«L'activitat de contactes [de Prenafeta i Alavedra] amb autoritats públiques i càrrecs públics per obtenir beneficis i projectes per a l'empresa de Casamitjana ha continuat fins a l'actualitat, en particular respecte a un edifici per a la Generalitat i una promoció a Cerdanyola del Vallès». La interlocutòria del jutge Baltasar Garzón apunta d'aquesta manera a una de les promocions urbanístiques que la immobiliària Espais té en projecte a Cerdanyola, concretament a la Plana del Castel, la qual forma part de tot l'entorn d'urbanització conegut com a Centre Direccional. Tal com es pot consultar en el web d'Espais, l'empresa promociona aquest projecte que encara està pendent de qualificació, ja que forma part de la zona al voltant del sincrotró, entre Cerdanyola i Sant Cugat del Vallès. La descoberta d'abocadors amb residus contaminants ha obligat a redissenyar la urbanització i a qualificar-la de nou d'acord amb els nous usos. Un tràmit que continua pendent en espera que l'Ajuntament de Cerdanyola aprovi una modificació del pla general metropolità i el consegüent pla parcial de la zona. L'aprovació, però, no s'ha pogut portar a terme perquè el govern (ICV-EUiA) està en minoria a l'Ajuntament. L'empresa Espais és propietària d'una part dels terrenys a la zona que es coneix com el parc de Sant Marçal. Conjuntament amb Espais i l'Incasol, també apareix com a propietària l'empresa Urbis. El primer planejament a la Plana del Castell va ser aprovat per l'Ajuntament de Cerdanyola l'any 2002 quan governava la socialista Cristina Real, Quan Antoni Morral (ICV-EUiA) va guanyar l'alcaldia en les últimes municipals, va negociar amb l'exconseller Felip Puig poder ampliar la Via Verda fins a un quilòmetre i fer 1.795 pisos menys dels previstos.

Els grups d'ERC i SOS Llavaneres, a l'oposició, creuen que les actuacions urbanístiques efectuades per l'Ajuntament entre els anys 2005 i 2007 estan «sota sospita» després que el jutge Garzón hagi posat en evidència la possible existència de blanqueig de capital, trafic d'influències i frau en un dels convenis signats entre el consistori i promotors privats. Per aquest motiu, van anunciar ahir que demanaran al govern local, en mans de CiU i en minoria, que paralitzi la tramitació del pla d'ordenació urbanística municipal, que fa anys que s'està elaborant, perquè s'ha fet en paral·lel a «totes aquestes irregularitats» i que es comenci de nou, «des de zero», amb un nou equip redactor. En aquest sentit, consideren que els actuals autors hauria donar llum verda a tots els convenis urbanístics i que a les reunions hi havia persones, com ara Genís Carbó, que també surten esmentades a la interlocutòria. A més de demanar que l'Ajuntament es personi com a acusació particular en totes les causes obertes en què hi hagi implicat el consistori, també defensen que s'hauria de paralitzar qualsevol negociació que hi hagi per firmar nous convenis urbanístics amb qualsevol de les empreses imputades per l'Audiència Nacional.

L'escrit de Garzón relata amb detall l'operació que ell anomena Niesma i que té a veure amb la compravenda dels terrenys de Can Rivière, situats al centre del poble. Segons diu, l'empresa Niesma Corporació, SL, en la qual consta com a administrador un dels empresonats, García Sáez, hauria venut la finca i obtingut «importants beneficis» després que el govern de Llavaneres, aleshores del PP i el PSC, n'augmentés l'edificabilitat. De fet, Niesma Corporació va comprar-la per 3,2 milions d'euros i la va vendre per 9,7 milions. Si inicialment es podien construir dotze habitatges unifamiliars, a partir d'aquell moment la normativa permetia edificar-hi fins a 83 pisos. L'operació hauria suposat que Garcia Sáez s'embutxaqués dos milions d'euros. Garzón apunta que el promotor, gràcies als seus contactes amb l'equip de govern, afavoria que es tramitessin els projectes en benefici seu i de la seva empresa, i que després, amb la seva venda, s'aconseguissin guanys milionaris.