Les empreses alimentàries necessiten demostrar més que mai i fer figurar en les etiquetes dels seus productes els components i les propietats que contenen, ja que així ho marca la recent legislació europea. Han de fer-ho especialment les empreses d'alimentació funcional. Però en realitat són molt pocs els productes que han passat el filtre de l'European Food Safety Authority (EFSA) per anunciar-se com a beneficiosos per a la salut: han estat rebutjades el 90% de les 4.000 sol·licituds presentades perquè les declaracions eren massa vagues o ambigües. Per tant, demostrar quins són els efectes d'aquestes propietats saludables que permetrien a les empreses expandir-se a Europa no és feina fàcil, perquè cal trobar biomarcadors de factors de risc fiables, que són metabòlics i es troben en la sang o l'orina, per exemple, i que indiquen alteracions fisiològiques. Cal, doncs, que es basi en una evidència científica.

I aquest és l'objectiu del Bioclaims, un projecte seleccionat per la Comissió Europea en el setè programa marc i integrat per sis instituts de recerca de set països, entre els quals hi ha el Centre Tecnològic en Nutrició i Salut (CTNS): descobrir nous biomarcadors utilitzant la nutrigenòmica (l'estudi de les interaccions entre els nostres gens i els nutrients) perquè serveixin de referència per a la demostració dels efectes dels aliments o dels seus components sobre la salut humana. El paper del CTNS és coordinar un dels grups de treball que configuren el projecte, el de gestió de la propietat intel·lectual i la transferència tecnològica derivada de la gestió del Bioclaims. Però el centre tecnològic situat a Reus també s'encarrega de l'anàlisi en models preclínics (en animals) i de l'estudi de la intervenció en humans, ja que disposa d'una trajectòria d'expertesa en aquest camp. Més concretament, el centre del Parc Tecnològic del Camp desenvoluparà estudis per determinar nous biomarcadors en situacions de dislipidèmia, que és un factor de risc important en malalties cardiovasculars.

D'entrada, cal tenir clar que un aliment no pot prevenir per si sol una malaltia, sinó que en tot cas pot produir millores de funcions fisiològiques del nostre cos o reduir el risc d'empitjorament de l'estat de salut. Però la genètica de cadascú també hi influeix, com també ho fa el que contenen els aliments en si: nutrients, substàncies bioactives, contaminants, microorganismes, tòxics naturals o materials que han estat en contacte amb els aliments durant la seva manipulació, transport o elaboració. D'aquí la dificultat de les investigacions, que requereixen un enfocament pluridisciplinari amb la participació de bioquímics, metges, nutricionistes, químics analítics, bioinformàtics i matemàtics estadístics. Tots ells han de contribuir a fonamentar científicament les declaracions nutricionals o de propietats saludables dels productes que volen comercialitzar les empreses alimentàries. El dels aliments funcionals, doncs, és un sector en expansió, que a Europa creix per sobre del 15% anual.

El 23 de març es donarà el tret de sortida oficial al projecte europeu Bioclaims a Mallorca, on se situa el lideratge del projecte, de la mà d'Andreu Palou i la Universitat de les Illes Balears, que és un dels partners; com el CTNS que dirigeix Lluís Arola. El Bioclaims té un pressupost global de vuit milions d'euros, sis dels quals estan subvencionats per la Unió Europea.

A banda del Bioclaims, el CTNS també participa en la plataforma tecnològica europea Food for Lifes, un nucli d'empreses i centres d'investigació sota els auspicis de la Comissió Europea que detecta i comparteix tendències per mirar de fer-les compatibles amb les necessitats empresarials i amb la legalitat vigent.