Cada any per aquestes dates, hi hagi crisi o no, el primer grup turístic català i amb seu a Pineda de Mar, la Serhs, organitza un nostrat sopar en un pavelló esportiu que fins dijous era el de Santa Susanna. L'adversitat d'un temporal que no entén de compromisos socials va obligar a última hora a canviar d'escenari perquè la cúpula de l'equipament de Santa Susanna havia caigut i l'espai era impracticable. L'opció del complex esportiu de Can Xaubet va ser una bona pensada. Aquest pavelló tot just es descobreix amb timidesa a altres esdeveniments que no siguin els esportius i, ben engalanat, fa força patxoca encara que hagi de resoldre amb urgència els problemes de corrents d'aire. En tot cas, la cita anual és imprescindible per prendre el pols d'un sector, el turisme, i d'una zona, l'Alt Maresme, que encara volen donar molta guerra. Com és habitual des de fa cinc anys, el convidat d'honor va ser el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i també hi va assistir el president de la companyia aèria Spanair, Ferran Soriano, atesa la recent entrada del Grup Serhs en el consell d'administració de l'aèria. La festa, que en un primer moment va registrar encara les conseqüències d'una xarxa elèctrica debilitada, va començar amb els parlaments. És una manera subtil de mantenir l'atenció dels convidats –vam arribar als 600– mentre s'espera l'àpat, i va aconseguir el clímax adequat per transmetre el també tradicional missatge d'esperança en el futur del president Ramon Bagó. Bagó és una home acostumat a les multituds. S'hi mou amb destresa, sense por, amb do de gents. No crec pas que li fes falta llegir els discursos, perquè té la lliçó ben apresa i habitualment recorre a valors segurs, com el treball, l'eficiència, la fidelitat, l'orgull de país. Ramon Bagó fa bandera de la simbologia catalana i en els seus parlaments mai no falten ressenyes al seny, al treball, a l'esforç i a l'esperit de superació. En la seva intervenció de dijous, però, el president de la Serhs es va permetre un polsim de rauxa en qualificar la situació de descontrol viscuda a Catalunya pel temporal de neu i vent com «la d'un país de pandereta».

En tot cas, el testimoni llançat per Bagó va ser recollit pel conseller –home també de nacionalisme contrastat– que també va deixar caure un parell de floretes sobre el paper de les companyies elèctriques, recordant el paper galdós de l'administració estatal quan Gas Natural va voler absorbir Endesa i es va fer tristament cèlebre la frase «millor alemanya que catalana». Huguet va exigir més inversió al territori de la companyia elèctrica i va assenyalar que els problemes «vénen de la cúpula d'Itàlia». Entre una intervenció i una altra, l'entrega de tres premis a la fidelitat i a la dedicació: proveïdor, directiu i treballador, incloent-hi vídeo de presentació. També hi va haver temps per presentar la nova imatge del 35è aniversari de l'empresa, una litografia de l'artista Erwin Bechtold, que emfatitza «la força del grup». Després, el sopar amenitzat, com no podia ser d'una altra manera, per una formació musical i una soprano que van interpretar peces catalanes clàssiques i van acabar amb l'himne de la Serhs. El colofó d'una nit dedicada al sentiment català.