Un model econòmic. L'alcalde de Vilanova, Joan Ignasi Elena, va celebrar, tot i l'actual estancament que perceben els seus promotors, l'encert de la ruta perquè el que va començar com una rivalitat gastronòmica ha acabat sent un motor econòmic per al Penedès.

El Xató, la ruta gastronòmica que promociona aquest plat i la salsa, i que es va iniciar fa 13 anys amb la intenció de tancar les velles rivalitats pel seu origen i convertir-se en una proposta d'unitat i d'identificació del territori, ha tocat sostre. El president de la Coordinadora de Gremis de la Ruta del Xató, Jaume Martí, va explicar dilluns, durant l'acte de cloenda de la Ruta, que tot i que enguany s'ha aconseguit servir 14.000 plats en les 7 xatonades populars que es fan al territori i ja hi ha 85 restaurants adherits que serveixen el plat, cal obrir noves fronteres «per trencar l'estancament actual». La coordinadora estudia ampliar amb vista a l'any que ve la proposta als hotels i empreses relacionades amb els serveis turístics i «tampoc no es descarta» apropar-se a l'enoturisme. Les declaracions de Martí evidencien la voluntat dels impulsors de la ruta de seguir explotant les potencialitats d'una proposta gastronòmica que serveix d'excusa al sector per mostrar la qualitat gastronòmica i els productes frescos de la zona. La tretzena temporada d'aquesta proposta de turisme gastronòmic es tanca, segons els organitzadors, amb un balanç molt positiu, ja que s'ha incrementat el nombre de plats servits respecte a l'edició anterior i s'ha aconseguit fidelitzar la clientela, amb públic procedent d'arreu de Catalunya i la resta de l'Estat espanyol.

Dilluns, durant l'acte de cloenda, que es va fer en un conegut restaurant del Racó de Santa Llúcia de Vilanova i la Geltrú, l'ambaixador sortint de la ruta, Oriol Llavina, es va sincerar i va reconèixer que després de ser la veu de la ruta durant tot un any ha acabat veient que «el xató és un plat més interessant» del que es pensava. Si el cuiner va reconèixer les virtuts del plat, l'alcalde de Vilanova i la Geltrú, Joan Ignasi Elena, va fer el mateix, però no pas per la qualitat gastronòmica del plat sinó per «l'aposta intel·ligent que es va fer entrellaçant complicitats entre el sector públic i privat que caldria saber estendre a altres àmbits». La ruta del xató és una iniciativa de les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i Garraf, i està formada per nou poblacions: Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Sitges, el Vendrell, Sant Pere de Ribes, Canyelles, Cubelles, Cunit i Calafell; els sis gremis d'aquestes comarques i 85 restaurants on es pot degustar el xató al llarg de la temporada. Els organitzadors confien poder ampliar en els pròxims mesos les prop de 160 propostes d'activitats entorn de la ruta i expandir encara més el plat com a senyal d'identitat a la zona. Fins ara no hi ha hagut cap altra petició dels municipis de les tres comarques per fer més xatonades, però sí contactes per ampliar les ofertes. En la festa de cloenda de la ruta d'enguany es va evitar donar a conèixer el nom del nou ambaixador de l'edició de l'any que ve com es feia en altres temporades. El motiu és que encara s'estan estudiant les diverses propostes que té la coordinadora sobre la taula i que no es volen donar a conèixer fins al novembre.