Dilluns, 13 de febrer del 2012

Torroella de Montgrí
l'Estartit
Tancar la finestra Tancar
Política
Imprimeix Augmentar la font Mida de font normal Disminuir la font
Comentaris 1 comentari Enviar un comentari

L'àrea metropolitana, la més reticent

Tot i que són majoria els alcaldes que estan a favor de la consulta, en aquest territori és on n'hi ha més que no la veuen bé

L'enquesta d'El Punt a 235 alcaldes catalans no permet altra interpretació: la majoria veurien bé que als seus municipis s'organitzessin consultes sobre la independència com la del 13 de setembre passat a Arenys de Munt (Maresme). Ara, aquesta contundència desapareix si es diferencia entre els alcaldes de l'àrea metropolitana i els de la resta del país. A la zona més propera a Barcelona, majoritàriament governada pel PSC, els alcaldes consultats per aquest diari que veurien bé la celebració de la consulta independentista serien 31, mentre que els que no la hi veurien serien 20. L'exercici fet a l'inrevés, és a dir, comprovar quina resposta té l'enquesta a la Catalunya interior, dóna un resultat a favor del força més contundent: 130 alcaldes a favor de la consulta i només 35 en contra.

L'àrea metropolitana –en l'enquesta d'El Punt vista en un sentit ampli ja que s'hi han incorporat les comarques del Maresme i el Garraf– és una zona eminentment urbana i, per tant, clarament dominada pel PSC, partit que s'ha mostrat contrari «a aventures» com el referèndum d'Arenys de Munt. Per aquest motiu, en aquest territori proper a la gran metròpoli de Barcelona és on hi ha menys alcaldes que veurien bé que al seu municipi s'hi organitzés una consulta sobre la independència. Concretament, el 58,5% dels alcaldes consultats es decantarien pel , mentre que el 37,7% no el veurien bé. I encara més, si es tenen en compte només les respostes dels alcaldes de la primera corona metropolitana –el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental, més metropolitans, i Tiana i Montgat–, els que s'oposen a la consulta guanyen als que hi donen suport: vuit opten pel no, amb Barcelona o Badalona al capdavant, i només tres –els de Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès i Tiana– ho veurien bé.

La victòria de la posició favorable als referèndums com el d'Arenys de Munt es fonamenta, doncs, en l'anomenada Catalunya interior, on gran part dels ajuntaments són a les mans de CiU i ERC i on hi ha la majoria dels alcaldes del PSC que han respost afirmativament la pregunta que formulava aquest diari. Entre aquests hi ha, per exemple, els de Santa Cristina d'Aro, Ullà, Campdevànol, Sant Joan de les Abadesses, Sant Iscle de Vallalta, Dosrius, Tàrrega, Cervelló, Sitges, el Montmell, Sant Jaume d'Enveja, l'Alforja o Vimbodí i Poblet.

En tot cas, doncs, el 75,6% dels 182 alcaldes consultats fora de l'àrea metropolitana consideren que seria bo que hi hagués una consulta popular sobre la independència al seu municipi, i només un 20,6% consideren que no. La resta es mostren indiferents sobre aquesta qüestió.

Les urbs, a favor del «no»

L'origen territorial no és l'únic element que condiciona la resposta a la pregunta plantejada per aquest diari. La grandària del municipi també ho fa. Així, mentre que a les poblacions de menys de 5.000 habitants són majoria els alcaldes que veuen bé que als seus municipis s'organitzin consultes sobre la independència com la d'Arenys de Munt, a les grans urbs la situació és completament a la inversa. Així, un centenar d'alcaldes de municipis de menys de 5.000 habitants es manifesten a favor de la consulta, i només 15 en contra. La resta, 13, es mostren indiferents.

En la franja de poblacions d'entre 5.000 i 50.000 habitants, les distàncies s'escurcen i mentre que els favorables a la consulta sobre la independència són 59, els contraris ja són 27. I el tomb es produeix a les grans ciutats de Catalunya, les de més de 50.000 habitants, majoritàriament a les mans del PSC, contrari a la consulta. Concretament, només dues de les ciutats de més de 50.000 habitants enquestades, Sant Cugat del Vallès (CiU) i Cerdanyola del Vallès (ICV-EUiA), hi són favorables, mentre que 13 –amb Barcelona, Badalona, Terrassa, Mataró o Reus al capdavant– hi són contràries.

