Els ous que es posen a la venda a la Unió Europea porten escrit a la closca un codi de quinze dígits que explica la manera com s'han criat les gallines que els han post, així com l'estat de la Unió Europea, la província o departament de l'estat, el municipi i l'explotació concreta d'on provenen. Pel que fa a la forma de cria –que en determina la qualitat–, un 0 significa que s'ha produït de manera ecològica (això vol dir, entre altres coses, que l'animal no ha estat tractat amb antibiòtics); un 1, que l'ha post una gallina que es mou en llibertat en un recinte ample; un 2, que prové de cria feta en terra (sense estar en una gàbia), i un 3, que prové de gallines criades en gàbies. La gran majoria dels ous que trobem a botigues i supermercats són del tipus 3. Pel que fa a les mides, els ous es divideixen de manera similar a la roba, amb les talles universals XL (els ous de més de 73 grams), L (de 63 a 73 grams), M (de 53 a 63 grams) i S (menys de 53 grams). Els que tenen més sortida són els L.

Des de fa uns mesos, L'Ou de l'Estany col·labora amb la Fundació Mas Casadevall de Serinyà, on resideixen i treballen 36 persones afectades del trastorn de l'espectre autista (TEA). L'empresa destina una part de la venda dels seus productes –concretament, els ous de la modalitat camperola– a finançar la granja que té el Mas Casadevall per criar gallines, els ous de les quals –que precisament són de la modalitat camperola– els usuaris del centre porten a vendre cada dimecres al mercat de Banyoles. L'ajuda serveix per al manteniment de l'equipament de la granja i per a la compra del menjar de les gallines, de manera que per al Mas Casadevall la venda dels ous no suposa cap cost de producció. En el recinte hi ha un centenar d'aus, menades per onze usuaris del centre supervisats per educadors. «El fet de sentir-se útils i poder trencar la rutina els és una teràpia excel·lent», explica el cap del servei de teràpia ocupacional del Mas Casadevall, Pep Mendoza, que elogia el gest de L'Ou de l'Estany perquè, com diu, denota sensibilitat per als problemes socials. Fins ara, només una altra empresa, Ceres Roure de Figueres, havia establert una col·laboració similar.

L'empresa de Serinyà ha portat alguns comercials seus a la granja del mas perquè veiessin directament l'objectiu de la campanya. «En força casos hem notat que els nostres compradors ho valoren», expliquen Oliver i Dilmé, que també admeten que una part del mercat encara no és gaire sensible a aquestes qüestions.

–

La mateixa empresa, però amb una altra marca pròpia, Ovogirona, comercialitza ou pasteuritzat i productes derivats. Oliver i Dilmé van incorporar aquesta línia fa quinze anys, arran de la demanda que van detectar en el mercat, provinent bàsicament del sector de la indústria alimentària (des del ram dels embotits al dels plats precuinats), l'hostaleria i la restauració d'arreu de Catalunya, però principalment de les comarques de Girona. Es tracta de l'ou sencer o bé la clara i el rovell per separat, en forma líquida (per aconseguir-ne un litre calen cap a 20 ous sencers de talla mitjana), destinat a ser una de les matèries primeres de molta mena de productes industrials. «El que té més sortida és el líquid de l'ou sencer perquè té un ventall més ample d'aplicacions», argumenten Oliver i Dilmé. El producte que porten a supermercats per a la venda al detall és el líquid de clara, en ampolles petites, adreçades principalment a esportistes. A més, Ovogirona també distribueix, pasteuritzats, ou filat, flamets i ou dur, bo i pelat.

L'empresa de Serinyà no participa directament en la pasteurització sinó que porta els ous a una planta especialitzada (Oufil de Cassà de la Selva) des de la qual surten els productes envasats. La línia de productes pasteuritzats encara no és la principal, sinó una línia menor: ara per ara, d'ous durs en reparteixen cap a 18.000 a la setmana i, de la resta d'ovoproductes, en reparteixen cap a 14.000 quilos.

L'Estat espanyol actualment és un país exportador d'ous, fins al punt que 4 de cada 10 ous produïts viatgen més enllà de les fronteres. Gràcies a la tecnologia frigorífica, es transporten a destinacions allunyades força dies de l'origen (la caducitat d'un ou fresc s'ha establert al cap de 28 dies). Però a Catalunya la producció d'ous va de baixa perquè de mica en mica es tanquen les granges. Una raó que explicaria aquest fenomen és que aquí les normatives mediambientals són més exigents que en altres zones de l'Estat espanyol. Quant a consum, el país capdavanter és el Japó. «I té una de les esperances de vida més altes del planeta», segons Oliver i Dilmé, per destacar els beneficis d'aquest producte.