Dijous, 24 de maig del 2012

Tancar la finestra Tancar
Economia
Imprimeix Augmentar la font Mida de font normal Disminuir la font
Enviar un comentari

La carn, el pa, el vi i la llet són els productes més etiquetats en català a la demarcació

L'Associació en Defensa de l'Etiquetatge en Català té registrades més de 330 empreses gironines

El sector del vi i el cava és un dels més catalanitzats. Foto: LL.S.

La carn, els derivats del pa i la llet i els vins i caves són els productes més etiquetats en català a les comarques gironines. Així es desprèn del registre de l'Associació en Defensa de L'Etiquetatge en Català (ADEC), que és l'únic llistat d'aquestes característiques que hi ha al país. Ja fa tretze anys que aquesta entitat elabora un catàleg anual d'industrials i productors que etiqueten en català i l'evolució és clara, malgrat que encara queda molt camí per recórrer. Si el 1989 hi havia 308 empreses que utilitzaven la llengua catalana en la seva activitat, ara ja són més de 2.000. En l'àmbit gironí, actualment ja se superen les 330. L'ADEC, però, deixa clar que, en el catàleg, no hi apareixen totes les que hi haurien de ser però que el registre cada vegada és més exhaustiu.

L'etiquetatge en català ha tingut una clara evolució, especialment en el sector alimentari, tot i que la utilització de la nostra llengua en l'àmbit productiu i industrial no es pot emmarcar, encara, en cap plena normalitat. Segons el catàleg de l'ADEC, hi ha més de 330 empreses gironines que fan servir el català en les etiquetes i embolcalls dels productes que comercialitzen. La distribució, a escala comarcal, és la següent: 71 a l'Alt Empordà, 53 al Baix Empordà, 14 a la Cerdanya, 40 a la Garrotxa, 47 al Gironès, 24 al Pla de l'Estany, 28 al Ripollès i 54 a la Selva.

Únic registre al país

L'ADEC basa el seu projecte a potenciar l'etiquetatge en català dins el marc de la normalització lingüística. El seu catàleg és l'únic que hi ha al país, ja que no hi ha cap institució pública que tingui un registre d'aquestes característiques, i s'elabora a partir de les mateixes empreses. Són aquestes les que demanen aparèixer-hi però també hi té un paper important la col·laboració ciutadana, que informa l'ADEC de nous productes en català. El requisit indispensable és facilitar una etiqueta, embolcall, bossa o fotografia del producte que demostri l'ús del català. Per tant és obvi que, en el registre, no hi surtin totes les que hi ha però sí que és veritat que el catàleg és cada cop més exhaustiu.

Sectors més catalanitzats

Pel que fa als sectors i activitats econòmiques, i basant-nos en el registre de l'ADEC, a les comarques gironines, els que més etiqueten en català són fleques i pastisseries (15% del total d'empreses registrades), productors i comercialitzadors de carn (16%), de vins i caves (10%) i de productes làctics (10%). És a dir, la suma d'aquests sectors representen el 50% de l'etiquetatge en català a la demarcació. A l'altre extrem, hi trobem sectors amb una presència testimonial de la nostra llengua, com ara els mobles i la decoració, les cerveses, els jocs infantils o bé la informàtica, entre d'altres.

En general, el sector amb més influència d'etiquetatge en català és el del vi i els caves (21% de les empreses registrades a l'ADEC), seguit de les fleques i pastisseries (15%) i les càrnies (12%). És, per tant, una dinàmica molt semblant a la de les comarques gironines.

Evolució de l'etiquetatge

L'augment del nombre d'empreses ha estat positiu, i ha crescut progressivament al llarg dels anys. El 1989 l'ADEC havia registrat 308 empreses que etiquetaven en català, i el 2009 ja són 2.004.

Si s'analitza el catàleg, hi ha curiositats com ara el d'una empresa de te, espècies i herbes de l'Índia que etiqueta en català. De fet, el registre inclou productors industrials dels Països Catalans, d'altres punts de l'Estat espanyol i del món.

EMPRESES

Empreses que etiqueten en català
2.004 empreses el 2009
Distribució territorial
Principat: 1.829
Illes Balears: 109
Catalunya Nord: 7
Franja de Ponent: 2
País Valencià: 23
Índia: 1
Andalusia: 2
Aragó: 2
Galícia: 1
Madrid: 5
Múrcia: 1
País Basc: 6
Andorra: 12
Rioja: 2
Sardenya: 2
Comarques gironines
331 empreses
Per comarques
Alt Empordà: 71
Baix Empordà: 53
Cerdanya: 14
Garrotxa: 40
Gironès: 47
Pla de l'Estany: 24
Ripollès: 28
Selva: 54
Empreses del sector alimentari del registre de l'ADEC que usen el català
Caves i vins: 21%
Fleques i pastisseries: 15%
Càrnies: 12%
Olis i Vinagres: 8%
Làctics: 8%
Confitures i mel: 5%
Conserves: 4%
Aviram i ous: 4%
Fruites i verdures: 3%
Altres: 20%
Altres sectors
Jocs, puericultura: 17%
Tèxtil: 8%
Farmàcia: 7%
Oficina i papereria: 6%
Construcció: 6%
Plantes i derivats: 5%
Mobles i decoració: 5%
Àudio, informàtica: 5%

Documents privats

Segons explica l'Agència Catalana del Consum, en l'apartat de drets lingüístics del consumidor, els documents privats, contractuals o no, sigui quina sigui la naturalesa, s'han de redactar en la llengua oficial que les parts acordin. Si es tracta de contractes d'adhesió, amb clàusules tipus o amb condicions generals, s'han de redactar en la llengua que vulgui el client i han d'estar a disposició en exemplars separats en català i en castellà.

