El febrer del 2007, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) donava el llum verd al disseny d'un MTC per als residus d'alta activitat procedents dels vuit reactors espanyols en explotació comercial i del de Zorita, a més a més dels de Vandellòs I emmagatzemats a França i que haurien de tornar abans de finals del 2010. El projecte espanyol s'ha emmirallat en una instal·lació similar, la de Habog, que va començar a funcionar el 2003 al polígon industrial de Vlissingen-Oost (Holanda). Els defensors del projecte, començant per la pública Enresa, el presenten com una instal·lació segura, passiva en el sentit que no s'hi produeix energia i que es refrigera sola, i en què, per tant, el risc d'accident és molt baix. Ara, només cal trobar uns terrenys, que no és poca cosa.
L'MTC és el gran objectiu estratègic d'Enresa a causa de l'ocupació creixent de les piscines que actualment guarden el combustible gastat de les centrals en funcionament i de l'amenaça d'haver de pagar una fiança de penalització a la francesa Cogema pels residus de Vandellòs I, però a l'altre costat de la balança del Ministeri d'Indústria sembla que ha pesat durant molt de temps la por a la reacció opositora dels territoris, que, al cap i a la fi, s'està produint igualment, encara que sigui tres anys després que s'aprovés el disseny de l'MTC i s'anunciés un procés de selecció de seu que es va anar ajornant, fins al mes passat.
L'MTC espanyol ocuparà unes 25 hectàrees, gairebé la meitat destinades a un centre tecnològic associat. El magatzem, amb una estructura paral·lelepípede, està dissenyat per guardar durant un mínim de 60 anys i un màxim de 100 combustible utilitzat i residus vitrificats. El sector nuclear confia que, aleshores, ja s'haurà trobat una solució per reprocessar uns residus que, avui, no tenen solució tècnica, un dels retrets més esgrimits pels detractors de la instal·lació, que, primer, exigeixen un calendari de tancament de les centrals. El centre tecnològic, el gran argument dels que consideren l'MTC una oportunitat d'investigació i coneixement, ha d'ajudar a trobar una solució per als residus. Vol ser un punt de referència europeu i s'hi farà recerca sobre el combustible gastat (caracterització i comportament), sobre tecnologies de tractament d'aquest combustible (separació i transmutació) o sobre el comportament de materials (càpsules d'emmagatzematge).
Si el projecte global d'MTC costa 700 milions, el centre tecnològic se n'endú uns 50, quantitat que podria incrementar-se si s'hi fes una instal·lació experimental d'envergadura, una fita pendent de confirmar que arribaria després que l'ITER, el programa que estudia la viabilitat de la fusió nuclear, passés de llarg de Vandellòs. A l'MTC hi treballaran unes 300 persones de mitjana diària durant la seva construcció, i un centenar, després.
Els procementiri fonamenten l'argument en el fet que l'MTC té un risc molt menor al de les plantes atòmiques ja que no requereix ni tan sols de pla d'emergència exterior, tot i que també s'ha de tenir en compte que els residus han de ser transportats, per tren o carretera, fins al magatzem. En aquest sentit, el fet que Ascó estigui a la vora d'un complex nuclear en funcionament i de la via del tren entre Reus i Casp, i connectat per carretera amb l'N-420 per l'eix de l'Ebre, ja va ser identificat com un punt més a favor a l'inici del procés de selecció d'una seu.

































Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.