Nascut a Sabadell el 1971, Berbel és llicenciat en ciències polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha ocupat diversos càrrecs: sotsdirector de promoció d'inversions de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), cap d'estudis d'Inversió Estrangera de la Generalitat, director de l'Agència Catalana d'Inversions (ACI), secretari d'Indústria i director del Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM). De tarannà afable, en el seu discurs tendeix a esmentar un munt de xifres que enumera amb el convenciment que Catalunya sortirà reforçada d'aquesta crisi.
Economia
JOAN JOSEP BERBEL DIRECTOR DEL SERVEI D'OCUPACIÓ DE CATALUNYA
«Un treballador qualificat té un 40% més de probabilitats de trobar feina»
El màxim responsable del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) creu que la crisi és una bona oportunitat per apostar per la formació en sectors estratègics, com ara el sociosanitari o el de les energies renovables, que poden generar ocupació
Canals relacionats
El SOC és un dels organismes públics que més han notat la crisi. Encara no oblidem les llargues cues a les oficines de treball. Com s'ha solucionat?
–«És innegable que hem viscut dos anys de creixement continuat de l'atur. Però penso que el Servei d'Ocupació de Catalunya ha sabut adaptar-se. I això s'ha fet amb dues grans línies. La primera fent una estratègia de telematització, sobretot en els tràmits que fins ara s'havien de fer presencialment i que ara es poden fer a través del telèfon, internet i els caixers automàtics que hem instal·lat. Hem incorporat 184 persones per oferir orientació professional a les persones que són a l'atur. I aquest any es contractaran 150 persones addicionals. El 2010 també hi haurà un increment de més del 40% en el pressupost de polítiques actives d'ocupació. La Generalitat té molt clar que la lluita contra la crisi implica estar al costat de les persones que estan en situació d'atur i que més ho necessiten. I hem impulsat iniciatives pioneres, com ara ampliar les condicions de les persones que accedeixen a la renda mínima d'inserció. També s'ha posat en marxa la renda de formació per a professionals autònoms que han perdut la feina i no tenen dret a una prestació d'atur. Ara tindran un subsidi de 425 euros durant sis mesos, però a la vegada estaran obligats a fer una formació de 180 hores per reciclar-se professionalment i tenir més oportunitats.»
És obvi que el govern, i concretament el SOC, ha fet coses per fer front a la crisi i a l'atur. Però els sindicats i altres sectors reclamen més.
–«I és lògic que sigui així. Però crec que s'ha fet un avenç. En algun cas es pot valorar com a insuficient però crec que és clar que per a nosaltres ha estat una prioritat i s'ha complert amb escreix.»
–Creu que es necessiten més oficines de treball a les comarques gironines, o amb la que s'ha obert a Salt per reforçar la de Girona ja es cobreix la demanda?
–«De moment no tenim projectes de noves obertures. Sí que n'hi ha per rehabilitar les oficines que estan en pitjor estat. En aquest sentit, s'ha fet un esforç fonamental, amb la cooperació de l'Institut Català de Finances, per tenir un pla de millora, de trasllat o de rehabilitació dels espais per millorar l'atenció als ciutadans. En aquest pla s'emmarca l'obertura de l'oficina de Salt, per descongestionar la de Girona, i també les línies de treball que fem servir per remodelar algunes de les oficines que tenim a la demarcació.»
–S'ha anunciat una inversió extraordinària per al 2010 al SOC. No arriba una mica tard?
–«El Servei d'Ocupació de Catalunya ha augmentat el seu pressupost cada any. Però aquest 2010 sí que hi ha una inversió extraordinària de més de 150 milions d'euros addicionals, sobretot per fomentar la contractació temporal de persones en atur per part dels ajuntaments. Pensem crear fins a 25.000 llocs de treball de caràcter temporal, sobretot en aquells sectors d'activitat que sabem que tenen capacitat de creació d'ocupació a curt i mitjà termini. És, per exemple, el sector de les energies renovables i de l'eficiència energètica. També el de les tecnologies de la informació i la comunicació. I, per donar una sortida més especialitzada a les persones que vénen del sector de la construcció, també fomentem la rehabilitació integral d'equipaments públics i de serveis a la ciutadania.»
–Com es contractaran aquestes persones?
–«Els col·lectius estan pactats amb els agents econòmics i socials. Sobretot està dirigit a persones que ara mateix estan cobrant una prestació extraordinària de 420 euros o la renda mínima d'inserció, joves menors de 30 anys amb una qualificació baixa o molt baixa i persones en situació d'atur estructural o de llarga durada. Les oficines de treball, en col·laboració amb els ajuntaments, determinaran qui compleix els requisits. I són plans que per primera vegada aniran lligats a una formació prèvia. Després la contractació durarà de sis mesos.»
