Com un negoci autònom, a l'hotel Terrassa hi ha el restaurant La Cuina d'En Norat, de cuina tradicional revisada, que porta en Toni Gotanegra. És hereu de l'establiment que va obrir el fundador, el 1935, de l'hotel Terraza. Fins a l'edició del 1955 de la Guía de la Costa Brava, Josep Pla parlava de Norat Gotanegra Marcó, el fundador: «En Rosas, Hotel Marisol..., Hotel Marina..., Hotel la Terraza, sobre la carretera de Figueras. Excelente cocina cuando el propietario quiere o está de humor...»
L'avi Norat havia estat a París i a l'Argentina i coneixia bé la cuina internacional, els quaderns d'Auguste Escoffier, un dels més grans cuiners de tots els temps. Va tornar a Roses amb uns coneixements i una tècnica enormes. I hi va posar un viver de llagostes: llagosta a l'americana, pollastre i llagosta. Des d'aquest mes de juny fins al mes de desembre, a l'hotel Terraza proposen el menú degustació del 75è aniversari, un homenatge a l'avi Norat. Un viatge a la cuina d'abans de la guerra: crema de pèsols; entrants amb anxoves de Roses –elaborades amb sal, pebre i farigola–, gambetes i altres requisits, el pollastre i llagosta, un sorbet i un panqueque de banana i poma, un plat que l'avi Norat va dur de l'Argentina, un plat estrella de l'hotel Terrassa d'abans. Els vins seran de la DO Empordà. Per a l'aperitiu, cava d'Oliveda Brut Nature Reserva, envasat en una edició especial numerada amb una xapa del 75è aniversari i una foto antiga de l'hotel. Per al primer plat, el Mareny, un blanc que Espelt ha elaborat amb muscat i sauvignon blanc d'una vinya de Roses. Per al pollastre i llagosta, el Furot Reserva, que Oliveda elabora amb vinyes velles de garnatxa, merlot i cabernet sauvignon, de Vilamaniscle. Per a les postres, el garnatxa de Sínols, que Empordàlia elabora amb lledoner roig.
«Res no és tancat ni sabut»
El negoci de la restauració a l'hotel Terraza de Roses ha passat per diverses etapes. Ha estat pioner a obrir camins i a tancar-los. Van tenir bufet i grill abans que ningú i ho van eliminar els primers, quan ja no els distingia de la competència. Van fer banquets molts anys, s'ho van deixar córrer, però fa un parell d'anys van crear una divisió de servei d'àpats en el grup. Miquel Gotanegra alerta que recuperar i eliminar serveis no és cap contradicció: «Res no és tancat ni sabut.» «La vie est ondoyante», va escriure Montaigne. Tot marxa, tot torna, com un pèndol. Lluiten per ser sempre diferents; per tenir un tret diferencial.































