L'estat espanyol no entén un estat plural i molt menys un de federal. En conseqüència, o seguim com fins ara o prenem el camí cap a la plena sobirania». Tota una declaració d'intencions.

La tercera àrea l'ocupen els municipis governats pels grups anomenats independents. Tots, per unanimitat, aplaudeixen la celebració de consultes populars. Però ho fan amb matisos. De l'exaltació indiscutible de l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra (AM2000), se'n fa ressò el d'Argentona, Pep Massó (Tots per Argentona) i el de Vilassar de Dalt, Llorens Artigas (Grups d'Esquerres per Vilassar de Dalt) mentre que el de Cabrera, Joan Vilà (Gent per Cabrera) es mostra escèptic sobre el resultat final tot i que considera que «els catalans ens ho sentim molt nostre». En qualsevol cas, la flama encesa per Arenys de Munt es manté encesa a la comarca i tot indica que el referèndum del 13 de setembre no serà l'únic.