–A la demarcació de Girona hi ha prop de 58.000 desocupats, i bona part en situació d'atur de llarga durada. Com s'hi pot posar fi?
–«Ara mateix a tot Catalunya el percentatge de cobertura amb prestacions, i les comarques gironines no són cap excepció, està per sobre del 73% de la població. De tota manera, no pel fet de cobrar un subsidi o una prestació la persona ha d'esperar que es recuperi la situació econòmica. En aquest sentit, l'estratègia clara és activar les persones en atur perquè participin en itineraris d'orientació, que es formin. És una bona oportunitat per qualificar-se, i, sobretot, cal que tothom tingui accés a totes les eines que l'administració posa a l'abast per trobar una feina. Pel que fa a l'atur, a Girona en el darrer any la taxa de creixement ha estat per sota de la mitjana de Catalunya. Això no s'havia produït en els mesos anteriors. No és una bona dada, perquè l'atur encara puja, però ho fa més lentament.»
–No sé si la realitat sobrepassa els recursos però es té la sensació que els cursos de formació no arriben a tothom.
–«Hem augmentat molt la cobertura. I no totes les persones que són a l'atur volen fer formació. Algunes perquè ja estan qualificades i d'altres perquè necessiten altres tipus de cursos. El que hem fet és augmentar el ventall perquè les persones puguin triar allò que més necessiten. Hi ha un tipus de formació que té cost, que és cara, molt especialitzada. I hem posat a disposició de les persones en atur crèdits per tal que es puguin formar, a tipus d'interès 0. D'altra banda, fem formació a través de centres homologats. L'any passat vam arribar a més d'un 24% de població en atur, només en formació ocupacional. Tenim la nostra xarxa de centres propis, que donen cobertura a més de nou mil persones. Hi ha els CIFO, centres d'informació i formació professional. Hem muntat també aules de recerca intensiva de feina. S'han fet molts esforços en la formació. L'any passat van ser més de 200 milions d'euros els que es van invertir. Van arribar a 190.000 persones. I aquest any s'ha previst un increment de 40 milions. I és que d'aquesta crisi n'hem de sortir amb una societat més formada.»
–I què en pensa, de la jubilació als 67 anys?
–«Crec que és un debat que havia de posar sobre la taula el Ministeri de Treball i Immigració, i que el seu marc de discussió ha de ser el Pacte de Toledo. Aquí és on s'està donant i és on es decidirà la rapidesa de la seva implementació, si s'aplica a tots els sectors o no i amb quina freqüència. No voldria avançar conclusions del que ha de ser una negociació però el debat era necessari.»
–Ser a l'atur crea desconcert. Ara per què ha d'apostar la persona en atur, per l'especialització o per la polivalència?
–«Cada cas és diferent i com que és així cal un pla de carrera personalitzat per a cada persona. En alguns sectors és necessària l'especialització. És el cas, per exemple, de les persones que han treballat en la construcció. Aquí l'especialització és un grau. Especialitzar-se en la instal·lació de sensors, en la rehabilitació de finestres o d'aïllants tèrmics. Pel que fa a les persones, són administratius i ara no tenen feina, aquí es necessita sobretot augmentar el que la Unió Europea anomena competència clau. I no és altra cosa que augmentar les seves capacitats en tecnologies de la informació, sobretot en idiomes, perquè les empreses cada cop són més globals i necessiten professionals amb certa polivalència.»
–Quines són ara les sortides laborals?
–«Hi ha sectors estratègics i s'ha demostrat que una persona que té qualificació té més d'un 40% de probabilitats de mantenir la feina i de trobar-ne que no pas una que no en tingui. Per això insistim en la formació. I per quins sectors hem optat? Per aquells que hem vist que, en la major part de països europeus que tenen una estructura econòmica similar a la de Catalunya, concentren un percentatge de població ocupada més gran que aquí. I, per tant, tenen recorregut per créixer. Per exemple, el sector sociosanitari, l'educatiu, el del medi ambient i les energies renovables i el de les tecnologies de la informació i la comunicació. Això sí, no permetrem que l'ocupació creixi tan ràpidament com quan el sector de la construcció era el que estirava el carro. Serà un augment progressiu i sense oblidar l'actual teixit productiu, com és l'alimentació i la beguda, la química, el metall, el comerç o el turisme.»
Publicat a
- El Punt Comarques Gironines 22-03-2010 Pàgina 29

































Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.