LES DADES

Pregunta:
Veuria bé que al seu municipi es fes una consulta com la d'Arenys de Munt?
Total Catalunya
Sí: 161 alcaldes
No: 55 alcaldes
Indiferents: 19 alcaldes
Àrea metropolitana
Sí: 31 alcaldes
No: 20 alcaldes
Indiferents: 2 alcaldes
Dins de l'àrea metropolitana, primera corona
Sí: 3 alcaldes
No: 8 alcaldes
Indiferents: cap
Dins de l'àrea metropolitana, segona corona
Sí: 26 alcaldes
No: 14 alcaldes
Indiferents: 2 alcaldes.
Catalunya interior
Sí: 130 alcaldes
No: 35 alcaldes
Indiferents: 17 alcaldes
Municipis de menys de 5.000 habitants
Sí: 100 alcaldes
No: 15 alcaldes
Indiferents: 13 alcaldes
Municipis d'entre 5.000 i 50.000 habitants
Sí: 59 alcaldes
No: 27 alcaldes
Indiferents: 5 alcaldes
Municipis de més de 50.000 habitants
Sí: 2 alcaldes
No: 13 alcaldes
Indiferent: 1 alcalde

Capitals de comarca dividides

j.r

Els resultats de l'enquesta d'El Punt al Vallès Oriental i a les quatre comarques que formen la Catalunya Central –el Bages, el Berguedà, l'Anoia i Osona– confirmen la tendència general a les comarques de Barcelona: les ciutats, en aquest cas les capitals de comarca, són les més reticents, mentre que els pobles són més favorables a la consulta. Manresa o Granollers en serien l'exemple, mentre que Berga seria la gran excepció, tenint en compte que l'alcalde de Vic, la gran ciutat d'aquestes comarques governada per CiU, Josep Maria Vilà d'Abadal, no ha volgut respondre. L'alcalde de Manresa, el socialista Josep Camprubí, defensa que «si del que es tracta és, únicament, de fer una consulta informal, no vinculant i organitzada per una entitat privada, entenc que no és necessària la implicació de les institucions públiques». A l'altra banda, l'alcalde de Berga, Juli Gendrau, assegura que «si la gent vol opinar, cap problema». La capital del Berguedà és una de les desenes de ciutats catalanes que ja han aprovat mocions de suport a la consulta d'Arenys de Munt, tot i que això no vol dir que en totes hi hagi, a hores d'ara, entitats disposades a tirar-les endavant. En aquest sentit, l'alcalde de Vilanova del Camí, Joan Vich (PSC), assegura que «la consulta d'Arenys és irrepetible i si ara se n'organitzen de noves, els partits les utilitzaran amb interessos polítics». L'alcalde de Piera, Jordi Madrid, d'Esquerra, obre un altre debat: «Si es fa una consulta com la d'Arenys hi donarem suport, però el camí és un altre; què farem després de tantes convocatòries si al final seguim sense ser una massa social majoritària?»

«Jo, com el Toni Soler»

Isabel martínez

L'alcalde de Santa Coloma de Gramenet, el socialista Bartomeu Muñoz, ha estat qui ha respost amb més ocurrència l'enquesta que ha dut a terme en els darrers dies aquest diari. Muñoz va respondre que ell pensava el mateix que Toni Soler en el programa Polònia de TV3. Muñoz es referia a un gag emès el 17 de setembre passat. En el gag hi apareix el vicepresident del govern, Josep Lluís Carod-Rovira; el president d'ERC, Joan Puigcercós, i el mateix Soler. Carod i Puigcercós estan muntant una urna al plató. Soler els pregunta: «Què estan fent?» Carod respon: «Estem fent un referèndum, una consulta; com que la d'Arenys ha sortit tan bé, volem portar-la a tot Catalunya.» Puigcercós hi afegeix: «S'estendrà com una taca d'oli, des de Berga fins a Seròs, Argentona, Caldetes...» Soler pren la paraula i tanca el gag: «Badia, Santa Coloma... Si volen fer un referèndum al plató no hi ha cap problema, però ja saben vostès que el cens electoral del Polònia és una mica peculiar: poden votar vostès, jo, la família reial, en Franco, tots els del PP...»

Darrera actualització ( Dijous, 26 de novembre del 2009 16:18 )
Publicat a

Desar aquesta pàgina a:

Google! Digg! Reddit! Del.icio.us! Mixx! Live! Technorati! StumbleUpon! Simpy! Yahoo! Wikio Barrapunto.com webeame.net Meneame Twitter Facebook! La Tafanera

Comentaris

avatar Elia Azuaza
No se fins a quin punt és lícit que voti la immigració especialment la espanyola si és un referèndum que afecta els catalans. Si no han de votar els espanyols d'espanya per què ho haurien de fer els immigrants espanyols?. Trobo que ens autoenganyem. La integració a funcionat però força malament, com a tot arreu només els mou la pasta. (No parlo dels fills de la immigració, aquests si que hi tenen tot el dret puix són catalans de ple dret, votin el que votin).
Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.
 

Canvi de municipi

Enquesta

Enquesta: La tensió social que viu Grècia es traslladarà a altres països europeus?
La tensió social que viu Grècia es traslladarà a altres països europeus?
 

Tradueix-nos - Translate

Troba'ns a Facebook