Cadastre per revisar

Dotze dels vint-i-tres municipis catalans de més de 50.000 habitants, el 52%, van fer l'última revisió cadastral fa més de deu anys i es continuen basant en ponències de valors totals (document que actualitza les dades físiques del territori i taxa un valor cadastral per metre quadrat a tot el municipi a partir d'estudis de mercat) anteriors al 2005. En teoria, la revisió cadastral s'hauria de fer com a màxim cada deu anys –és l'Ajuntament el que ho ha de sol·licitar a la Direcció General del Cadastre–, però amb la perspectiva d'unes eleccions municipals (i la impopularitat que representa augmentar la pressió fiscal d'impostos com el de béns immobles, IBI) i els dubtes raonables que encara hi ha sobre l'actual valor de mercat dels immobles, l'actualització de les ponències no corre pressa.

Entre els municipis més grans, n'hi ha sis que van fer l'última revisió cadastral als anys noranta: Badalona, Terrassa, Girona, el Prat de Llobregat, Granollers i Mollet del Vallès. Girona n'és la degana. Des que el 1990 va entrar en vigor la ponència de valors avui vigent, l'esforç de l'Ajuntament en els últims anys s'ha centrat a “fer un treball d'actualització de la base cartogràfica i incorporar a la tributació totes les construccions que han de tributar”, explica Sebastià Martínez, cap de gestió tributària de l'Ajuntament. “S'hauria pogut fer una revisió? Sí, però fins al 2007. A partir de llavors, fer-la és una bestiesa.” Rebutjada, doncs, tant la possibilitat de fer una nova revisió cadastral –“perquè després de diversos estudis sortien algunes dades no gaire clares”– com l'aplicació dels coeficients d'actualització de valors cadastrals que Hisenda permet des del 2012 als municipis que ho demanen, s'ha optat per jugar amb el tipus impositiu (oscil·la entre el 0,4% i l'1,1%, o l'1,2% per a capitals de demarcació) a l'hora de posar l'IBI al dia. Per al 2015, serà del 0,886%.

Tenir el valor cadastral –que en teoria ha de ser el 50% del valor de mercat dels immobles– al corrent té efectes directes en diversos àmbits, des de les plusvàlues fins a les declaracions de l'IRPF de segones residències, però és en l'IBI (en vigor des del 1990) que té una incidència més evident. “Sens dubte, l'IBI és l'ingrés tributari més important dels municipis i esdevé la columna vertebral del finançament local, ja que suposa gairebé el 50% dels ingressos propis”, explica Fernando Álvarez, professor dels estudis d'economia i empresa de la UOC. A Girona, per exemple, amb un pressupost de 104,6 milions, l'IBI n'aporta uns 30 a les arques municipals.

L'IBI, subjecte als canvis de valoració cadastral, és l'únic impost “que mai ha vist una caiguda en la seva recaptació”, però també és cert que “el model de finançament local necessita des de fa molt temps un canvi profund”, recorda Álvarez. Apujar aquest impost és la via fàcil per obtenir ingressos, però entre el 2008 i el 2010 alguns ajuntaments s'han trobat amb una combinació molt perversa: “Un valor cadastral relativament baix i un tipus impositiu gairebé al màxim, amb la qual cosa el marge de maniobra és nul”, explica Francesc Alemany, director de la consultoria ATC.

Fer-se enrere

Deu dels ajuntaments més grans –entre els quals hi ha Barcelona, Badalona, Sabadell, Lleida, Reus, Manresa, el Prat de Llobregat i Mollet del Vallès– van sol·licitar per a aquest 2015 aplicar coeficients d'actualització dels valors cadastrals. El Prat de Llobregat, amb una ponència de valors de l'any 2008 per als béns immobles especials (port i aeroport) –“que suposen quasi el 64% del que liquida l'Ajuntament en concepte d'IBI”– i una ponència del 1997 per als béns immobles urbans, actualitzarà aquest any un 10% els valors cadastrals a partir de l'aplicació d'un coeficient (fixat per Hisenda per a tots els municipis amb un mateix any d'entrada en vigor de la ponència) d'1,10. Amb tot, “amb la finalitat que aquest increment no tingui cap incidència en les quotes a pagar, l'Ajuntament va decidir disminuir en aquesta mateixa proporció el tipus de gravamen”, comenten des dels serveis centrals.

On tampoc tenen cap pressa a fer revisió cadastral és a Mollet del Vallès (amb ponència del 1996). “Vam demanar fer una revisió el 2007, però els valors cadastrals estaven tan sobredimensionats que al final vam acordar no fer-la. Quan el sector immobiliari estigui estabilitzat, ja la farem. Mentrestant, hem anat tirant amb els coeficients d'actualització”, comenta Josep Maria Garzón, regidor d'Economia de Mollet.

També es van fer enrere a Terrassa, amb ponència en vigor des del 1997. “L'Ajuntament va decidir no fer la revisió el 2007, ja que llavors s'estaven registrant els valors màxims al mercat de l'habitatge i la revisió hauria comportat un augment molt important de l'IBI”, comenta Francesc Gordillo, director de serveis tributaris i recaptació de Terrassa. El segon intent va ser el 2011, quan el govern municipal va plantejar una revisió de valors amb la intenció d'aplicar-la el 2013. L'abril del 2012, la Gerència del Cadastre va presentar a l'Ajuntament una ponència provisional de valors totals, però el govern municipal va considerar que “els augments proposats als valors cadastrals eren poc justificables i difícilment explicables en una situació de crisi econòmica”. De moment, doncs, la revisió cadastral s'ha ajornat sine die.

Els més recents

Manresa i Mataró, en canvi, tenen ponències de valors força recents. A Manresa és del 2008, un any molt crític: “Veníem de preus de mercat molt baixos, del 1997, i els valors cadastrals es van multiplicar per quatre i per cinc”, comenta Josep M. Sala, regidor d'Hisenda de Manresa. Per corregir-ho, el 2013 l'Ajuntament va sospesar fer una nova ponència, però, en vista de la falta d'operacions immobiliàries, es va optar per aplicar el coeficient d'actualització a tots els immobles del municipi. Per aquesta via, l'any passat els valors cadastrals de la capital del Bages es van modificar a la baixa un 27%. Per a aquest 2015 disminuiran un 29%, i per al 2016 “encara tocarà aplicar algun altre coeficient corrector”.

A Manresa tenen clar que la voluntat futura “no és anar pel sistema clàssic de ponències”, com sí que van fer a Mataró el 2011, quan van sol·licitar una revisió cadastral per actualitzar els últims valors, del 2005. El resultat va ser un descens del 30% (tot i que no homogeni) del valor dels immobles. Per compensar la baixada d'ingressos que això hauria suposat en l'IBI, el 2013 es va apujar el tipus impositiu del 0,4% a l'1,23%, amb el benentès que hi hauria una bonificació que limitaria a un 3,85% l'increment dels rebuts de l'IBI. “D'aquesta manera, el ciutadà veu una certa continuïtat en la seva quota”, comenta Francesc Xavier Lleonat, cap de la secció de Gestió Tributària i Cadastre de l'Ajuntament de Mataró. Aquest blindatge, que Barcelona aplica des del 2002 amb uns límits del 4% i el 6%, només es pot oferir als mataronins durant tres anys, de manera que el 2016 necessàriament caldrà abaixar el tipus impositiu de l'IBI.