La retolació, en català

Darrerament han estat notícia casos d'empresaris que han denunciat l'Agència Catalana de Consum per haver-los multat perquè no tenien retolat en català els seus establiments. Però la llei de política lingüística és molt clara en aquest sentit: la senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix, ja siguin a l'aparador, a l'interior o a l'exterior de l'establiment i els documents d'oferta de serveis (catàlegs i prospectes) per als consumidors i usuaris han d'estar redactats almenys en català. Això vol dir que hi ha la possibilitat d'incorporar una segona o tercera llengua, sempre que el català hi sigui present. S'exceptuen d'aquesta obligació les marques, els noms comercials i els rètols emparats per la legislació de la propietat industrial.

Xecs i talonaris

Els xecs, els pagarés, els talonaris i altres tipus de documents que les entitats financeres ofereixen als seus clients han d'estar redactats, com a mínim, en català, sense perjudici d'aquelles persones que els vulguin utilitzar en castellà. Aquest és un dret que té el consumidor i que no sempre reclama o exerceix. Per tant, l'Agència Catalana de Consum recomana parar atenció en aquest tipus de documents financers.

Tiquets o albarans

El tiquet, la factura, l'albarà i altres documents similars són considerats documents mercantils i, per tant, es poden redactar en qualsevol de les dues llengües oficials de Catalunya, llevat que hi hagi una norma específica que imposi la redacció en català per a un sector o activitat determinats. Hi ha diverses normes sectorials específiques, que es poden consultar en l'apartat Legislació del web de l'Agència Catalana de Consum.

Documents públics

Són aquells que estan autoritzats per notaris o altres funcionaris amb competències. Parlem, per exemple, de l'escriptura d'una propietat o bé d'un testament. Abans de redactar el document s'ha de preguntar explícitament als usuaris quina llengua trien i això no ha de comportar cap retard en l'elaboració. Tampoc no pot comportar cap sobrecost. Si no s'especifica la llengua que es vol, el document s'ha de redactar en català.

Atenció al consumidor

Les empreses i establiments dedicats a vendre productes o a oferir serveis que desenvolupen la seva activitat a Catalunya han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors en qualsevol de les llengües oficials. Això significa l'obligació d'entendre, com a mínim, qualsevol ciutadà que s'expressi tant en català com en castellà, sense que a la persona que despatxa li comporti l'obligació de parlar en una o altra llengua.

Els articles artesanals o amb denominació són els únics afectats per la llei de política lingüística

a.puig
Una botiga de Girona, amb la retolació en català. Foto: LLUÍS SERRAT.

La normativa catalana protegeix, sobretot, els productes originaris del nostre país i, en aquest casos, és estricta en el compliment de l'ús de la nostra llengua. Dóna més marge, en canvi, a la resta de productes i articles comercials. Concretament, la llei 1/1998 de política lingüística estableix que els productes artesanals o amb algun tipus de denominació que es distribueixen en l'àmbit territorial de Catalunya han d'utilitzar el català en les dades obligatòries i en les informacions voluntàries addicionals que apareixen en l'etiquetatge i en l'embolcall.

Tot i que en la resta de productes la llei sosté que l'etiquetatge, l'embalatge i les instruccions d'ús poden figurar en català, castellà o qualsevol altra llengua de la Unió Europea, també estableix que «s'ha de garantir la presència progressiva del català», especialment en sectors com els productes alimentaris envasats, els perillosos, els tòxics i també el tabac.

Un altre article de la llei se centra en les empreses públiques de la Generalitat i de les corporacions locals, així com en les empreses concessionàries de serveis públics, que han de fer servir habitualment el català en les actuacions, documentació interna, retolació, en les instruccions d'ús, en l'etiquetatge i en l'embalatge dels productes o serveis que produeixen o ofereixen. Les comunicacions o factures les han de fer en català, sense perjudici del dret dels ciutadans que volen optar pel castellà.

Les infraccions en aquests casos es poden denunciar a l'Agència Catalana de Consum.

Darrera actualització ( Dilluns, 8 de març del 2010 02:00 )
Publicat a

Desar aquesta pàgina a:

Google! Digg! Reddit! Del.icio.us! Mixx! Live! Technorati! StumbleUpon! Simpy! Yahoo! Wikio Barrapunto.com webeame.net Meneame Twitter Facebook! La Tafanera

Comentaris

Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.
 

Canvi de municipi

Tenim 1.853 municipis amb continguts locals. Trieu-ne un:

Llista municipis
Darrers municipis visitats:
Fés Barcelona/Nacional la pàgina d'entrada

Ofertes de treball a Barcelona

Asesor Comercial Financiero Barcelona

Fuerza Comercial Consultoria

23/05/12 17:58 - BARCELONA

Gestor telefònic de Cobraments

Abinitio Consulting

23/05/12 17:01 - BARCELONA

Portal de feina de la Generalitat de Catalunya

Enquesta

Enquesta: Xiular l’himne d’Espanya és una falta de respecte?
Xiular l’himne d’Espanya és una falta de respecte?
 

Tradueix-nos - Translate

Troba'ns a Facebook

Google +

Segueix-nos a Twitter