El lent i llarg camí de l'anomenada llei de vegueries s'ha aturat. Diuen que ha estat perquè encara no és prou madura. Tinc els meus dubtes. És un problema de maduresa o és una tàctica o estratègia per evitar mostrar a l'opinió pública una altra divisió en el si del govern català?

També s'ha parlat, per justificar l'aturada, de la necessitat d'evitar escletxes que donin peu a possibles actuacions en contra. Sembla que al darrere d'aquest plantejament hi hagi una certa prudència política. És així? No deu ser que el que hi ha és temor de governar i afrontar la responsabilitat que comporta la divisió territorial de Catalunya?

Per a les Terres de l'Ebre, i de manera especial per a la Cambra de Comerç de Tortosa, la decisió del president de la Generalitat d'aturar i ajornar indefinidament l'aprovació i tramitació parlamentària del projecte de llei de les vegueries és, si més no, una lamentable pèrdua de temps i una decepció més afegida a la nostra història.

Reiteradament, amb coherència i constància, la Cambra s'ha situat a favor de la vegueria de l'Ebre. I ho hem fet perquè sabem que el reconeixement territorial de la identitat ebrenca pot fer possible, entre altres coses, un major desenvolupament inversor, econòmic, comercial i social per a les Terres de l'Ebre.

El govern no pot viure d'esquena a la realitat econòmica que vivim, i ha de fer un esforç més eficient. Tenim molt clar que la vegueria de l'Ebre és una aspiració de tots els empresaris ebrencs que apostem pel reconeixement legal d'un territori vertebrat pel riu Ebre i amb una representativitat política condicionada ara per l'estructura provincial. Les quatre comarques que formen la vegueria de l'Ebre estan situades a l'encreuament entre el corredor del Mediterrani i el corredor de la vall del riu Ebre, i tenen una situació geogràfica excepcional perquè són cruïlla entre Catalunya, Aragó i el País Valencià.

És més: una vegueria amb representació política ebrenca, amb poder polític, ha de ser el primer pas per corregir moltes de les mancances històriques que hem tingut. I és veritat: d'acord amb la llei de cambres catalanes, quan estigui constituïda la vegueria de l'Ebre, la Cambra de Comerç tindrà la força adient per demanar l'ampliació de la demarcació cameral al conjunt de les Terres de l'Ebre.

Ara bé, també hem manifestat amb contundència que la vegueria no pot significar un increment de la despesa de l'administració pública, i que ha de comportar una reducció d'alts càrrecs i de les despeses que comporten en sous, màrqueting i promoció. L'empresariat i tothom necessitem que l'administració s'aprimi, ens ajudi i faciliti la recuperació de l'actual situació de crisi. La vegueria també ha de comportar la supressió d'administracions finançades amb diners dels contribuents, i que comporten costos i despeses excessius. La realitat econòmica actual fa que a moltes empreses i entitats d'estalvi s'apliqui el principi de l'optimització dels recursos amb fusions, concentracions i economies d'escala per suprimir despeses. També volem que passi amb les vegueries.

Fa uns dies, el delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, demanava «a tot el territori que faci pinya per recuperar la vegueria». Des de la Cambra de Comerç farem tota la pinya que calgui, com ho hem fet fins ara, assolint elevats nivells de consens al voltant dels grans temes de territori. Volem que la veu dels empresaris ebrencs i els interessos generals del comerç i la indústria de les Terres de l'Ebre no quedin aturats per tàctiques o estratègies partidistes o per baralles de campanar. Per tot plegat, exigim i reclamem allò que és nostre: la vegueria de l'Ebre, sense que això signifiqui un nivell administratiu més amb els corresponents costos. Qui té la responsabilitat política de governar ha de decidir. Vegueria de l'Ebre..., ara!