Quins són els principals èxits de la secretaria per a la UE?
–«La Unió Europea és un marc polític i administratiu al qual pertanyem. Els principals èxits són invisibles. Són tot allò que va bé i no surt al diari. Són que siguem capaços d'estar en el primer nivell de la cooperació amb Europa en temes com la política social, recerca, medi ambient, política marítima, agricultura. Els més vistosos són altres. El que més il·lusió m'ha fet per moltes raons i per la meva trajectòria abans d'arribar aquí ha estat per descomptat l'obtenció de la seu de la secretaria de la Unió per la Mediterrània.»
–Vol dir que la gent sap què és i per a què serveix?
–«Fa pocs dies en una enquesta de l'Ajuntament de Barcelona, la gent valorava molt positivament aquest fet. Segurament és molt difícil que a algú li expliqui l'entramat institucional de la cooperació euromediterrània, però estic segura que la gent coneix i sap perfectament que els nostres eixos d'actuació prioritaris són la Unió Europea i la Mediterrània. Des del punt de vista polític, institucional, formem part de la UE i la nostra geografia ens aboca a la Mediterrània. Si pensem en termes de transport, se'ns acudeixen els eixos cap a Europa o els de transport marítim. En agricultura i en medi ambient, pensem en la Mediterrània. La gent, encara que sigui intuïtivament, ho sap. A més, que hi hagi a Catalunya, a Barcelona, un centre de decisió política internacional es percep i és important.»
–Les eleccions europees del juny seran les del sobiranisme?
–«Seran les eleccions europees per elegir el Parlament amb més poder dels que hi ha hagut fins ara.»
–Però hi ha una pugna entre alguns candidats catalans per guanyar l'espai sobiranista. Pensa que a Europa veuran Junqueras i Tremosa com a provincians?
–«El Parlament Europeu té més de 700 diputats. A la UE, de cultura, en té tothom. Tothom té la seva. Hi ha una suma de situacions molt notable i el que es va a fer al Parlament Europeu és defensar el territori trobant o no què ens uneix amb la resta d'europeus i tirar endavant cada dia decisions positives per a nosaltres i que ho puguin ser per a tots. El fet d'existir és un fet i com a tal és més o menys conegut i reconegut, però una cultura es reforça quan és capaç de proposar coses que tenen un valor universal, per als altres. Això es veu molt a Europa. Els casos representats a la UE i al Parlament Europeu son moltíssims. El problema no és que ens vegin com a més o menys provincians, el problema és que ens vegin.»
–Que es pugui parlar en català al Parlament Europeu depèn de Madrid?
–«No, depèn del Parlament Europeu. En aquest moment, el reconeixement de la llengua catalana està en la millor situació que ha estat mai a Europa. Es pot parlar català al Consell de Ministres –es pot representar l'Estat en català, i ho ha fet el president [de la Generalitat, José] Montilla quan era ministre d'Indústria–, es pot parlar català al Comitè de les Regions. Faltava el Tribunal de Justícia i se signarà l'acord a l'abril. Qualsevol ciutadà català pot adreçar-se en la seva llengua a qualsevol de les institucions i ser contestat en la seva pròpia llengua.»
–Però al ple no.
–«Al ple del Parlament no s'ha pogut articular aquesta possibilitat tot i haver-ho demanat nosaltres i haver-ho demanat formalment l'Estat espanyol, perquè la mesa del Parlament Europeu no ho ha volgut. Així com les altres institucions han tingut una acollida molt favorable, la mesa del Parlament no l'ha tinguda. Nosaltres hem demanat a l'Estat que torni a demanar la signatura d'aquest acord a la nova mesa que surti de les eleccions del juny, i el secretari d'Estat per a la UE ha dit que així ho faria.»
–Es parlarà català abans al Congrés dels Diputats que a Europa?
–«No. Es parlarà molt abans el català a Europa. És una mica falsa la idea que no es pot parlar en català al Parlament Europeu perquè no es parla a Madrid. No és el mateix, des del punt de vista tècnic, convertir una institució monolingüe en una institució quadrilingüe que convertir una institució on ja es parlen 21 llengües en una institució on se'n puguin parlar 22.»
–Quan Josep Borrell era president del Parlament Europeu es va avançar prou en aquesta qüestió?
–«Josep Borrell, com a president del Parlament Europeu, va ser qui va portar a la mesa la decisió, qui va demanar el vot favorable de la mesa del Parlament. I va perdre perquè altres grups que no eren el seu hi estaven en contra.»
–És un menyspreu que el president del Parlament, Hans-Gert Pöttering, visiti Barcelona i no es reuneixi amb el president Montilla?
–«El president del Parlament Europeu pot pensar els seus viatges com vulgui. Ell volia fer una visita orientada a la societat civil i així ho va fer. No tenim cap problema amb el president del Parlament Europeu en aquest sentit.»
–Però sí que es va trobar amb Duran i Lleida i Vidal-Quadras.
–«En l'acte que va fer a la Fundació Pere Tarrés. En tot cas, ell sabrà com organitza els seus viatges i per què pren determinades decisions.»
–Hi ha qui hi veu l'«ombra allargada» de Duran i Vidal-Quadras.
–«Nosaltres no. Respectem la decisió del president del Parlament.»
–Es dóna molt per fet que el Tractat de Lisboa entrarà en vigor, però encara hi ha tres estats que no l'han ratificat: Irlanda, la República Txeca i Polònia.
–«Irlanda plantejarà un nou referèndum; les enquestes allà donen un resultat molt diferent a l'anterior. Segurament hi té a veure la crisi i la percepció del risc de bloquejar el procés europeu. I els altres estats han dit que signarien quan Irlanda celebri el referèndum. Esperem que fins i tot dins d'aquest any pugui entrar en vigor.»
–Com afecta la crisi en la construcció d'Europa?
–«La crisi ha fet que la gent que és a dins la UE vulgui seguir-hi i que alguns dels que són a fora i s'ho miraven des de la distància ara hi vulguin entrar, a la UE i a la zona de l'euro. Islàndia, la Gran Bretanya i altres països que no són a l'eurozona. Entrem en campanya electoral d'aquí a molt poc i, en aquest moment de crisi, s'ha revaloritzat molt la idea d'Europa com l'única seguretat per viure en aquest món global. Les eleccions han de reforçar la UE i permetre al Parlament dir la seva amb autoritat en relació amb les moltes decisions que s'hauran de prendre sobre la situació econòmica.»
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.