Els expedients de regulació d'ocupació (ERO) autoritzats pel Departament de Treball i el Ministeri de Treball fins a l'octubre –dades oficials disponibles– van afectar 10.732 treballadors, 705 dels quals van perdre la feina definitivament. D'aquests, 519 en el sector industrial, 144 en la construcció i 42 en serveis.

L'activitat el 2009 s'ha desenvolupat en plena rescissió econòmica i el degoteig d'expedients presentats ha estat una constant amb una punta àlgida a l'agost, quan es van autoritzar 69 ERO. El nombre de treballadors afectats pels 252 expedients autoritzats els primers deu mesos de l'any representa una xifra desorbitada si es compara amb el mateix període del 2008 (304). Tanmateix, és aquest marc de crisi econòmica el que explicaria el salt amb relació al nombre de treballadors que han perdut el lloc de treball, que dobla el total del 2008 (338).

La major part dels expedients autoritzats corresponen a suspensions temporals de treball, algunes de les quals no s'han aplicat. Majoritàriament han afectat els sectors de la indústria (131) i els serveis (84) i només 9 no s'han pactat entre l'empresa i els treballadors.

Els motius argumentats per les empreses per regular les plantilles han estat l'aplicació de mesures econòmiques (111), de producció (84), organitzatives (22), per manca de productivitat (20), tècniques o tecnològiques (11), per problemes de tresoreria o finançament (3) i per força major (1).

Els consells d'administració de Caixa Tarragona, Caixa Catalunya i Caixa Manresa aprovaven el dia 4 de desembre el pla d'integració i el projecte de fusió per a la creació d'una nova caixa. Les respectives assemblees generals ratificaran, el dia 21 de gener, l'execució del pla i es dissoldrà. Es constituirà una assemblea provisional que obre el període constituent de la nova entitat, el naixement de la qual es preveu pel segon trimestre del 2010. El nou grup financer que sorgirà de la fusió se situarà en segon lloc del panorama català i quart en l'estatal pel que fa al volum d'actius consolidats (81.606 milions d'euros), crèdits a clients (62.886 milions d'euros) i recursos de clients gestionats (67.896 milions d'euros). Les entitats que promouen la fusió preveuen que el fons de reestructuració ordenada bancària (FROB) subscrigui participacions preferents de la nova entitat per un import de 1.315 milions d'euros. La nova caixa, que ha de definir la marca comercial, tindrà 7.600 empleats i 1.250 oficines.

El camí per arribar a l'acord del projecte de fusió no ha estat planer. Les converses prèvies a l'inici del procés, en què van participar les cúpules de les tres direccions, es van mantenir en termes de confidencialitat. És aquest mateix hermetisme el que va aixecar una forta sospita entre la direcció de CiU, majoritària a la corporació fundadora de Caixa Tarragona, que no va acabar de pair un procés amb la intervenció de la caixa de la Diputació de Barcelona, controlada per l'aparell del partit socialista. La sintonia entre les direccions de les caixes Catalunya i Manresa, a l'entorn del primer executiu de Caixa Catalunya, Adolf Tudó, va fer pensar que es tractava d'una absorció de facto. El desacord en relació amb el pes que cada caixa assumiria a la nova entitat va fer que les negociacions s'estanquessin. Superada aquesta fase, el procés es va alentir novament en la negociació de la taula laboral. La proposta inicial que va plantejar la direcció, emparada per la viabilitat del projecte, va consistir en una reducció de la plantilla en 1.800 persones i el tancament de 500 oficines. Finalment, l'acord laboral de reestructuració es va signar amb la reducció de 1.300 persones de la plantilla i el tancament de 395 oficines.

Des que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar, l'11 de juny, la situació de pandèmia mundial pel virus de la grip A, i fins dijous, dia en què el Departament de Salut va fer públic l'últim comunicat en relació amb l'evolució de l'activitat gripal, a Catalunya han mort 42 persones per les complicacions derivades d'aquesta malaltia, cap d'elles en l'última setmana de l'any. La primera persona hospitalitzada a causa del nou virus de la grip va ser a l'hospital Joan XXIII de Tarragona el passat mes de juny, on va morir més tard. La primera víctima de la grip A a Catalunya, però, va tenir lloc el 3 d'agost a l'hospital Josep Trueta de Girona. La víctima mortal era una veïna de Lloret de Mar, de 35 anys, amb antecedents de malaltia hepàtica. Dels 42 morts per grip A, nou s'han produït al Camp de Tarragona, mentre que a les Terres de l'Ebre hi ha hagut una defunció per aquest motiu. I si bé bona part de les víctimes mortals tenien patologies prèvies, també hi ha hagut alguns casos sense aquesta circumstància.

D'altra banda, tot i que la majoria de les persones que han emmalaltit pel virus de la grip han tingut un quadre gripal lleu i s'han recuperat en pocs dies, també és cert que a Catalunya s'han registrat 752 casos greus, encara que no tots han requerit l'ingrés a la unitat de cures intensives. A més, el 84,4% ja han estat donats d'alta hospitalària, tot i que en aquests moments hi ha a la UCI 26 persones. Salut calcula que un 5% de la població ja ha passat la grip A i és al Camp de Tarragona on la taxa de pacients hospitalitzats per cada 100.000 habitants és la més elevada de Catalunya. Les Terres de l'Ebre, en canvi, tenen les taxes més baixes: 5,7 pacients greus per cada 100.000 habitants.

El 16 de novembre, i en un moment en què la incidència de la grip era molt elevada, va començar la campanya de vacunació contra la grip A. Finalment s'han avingut a immunitzar-se un nombre menor de persones amb risc de l'esperat, encara que els serveis territorials de Salut estaven preparats per proveir els centres d'atenció primària de la demarcació de Tarragona amb més de 123.000 dosis. Corresponen aproximadament al 20% de la població, que és la que s'estima de risc a l'hora de contagiar-se del nou virus: malalts crònics, personal sanitari i personal d'emergències i embarassades.

A mesura que s'aproximava l'acabament de l'any, va anar baixant la taxa d'incidència de la grip A fins arribar al 75,3 per cada 100.000 habitants. I encara que el virus pandèmic continua circulant a Catalunya, s'observa també la circulació d'altres virus respiratoris.