Les baixes laborals per malaltia comuna o accident no laboral van experimentar, el passat 2009, un clar descens a la demarcació de Girona, coincidint amb el període de més incidència de la crisi econòmica. Si el 2008 la mitjana era de 7.348 peticions al mes (sense tenir en compte els autònoms i treballadors de la llar), un any més tard la xifra va disminuir de més d'un miler, fins a les 6.263, segons dades de la Seguretat Social. En canvi, però, la durada mitjana de la baixa va ser 3,10 dies superior –35,77 dies el 2008 i 38,87 el 2009–.

És clar que l'actual conjuntura econòmica influeix en aquests aspecte. Hi ha més por de perdre la feina i els treballadors són més reticents a demanar la baixa si no és per motius plenament justificats. La picaresca, doncs, sembla que ha anat en descens. A part, l'increment de l'atur comporta que hi hagi menys treballadors en actiu i, per tant, menys possibilitats de demanar baixes.

Aquest descens també es percep analitzant la incidència de les baixes per cada mil treballadors afiliats: fa dos anys era de 26,96 processos iniciats per cada mil treballadors i el 2009, de 25,87 –per sobre, però, de la mitjana catalana, que va ser de 24,90 processos iniciats per cada mil treballadors protegits–. I és que la demarcació de Girona té, en aquest aspecte, la xifra més alta al nostre país, ja que a Tarragona els processos iniciats per cada mil treballadors van ser 25,34; a Barcelona, 24,74; i a Lleida, 24,69.

D'altra banda, si ho mirem per sexes, el 2009 el total de dies de baixa de les dones gironines va superar els 1,4 milions mentre que el global dels homes es va quedar en 1,3 milions de dies. En el cas del sexe femení, la durada mitjana de la baixa va ser de 41,89 dies i, en el cas dels homes, de 38,81.