A final de la dècada de 1920, l'Ajuntament de Banyoles va crear una comissió per buscar un punt on extreure aigua (100 litres per habitant i dia), i després clorar-la i distribuir-la a la població. Uns episodis de sequera i unes epidèmies d'enteritis, febre tifoide i altres malalties que s'havien registrat poc abans, i la constatació que la seva causa era que els banyolins bevien aigües contaminades de pous, van obligar a prendre aquella decisió. Va ser d'aquesta manera que al 1930 es va fundar Aguas Potables de las Deus de Bañolas, una empresa privada que, en règim de concessió, es cuidaria del nou servei públic. L'aigua es treia de la font del Clot de les Deus (Porqueres), un indret a prop del qual encara avui es conserva el primer dipòsit, i des d'allà es repartia a les fonts i als pocs domicilis que ja disposaven d'aixeta. La companyia va anar creixent de manera paral·lela a com ho feia la ciutat. Al 1952, mentre a les llars irrompien les rentadores i les banyeres, es va obrir la primera gran planta de tractament, al mateix lloc on hi ha l'actual. Va ser un primer gran salt qualitatiu i quantitatiu. El següent es va produir a principi de la dècada de 1990 amb motiu de la construcció de la Vila Olímpica. Al 1953, l'empresa va passar a dir-se Aguas Potables de Bañolas i al 1992 va adoptar el nom actual.