El conseller d'Educació, Ernest Margall, ha mantingut diversos «contactes preliminars» amb el govern del PSOE que li han permès «verificar actituds molt positives», d'entrada, per abordar la constitucionalitat de la llei d'educació de Catalunya (LEC), després que l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero hagi expressat «dubtes» sobre l'encaix de la llei en la carta magna espanyola. De fet, Margall es va reunir dilluns amb el ministre d'Educació, Ángel Gabilondo. Mentrestant, el govern va aprovar ahir el calendari de desplegament de la llei, un fet que va provocar els recels de CiU, amb qui el PSC i ERC van consensuar la norma el juliol.
Quan semblava que la LEC estava ben lligada i havent sacrificat la unitat del tripartit per aprovar la llei, no només el PP va presentar un recurs d'inconstitucionalitat, sinó que el mateix govern del PSOE va anunciar, el mes d'octubre, «dubtes d'interpretació» de la norma pel que fa al «camp competencial curricular» i al «de la funció pública i dels cossos en aquesta matèria», en paraules de Maragall. Tot un gerro d'aigua freda per a la Generalitat.
Passat l'ensurt inicial, i en espera que es convoqui una reunió bilateral –formada per representants dels dos executius– per llimar les diferències Margall va revelar ahir l'existència de «contactes preliminars» amb Gabilondo que denoten «actituds i criteris de partida molt positius». El conseller espera que la bilateral tingui lloc ben aviat, però no va concretar cap data.
Amb tot, l'entesa entre Gabilondo i Margall es manifesta amb el suport del conseller a la proposta recent del ministre d'allargar l'obligatorietat de l'ensenyament fins als 18 anys. També hi ha sintonia amb el conveni per regular l'aportació econòmica de cada administració pel que fa al pla de digitalització de les aules de primària i secundària, que ha de permetre que els alumnes disposin d'ordinadors portàtils. «El conveni està tancat», va dir Maragall. Es preveu que «en poques setmanes» s'aprovi al consell de govern i quedarà signat per Gabilondo.
D'altra banda, el govern va acordar personar-se per defensar «fins al límit les nostres conviccions», «de la A a la Z», la LEC arran del recurs que el PP va interposar al Tribunal Constitucional poc després que el PSOE expressés els seus dubtes. Els populars troben deplorable que la llei blindi la immersió lingüística en català a l'escola, ja que segons ells es «vulnera la llibertat dels pares a l'hora d'escollir la llengua en què volen que siguin escolaritzats els seus fills».
Calendari aprovat
Margall també va anunciar ahir que el govern ha aprovat el calendari de desplegament de la LEC pels pròxims vuit anys. Tot i això, els «conceptes centrals» de la llei, com ara el decret d'autonomia dels centres, la regulació del règim jurídic de la direcció de les escoles o la creació de l'agència d'avaluació i prospectiva de l'educació, s'aplicaran en aquesta mateixa legislatura, abans de la convocatòria d'eleccions. També durant l'any 2010 es farà la previsió econòmica per homologar els sous de l'escola concertada amb els de la pública. Per més endavant es deixen el reglament per a l'accés i renovació dels concerts educatius i el procediment d'admissió d'alumnat, que es desplegaran el 2011. L'objectiu és acompanyar totes aquestes mesures amb 1.000 milions d'euros anuals més de pressupost en els pròxims quatre anys, una xifra que podria assolir els 1.500 més endavant.
«Evitar fissures internes»
L'anunci de l'aprovació del calendari de desplegament ha molestat CiU, amb qui el PSC i ERC van aprovar la llei. Els convergents lamenten que el calendari s'hagi pactat amb ICV-EUiA, que va votar en contra de la LEC, «oblidant» el consens assolit inicialment el juliol. La diputada de CiU, Irene Rigau, va indicar que el calendari s'ha dissenyat «per evitar fissures internes dintre el tripartit, que té més en compte les pressions del soci que les necessitats dels centres educatius i les famílies».
Segons Rigau, la formalització del calendari per part del govern no recull les prioritats de la llei i «deixa per després del 2011 els temes nuclears» de la LEC: l'aprovació del règim jurídic específic del personal directiu docent, els processos d'admissió d'alumnes o l'accés als concerts. CiU denuncia també que l'acord del govern no s'ha consultat amb la comunitat educativa.
Comentaris
Voler sotmetre ha l’adolescent que no l’hi ha agradat mai estudiar , i ha d’altres que voldrien fer altres coses per garantir el seu futur, al suplici que per ha molts d’aquests, l’escola representa fins al divuit anys, crec que es un símptoma de debilitat en front del fracàs escolar ,que al nostre país es una lacra social i intel·lectual, que no ens permet avançar per ocupar els primers llocs ,com crec que els ciutadans es mereixen.
Son molts els motius per els quals el país no ha avançat en favor del desenvolupament industrial i intel·lectual , i un dels principals fou l’eliminació de la figura del “aprenent”, que si una cosa s’en ha de recriminar , es que malauradament es tenia de començar a treballar amb legalitat , als catorze anys , i que jo crec que l’edat ideal tenia de ser als quinze anys , aleshores i ara .
Les universitats , estan farcides “d’estudiants”, que no els ha agradat mai estudiar , però que els pares amb molt de sacrifici , volen fer entrar el clau per la cabota , i això porta ha una saturació d’alumnat , i ha un desgavell del sector del professorat , que queda reflectit en els resultats finals amb les notes d’exàmens .
Però ja es massa tard , per preguntar a l’adolescent , el que l’agradaria fer per forjar-se un futur , ja no poden formar part del grup d’aprenents de quinze anys ; aquesta pregunta , s’ha de fer a partir dels quinze anys , ¿ vols treballar ho vols estudiar?; ¿ quina carrera ho quin ofici vols fer?, el no haver seguit aquest procés , es el que ha portat a la manca de operaris qualificats en tots els camps industrials , facilitant l’entrada al nostre país d’indústries multinacionals en detriment del creixement del nostre poder econòmic.
El cicle de bonança , s’ha acabat , i es trigarà molt de temps a normalitzar el mon laboral , que hem de ser conscients , de que mai mes es tornarà a total d’ocupació, i que sempre algú tindrà d’estar a l’atur, però si que es necessari crear camins perquè la qualitat professional cada dia sigui mes garantida , igual com la intel·lectual, que no crec que passi per retenir al que no vol estudiar , a l’escola fins als divuit anys, perquè es un destorb, per tot procés.
Mai es tenen prous coneixements de res , però amb deu anys d’anar a l’escola , de 5 a 15, crec que es temps suficient perquè l’adolescent tingui clar si vol estudiar ho vol treballar.
Màrius Viella La Bisbal d’Empordà 2-XI-2009 T/. 972640762
http://albert-bir.blogspot.com/2009/10/loasi-catala-ex plota.html
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.