El govern estatal tanca l'aixeta del crèdit als ajuntaments. El decret de mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic, que es va publicar ahir al Butlletí oficial de l'Estat (BOE), va incloure una disposició inesperada per a moltes entitats locals: la prohibició que aquestes administracions puguin contractar cap nou crèdit a llarg termini des d'avui i fins al 31 de desembre del 2011. La mesura, que limita temporalment un dels instruments habituals per finançar les inversions, va provocar ahir dures crítiques de diversos consistoris, que hi veuen un atac a l'autonomia municipal, i algunes poblacions, com Tarragona, fins i tot van convocar ahir al vespre plens extraordinaris per aprovar els crèdits pendents. El decret obliga també a rebaixar el sou dels funcionaris.
La rebaixa, igual que en el cas de la resta de treballadors del sector públic, és d'un 5% de mitjana. L'estalvi econòmic, però, que es produirà com a conseqüència d'aquesta rebaixa de la despesa en personal municipal tindrà la consideració, segons el decret, de «recursos afectats», i els ajuntaments estaran obligats a destinar-los, en primer lloc, a sanejar el romanent negatiu de l'exercici anterior. En segon lloc, aquests recursos es podran dedicar a amortitzar els crèdits a llarg termini que ja tingui contractats el municipi i, finalment, també es podran destinar, en darrer terme, al finançament d'inversions municipals.
Les limitacions que el govern estatal introdueix a la contractació de crèdits als ajuntaments afecta també, tot i que en menor mesura, els que es vulguin demanar a curt termini. En aquest cas, les operacions estaran permeses per «necessitats transitòries» de tresoreria i els diners s'hauran de retornar al llarg del mateix any en què es demanin. Pel que fa als crèdits a llarg termini, a més de prohibir tota nova operació pública o privada, tampoc es permetrà fer modificacions en operacions ja signades, excepte en aquells casos que redueixin la càrrega financera o el període d'amortització.
Crítics al Penedès
L'alcalde de la capital del Baix Penedès, Benet Jané (CiU), va lamentar que la mesura suposa «tornar a carregar, un cop més, contra l'autonomia local», i va lamentar que la prohibició afecti igualment a ajuntaments que encara tenen capacitat d'endeutament. «Em sembla perfecte per algú que no ha fet bé els deures, però no per a la resta», va criticar. Tot i que segons Jané el decret no afectarà inversions en marxa al municipi (les d'enguany ja tenen els crèdits contractats i l'any vinent s'esperava no haver de demanar-ne cap més), sí que va assenyalar que l'aplicació de les mesures marcades pel govern estatal poden provocar «enrenou» a l'hora d'ajustar-les a aspectes locals, com els convenis col·lectius.
També al Baix Penedès, l'alcalde de Calafell, Jordi Sánchez, reconeixia que «no és just» que s'apliqui aquesta limitació a consistoris que tenen els comptes sanejats.
Renúncies
A l'Alt Camp, l'alcalde del Pla de Santa Maria, Mateu Montserrat, admetia que aquesta decisió del govern redueix les possibilitats de prendre noves iniciatives, però assegurava que la mesura no implicava d'entrada cap trastorn de plans. «Teníem previst acollir-nos al fons Feder per poder rehabilitar l'espai La Fàbrica com a museu i, segurament, no ho podrem fer», lamentava. Els canvis en el model pressupostari de l'Estat també ha implicat que la Generalitat no pagui les obres de la llar d'infants fins que s'acabi la seva execució, «i mentrestant s'haurà de pagar amb diners de l'Ajuntament», sentenciava Montserrat.
A Montblanc, l'alcalde, Josep Andreu, reconeixia que no els «quedarà més remei» que abaixar els sous dels funcionaris, mentre que el regidor d'Hisenda, Joan Mogas, avançava que enguany no estava previst demanar cap crèdit per executar cap obra important. El consistori montblanquí va endegar l'any passat un pla de sanejament i al pressupost que s'aprovarà definitivament el mes vinent ja s'ha aplicat la contenció necessària, segons l'equip de govern.
Desprevinguts a l'Ebre
El decret del govern va agafar desprevinguts els principals ajuntaments de les Terres de l'Ebre, que ahir tenien festa local amb motiu de la segona Pasqua. «Aquest decret acabarà de matar els ajuntaments», va manifestar l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré (CiU), que encara va anar més enllà i va assenyalar que per primera vegada a la història l'administració local es veurà obligada a presentar expedients de regulació d'ocupació (ERO) i acomiadar part del seu personal. «És increïble que quan ha sigut l'Estat qui no ha fet els deures i ha gestionat malament els seus recursos ara traspasse les seues responsabilitats a les altres administracions», va afegir Ferré, que també va destacar que aquest decret hipotecarà la capacitat que fins ara tenien molts ajuntaments de crear ocupació i donar faena a l'empresa privada a través de l'obra pública. Segons Ferré, l'Ajuntament d'Amposta té les arques sanejades i tenia possibilitats de contraure algun crèdit per destinar-lo a inversió pública.
«Això ens complica molt la vida», va manifestar per la seua banda l'alcalde de Móra d'Ebre, el socialista Josep Solé Biosca, tot assenyalant que no poder contraure crèdits limitarà molt les inversions locals. «Només podrem invertir els diners que vinguen de les altres administracions», va dir, tot assenyalant que potser de cara al 2011 hauran de limitar i prioritzar la inversió que tenen prevista dins la llei de barris. No obstant això, en el cas de Móra la capacitat d'endeutament que té el consistori és molt baixa perquè ja està gairebé al límit del permès.
Molt menys crític es va mostrar l'alcalde de Gandesa, l'independent Miquel Aubà, que va assenyalar que el seu consistori ja aplica aquestes mesures de contenció des de fa temps. En aquest sentit, Aubà troba «molt lògic» que els ajuntaments no subscriguen crèdits a llarg termini perquè això representa hipotecar els governs futurs. «Crec que cada govern només hauria de poder subscriure crèdits que pogués amortitzar dins la mateixa legislatura», va dir.
Dificultats per als petits
La decisió del govern estatal afectarà també municipis petits, com és el cas de Cornudella de Montsant, a la comarca del Priorat. L'alcalde, Josep Maria Castan, assegurava ahir que, tot i estar «a l'espera», el municipi tenia assumit que s'hauria d'ajustar «el cinturó», sobretot pel que fa als projectes que havien de desenvolupar amb el suport de subvencions d'altres administracions. «Si no es poden demanar crèdits sí que ens tallen les ales per impulsar els projectes que tenen una subvenció. És un peix que es mossega la cua», va denunciar l'alcalde d'aquest municipi amb poc més d'un miler d'habitants.
[Informació elaborada per Sergi Casado, Anna Estallo, Carme Gutiérrez, Azahara Palomares i Roser Royo].
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.