«La maquinària va lenta», asseguren els comerciants, en relació amb l'agilitat amb què es mou la iniciativa privada en comparació de la pública. Assenyalen directament la dispersió de les administracions, on «cadascuna té un pla d'ajuts», sense un pla de ruta o estratègic per mitjà del qual sapiguem «què n'hem de fer a Tarragona». Ferran Milà es va referir de manera taxativa a l'Ajuntament, la Diputació de Tarragona i la Generalitat, que són responsables «d'estirar el carro del comerç i els demano que ho demostrin». «Nosaltres, el comerç actiu», hi va afegir, «som un teixit organitzatiu empresarial amb feina a fer, però no ens correspon estirar el carro del comerç». Milà demana unitat d'actuació a les administracions, de la mateixa manera que les quatre associacions de comerç que ahir estaven representades en la presentació de les problemàtiques: Raffa Oliver, president de la comissió de Comerç Interior de la Cambra de Tarragona; Neus Montcusí, de l'associació Ponent; Joan Anton Fàbregas, del Centre Comercial la T de Tarragona; Ferran Milà, de Botiguers de Tarragona, i Albert Ribot, de l'Associació de Venedors del Mercat Central de Tarragona. Les associacions que representen el comerç de proximitat demanen, a grans trets, treballar en les mateixes condicions que la resta d'espais comercials perquè, en definitiva, «hi ha col·lectius de ciutadans que necessiten un comerç de proximitat», afirma Raffa Oliver. «Ens hem posat les piles, ens estem formant, però també necessitem oxigen», deia el representant de la Cambra.

El comerç establert a l'entorn del mercat Central pot ser que no suporti els anys d'obres programades i les inacabables dificultats d'accés i mobilitat que comportaran als empresaris i als mateixos clients. Tots els representants de les associacions coincideixen a assenyalar el mercat com un motor, un pol comercial que no es pot deixar perdre, que «interessa que s'enllesteixi al més aviat possible».

Arran del tancament d'alguns establiments al voltant de l'equipament comercial del mercat, les associacions demanen un gest de l'Ajuntament, l'administració més propera, amb «subvencions directes al lloguer dels establiments» o ajuts a problemàtiques que els sorgeixen, com ara «conservar els llocs de treball». Albert Ribot, de l'Associació de Venedors del Mercat Central, assenyalava que, a més a més d'estar «al costat del client», es genera «vida» a l'entorn, que porta camí de convertir-se en una zona zero. Ferran Milà, president de Botiguers de Tarragona, hi afegia que l'actuació al mercat «ja estaria enllestida si es tractés d'una empresa privada».

Els empresaris del comerç al detall expliquen l'experiència de ciutats on després de promocionar grans centres comercials als extraradis urbans ara intenten revalorar els centres de les ciutats, aspecte que a Tarragona «ja ens ve donat».