Els bons resultats i els indicadors favorables de Caixa Girona han estat i són arguments poderosos perquè la fusió hagi estat rebutjada per la majoria del consell –especialment la part empresarial i l'econòmica– de l'única entitat financera amb seu a les comarques gironines. Els bons ratis es van afegir al sentiment de pèrdua de poder econòmic i d'«invasió» vallesana. Hi ha, encara, un altre argument d'índole econòmica: el fons de reestructuració ordenada bancària (FROB) ja es dóna per fracassat; malgrat les preses, avui encara no hi ha cap entitat fusionada i el sector financer ja enginya altres sortides per dimensionar l'atomització en l'àmbit de les caixes. Mentrestant, a Caixa Girona s'han conjurat per projectar una imatge d'unitat i fer pinya al voltant de la direcció.
El consell d'administració de Caixa Girona s'escudarà en els seus bons resultats per demostrar la viabilitat en solitari de l'entitat i per convèncer les autoritats monetàries que no calia la fusió amb les caixes de Manlleu, Sabadell i Terrassa. Trobaven la fusió precipitada i improvisada, com un matrimoni forçat, sense amor. L'únic impediment per acceptar la sobirania de Caixa Girona podria ser un cop d'autoritat del Banc d'Espanya i del govern de l'Estat espanyol. Que desenvolupin una mena de Loapa financera. Alguns consellers ho temen. Aquest escarment seria que s'obligués a fer fusions intercomunitàries, com ara entre una caixa catalana i una castellana. Això, que seria una alegria enorme per al Partit Popular, que ja n'ha expressat el desig, seria vist com una ingerència colossal per CiU i ERC. Probablement, enfangar-se en aquest camí no interessa al PSC, per les repercussions electorals que comportaria.
Precisament per això, molts consellers pensen que aquesta amenaça no es complirà, i tot plegat ho atribueixen a un rumor eixit de l'àmbit de la conselleria d'Economia i Finances, per la mala acollida de la decisió gironina.
No obstant això, el consell de Caixa Girona no està resignat a res i no està disposat a tancar-se a res, sobretot davant d'una bona solució. El mercat, la realitat, marcarà el camí que han de seguir les caixes a tot l'Estat espanyol. El FROB, fons de reestructuració ordenada bancària, va fracassar per les errades del govern estatal, sobretot per haver trigat tants mesos a dur-lo a la Unió Europea, que hi va fer introduir unes modificacions d'última hora que van reobrir el debat sobre la conveniència de la fusió.
La solució a l'atomització vindrà de dins les caixes i no per imposicions del Banc d'Espanya. Arribarà de la mateixa Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis (CECA). Pot apostar per les fusions fredes o pels sistemes institucionals de protecció (SIP). Mantenen la identitat i eviten les temudes absorcions, allò que veien a venir els consellers de Caixa Girona i el poder econòmic gironí. I no s'han de descartar ni oblidar les quotes participatives, una mena de privatització de les caixes, supervisades pel Banc d'Espanya i per la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV); cotitzaran en borsa, però els seus posseïdors no tindran els drets polítics que atorguen les accions. I això agrada als bancs, grans rivals de les caixes.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.