Un estudi de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), publicat a la revista científica Hydrobiologia, posa de manifest que la pesca de l'angula comporta la captura accidental d'altres espècies al delta de l'Ebre. Així, suposa la pesca de fins a disset espècies més, que moren en un 36% dels casos. És per evitar aquesta situació –la qual pot provocar un desequilibri en l'ecosistema– que els científics proposen unes millores en els mètodes de pesca que permetin reduir la mortalitat dels peixos capturats de manera accidental, sobretot mugílids. Proposen canvis metodològics i procedimentals en les tasques de manipulació i selecció de l'angula, els quals consistirien en la disminució en el temps de manipulació i a incrementar la cura en el procés de selecció dels exemplars. Un altra possibilitat té a veure amb uns petits canvis en l'art de pesca, el bussó, per convertir l'angula en el peix diana i evitar, així, la captura accidental d'altres espècies.

La disminució de la població d'anguila ha estat «dramàtica» els últims anys, segons un informe de la Comissió Europea, que sosté que en vint anys l'espècie s'ha reduït en un 50%. La pesca de les cries d'anguila es concentra al sud-oest d'Europa, mentre que les captures d'anguila es practiquen a tots els rius europeus. Aquest retrocés de l'espècie, que en el cas de l'angula s'eleva fins al 95%, fa que Europa plantege un pla d'actuació amb l'objectiu d'evitar la seva extinció. «La situació no és la mateixa aquí al Delta, on només pesquem cinc mesos a l'any, que la dels rius dels països nòrdics», ha assenyalat el secretari de la Confraria de Pescadors de Deltebre. Tot i que la pesca en aigües continentals no està subjecta a la política pesquera comunitària, el fet que la majoria dels estats membres comparteixen la problemàtica de la disminució de la població d'anguila fa que Europa plantege un pla comú que es basa en incrementar el percentatge de captures destinat a la repoblació fins al 60%.