Els distribuïdors i venedors de lots i paneres de Nadal tenen una retallada molt important de les comandes. Han tancat moltes empreses o bé han fet reducció de personal i moltes de les que queden estan vivint uns moments delicats. I és clar, tot això es nota en el nombre de vendes dels obsequis de Nadal que l'empresa fa als seus treballadors. De fet, és el gros més important, juntament amb els lots o paneres que algunes de les empreses fan arribar als seus millors clients. La comercialitzadora gironina d'Eurolotes estima que la davallada del nombre de vendes se situarà entre el 30 i el 40 per cent respecte de l'any passat, durant el qual ja es va produir una reducció del 30 per cent. Un portaveu d'Anxoves El Xillu, de l'Escala, coincideix que la reducció de comandes de pots d'aquest peix salat per a lots podria acostar-se a la meitat. Un altre d'Embotits Artesans Mons, de Sant Joan de les Abadesses, explica que fa dies que estan preparant lots de Nadal i afirma que alguns dels seus clients adquireixen menys lots o paneres perquè han fet reducció de personal. «La gent continua fent lots de Nadal, però ajustant-ne el preu», ha indicat.

És el mateix que els passa a cellers i botigues de queviures, que fan aquests dies una part molt important de les vendes de tot l'any. Faustino Muñoz, director del Colmado Lafuente-Quílez de Rambla Catalunya de Barcelona, reconeix que el mercat està molt aturat i que s'ha començat a preparar la temporada (ells contracten una desena de persones més a la botiga només per fer lots i paneres) molt més tard que anys enrere. «Altres anys, abans del pont de la Puríssima les empreses ja tenien els seus encàrrecs fets i els començàvem a repartir llavors, però aquest any hi ha hagut molt poc moviment; fallaran les vendes a les empreses», deia. De fet, Muñoz explica que les empreses que sí que es decideixen a fer obsequis miren molt més els preus i busquen reduir fins a un 50% el seu pressupost. «No volen baixar la qualitat del lot, però sí la quantitat», detalla.

També Jesús Rebollo, director de màrqueting internacional de la cadena de botigues de vi Lavinia, amb establiment a la Diagonal, confirma que el mercat està aturat i que el valor del preu del lot s'ha reduït, de mitjana, en un 10%. «Ens fan jugar amb uns altres elements que no pas els vins i licors de qualitat; de manera que hi hem introduït productes gurmet de qualitat i juguem amb l'embalatge, de manera que el valor percebut per qui rep l'obsequi sigui superior», explica.

L'any passat, els distribuïdors i les botigues que venen lots de Nadal i paneres ja van constatar que els seus clients demanaven per norma general lots amb menys productes o amb preus més reduïts. Es van trobar amb casos en què volien productes de molta qualitat, però que apostaven per lots més reduïts. Ara el sector es troba amb el problema afegit que les comandes tarden més que no pas altres anys a arribar-los. Per fer front a aquesta conjuntura de crisi, la majoria de les empreses del sector han decidit ajustar els preus. Aquest acord s'ha aplicat als productes més habituals. En canvi, els dels productes de més qualitat s'han mantingut igual que l'any passat. Així, el preu d'un lot nadalenc mitjà –el que adquireix una indústria per als seus treballadors– està situat a l'entorn dels cinquanta euros. Ara bé, els preus dels lots i de les paneres oscil·la entre un ventall molt ampli. Se'n troben des dels 16 fins als 180 euros. Per exemple: es pot trobar per 38 euros un lot amb vi blanc, un pot de pebrots coents, un de bonítol del nord i un de musclos amb tomata; un de 42 euros amb dues barres de torró, neules i un cava; un de 60 euros, amb oli, vinagre, espàrrecs, foie, musclos fregits, calamarsons, navalles i ventresca; un de 87 amb delícies de bonítol, xampany, vi i un bloc de foie. També s'en poden trobar de molta més qualitat a uns preus que sobrepassen de llarg la mitjana. Així, n'hi ha de 520 euros amb navalles, musclos, formatge, calamarsons, ventresca, dues barres de torró i un pernil.

Per la seva banda, l'Agència Catalana del Consum recomana triar aliments provinents de la producció local i de l'entorn més immediat, i ho justifica perquè així es contribuirà a ajudar l'economia local i a reduir la despesa energètica, ja que no calen tantes hores de transport.