Avui, l'empresa de Mata produeix prop de 4.000 guitarres i factura uns 500.000 euros a l'any. Les seves guitarres es venen –sempre a través d'uns distribuïdors especialitzats en territoris concrets, ja que ells han renunciat a fer-ho directament als detallistes– majoritàriament a l'estranger (un 85% del total), principalment a Europa, els Estats Units, el Japó, Rússia i la Xina. La presència en les fires especialitzades i els contactes a través de les seves pàgines web completen la promoció de la marca, que «No hi ha un mercat emergent clar, hi ha més que res un degoteig repartit», diuen els Camps. La plantilla està estabilitzada des de fa temps en les catorze persones, la majoria de les quals són dones, moltes de les quals, amb formació prèvia en disciplines relacionades amb la fusteria. «És una feina de precisió, detallista», afirmen.

Els fabricants de Mata produeixen una quarantena de models diferents, segons consta en el seu mostrari. A part, en fan a mida de clients, generalment músics professionals. L'encàrrec pot consistir a fer-se fer un model usant una fusta especial; retocar les mides estàndard de l'instrument perquè s'adapti millor al físic de l'usuari; adaptar-la a un esquerrà o, en els models electroacústics, instal·lar sistemes d'amplificació especials. També es cuiden de les reparacions, en el cas de les guitarres encarregades.

D'uns anys ençà, el mercat de les guitarres a escala mundial és condicionat pels instruments fabricats a la Xina. La immensa majoria de les guitarres que surten del gegant asiàtic són molt barates i de qualitat discreta, adients com a objectes de record o per a un principiant, però poc recomanables –sostenen els germans Camps– si busques una guitarra bona i que duri. Consegüentment, aquesta invasió de les guitarres de baix cost xineses ha obligat els fabricants de la resta del món a concentrar-se en el producte de valor afegit, que de moment no és a l'abast dels fabricants xinesos. «Nosaltres ja ens havíem fet un nom entre els professionals, però arran de la competència xinesa estem insistint en aquest segment del mercat i cada cop deixem més de banda els models més barats», expliquen els Camps. Una altra conseqüència de l'ombra xinesa és el trasllat de la producció de les fàbriques europees a aquell país. Segons els fabricants de Mata, molts col·legues seus han acabat encarregant la producció a la Xina i fent els últims acabats aquí per poder posar l'etiqueta de la Unió Europea. «Això comporta el risc –alerten els Camps– que el prestigi de les guitarres fetes aquí, que tant ens ha costat guanyar, se'n vagi en orris.»

A la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, el grup de rumba Los Manolos va aparèixer a l'escenari de l'estadi Lluís Companys amb unes guitarres blanques per cantar el popular Amigos para siempre. Aquells instruments els havien fet els Camps de Mata. No és cap cas aïllat, ni de bon tros. «Va haver-hi uns anys que vam ser els únics de l'Estat espanyol que fèiem guitarres electroacústiques i això va facilitar que pràcticament tothom usés les nostres», expliquen els Camps. Peret, Diego Cortés, Estopa, Ketama, Rosana, Sergio i Estíbaliz o Gertrudis han aparegut als mitjans de comunicació equipats amb una Camps. Però sens dubte, el cas més famós és el de Carla Bruni, l'exmodel, cantautora i esposa del president de la República Francesa. Ella també les ha usat, com es constata en les hemeroteques i a internet (a la imatge, l'artista amb una Camps en una foto d'estudi). Però els fabricants resten importància a aquesta publicitat perquè tenen una clientela més o menys fixa. «El professional que vol una bona guitarra no prendrà la decisió depenent de si la fa servir una celebritat o no, sinó que ens triarà a nosaltres o una altra marca si l'instrument el satisfà», raonen.

Una bona guitarra està feta de fustes de diferents procedències. Sempre que poden, els Camps reutilitzen pianos vells, la fusta dels quals els garanteix una sonoritat molt apreciada.

Al marge d'això, el més habitual és recórrer a les fustes del mercat. Se'n necessiten de diverses menes per completar una bona guitarra. S'utilitza avet europeu i cedre del Canadà per fer la tapa harmònica (la part davantera de l'instrument); fustes tropicals i xiprer espanyol per als arcs (les parets laterals) i els fons; el banús per al diapasó i el cedre de l'Amazones per al mànec. «La bona fusta comença a escassejar, això es nota d'uns anys cap aquí», lamenten Jordi i Xavier.

D'altra banda, les cordes són sempre de niló i provenen d'uns proveïdors de França i dels Estats Units que es poden comptar amb els dits d'una mà. Els Camps expliquen que tots els models es proven abans de sortir del taller. Per aquesta feina disposen de la col·laboració de músics de guitarra amb experiència.