En senyal de benvinguda, quan arribes a Salenys et donen dos gots d'aigua. Són de dos brocs que ragen en un racó de l'antiga planta embotelladora de l'Aigua de Salenys. En el primer hi ha aigua picant, amb gas. En el segon hi ha aigua tranquil·la. De naturals, minerals i de deu ho són tots dos gots d'aigua.

Una mica enfonsat hi ha un espai restaurat d'arqueologia industrial. És la planta embotelladora de les deus antigues, que va funcionar fins a un dia indeterminat a cavall del 1985 i el 1986, quan els antics propietaris van tancar, amb una producció de tres mil litres diaris. No hi van fer la inversió necessària per modernitzar les instal·lacions, l'última remodelació de les quals datava del 1923. L'extracció comercial de l'Aigua de Salenys havia engegat el 1823. I tot just el 1902 es va començar a embotellar.

El 2008 una societat amb sis socis va reprendre l'activitat. Confien en la qualitat de la seva aigua. El cap de vendes, Slavko Kiric Luis, hi confia cegament. Recorda que és eslovè i que és originari d'una regió rica en aigües minerals excepcionals, «però cap com aquesta».

Aquesta aigua s'afegeix al bé de Déu d'aigües minerals que hi ha a les comarques gironines, especialment les de gas. Vichy Catalan, de Caldes de Malavella, a la Selva, és l'aigua amb gas amb més penetració al mercat nacional i estatal. Després hi ha l'aigua de Vilajuïga, de sota Sant Pere de Rodes, a l'Alt Empordà. La Vichy té més gas; la de Vilajuïga és més subtil; sempre m'ha semblat excepcional, una de les millors del món. L'Aigua de Salenys –Aigua de la Costa Brava, li'n diuen– se situa entremig: geogràficament i pel que fa a gas. És en l'aspecte organolèptic també una gran aigua. Slavko Kiric Luis insisteix en les propietats saludables de la seva aigua: «L'aigua de Salenys té 651 mil·ligrams per litre de calci i 199 mg/l de magnesi. Cinc milions i mig de persones de tot l'Estat espanyol compren pastilles de calci i se la beuen amb aigua. Amb la nostra aigua s'ho estalviarien.» El gas de l'aigua de Salenys és completament natural. Com que és ferruginosa, un cop la treuen del pou, la posen en dipòsits per eliminar parcialment el ferro abans d'embotellar.

Ja han distribuït aquesta aigua en farmàcies. De fet, l'aigua de Vichy i la de Vilajuïga s'havien venut en farmàcies.

Tanmateix, la de Salenys no es trobarà en supermercats, només en botigues de dietètica, petits comerços de proximitat, delicatessen i restaurants de qualitat. El 90 per cent de la producció s'exporta a Alemanya, França i a d'altres països del nord d'Europa.

Tenen una capacitat extractiva de 120.000 litres diaris i envasen en tres formats: ampolles de litre, de mig i d'un terç. Totes de vidre. Res de plàstic. I el 90 per cent, d'envasos de vidre retornable: «L'esforç que la gent dedica per anar al contenidor del vidre, l'hauria de dedicar a tornar l'ampolla i encara li reemborsarien uns cèntims, perquè és més barat.»

A prop de la deu, abans d'arribar-hi, ja hi ha la Font Picant, on hi havia hagut un baixador del tren de Sant Feliu, i avui és restaurant i lloc de pas de la via verda. Allà mateix, els empresaris de les aigües de Salenys hi havien tingut un edifici de magatzem i oficines d'on carregaven directament al tren. El lloc, a les Gavarres, al costat de la riera que baixa de Romanyà, però a prop del desdoblament de la costa de l'Alou, és tranquil i bucòlic. Voldrien fer-hi un balneari; a partir del 2010 començaran a demanar documents.

Slavko Kiric Luis afirma amb orgull que té la planta extractora a sobre d'un gran llac d'aigua amb gas. «No depenem de la pluja, hi ha aigua sempre; d'aquí ve l'etimologia del topònim Llagostera. Amb lluna plena, tenim més gas, ja que es comporta com el mar.»

I el gas ajuda a pair, sobretot en digestions pesades.