Ens hem d'habituar a pensar en la possibilitat d'una independència. Hi ha molta gent que em dirà de seguida que, en això, hi ha pensat molt. Però, si volem ésser sincers amb nosaltres mateixos, hem de dir obertament que, en aquesta possibilitat, gairebé ningú no hi ha pensat seriosament.» Així començava, el febrer de 1923, una extraordinària sèrie de quatre articles de Joan Crexells, economista i assagista, al diari La Publicitat.
La sèrie era una resposta a una conferència de Francesc Cambó del gener de 1923 titulada L'endemà de festes. Cambó, assagista, polític i empresari, hi analitzava les possibilitats econòmiques d'una Catalunya independent. D'entrada, Crexells el felicitava: «El senyor Cambó ha estat l'únic que ha adduït seriosament una sèrie d'arguments econòmics que demostren, segons ell, el greu perill d'una independència tant per a Catalunya com per a Espanya.» Només una queixa: «Hom desitjaria que el senyor Cambó hagués tractat aquest problema tan fonamental amb la mateixa extensió que ha tractat el problema dels ferrocarrils o de l'ordenació bancària.» Segons Crexells, la relativa brevetat del tractament era deguda a l'«horror» que produïa la idea d'independència.
PAÍS URBÀ.
Seguint amb les xifres, Crexells afegia a la llista de les 10 ciutats de més amunt les 8 ciutats amb més de 20.000 habitants dels «països actualment espanyols de llengua catalana»: Castelló de la Plana, València, Alzira, Alcoi, Elx, Oriola, Alacant i Palma de Mallorca. En aquest supòsit, la població urbana fóra el 34% de la total. Semblant al 34% de Bèlgica o al 31% de Dinamarca.
La segona línia argumental assajava de respondre a una qüestió clau: quins serien els mercats dels productes catalans i dels productes espanyols l'endemà de la independència? Segons el raonament de Joan Crexells, «el senyor Cambó ha fet notar que interessa molt més a Espanya conservar el mercat català per als seus productes, que a nosaltres el mercat espanyol per als nostres». La raó és simple: «En cas d'una independència, Catalunya (i València i Mallorca) ens emportaríem una part considerable de l'actiu d'Espanya en el comerç internacional.»
Les economies de l'Arc Mediterrani eren el 1923 —i són el 2010— molt més exportadores: teixits, gènere de punt, cuir i pell, suro, fruites, vins i caves, llibres i paper, fàrmacs, materials de construcció. El problema greu seria per a una economia tan poc exportadora com l'espanyola, si, a més, tenia problemes per vendre als nous països independents de l'Arc Mediterrani.
UN 11% SERVEIX EL 23%.
Comentaris
a l'endema. com pagaria el banc de catalunya als funcionaris i les pensions?
quin seria el deute de catalunya? zero o la part espanyola?
que pasaria si la UE no ens acepta com a membre?
embaixades?
etc...
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.