Josep Carreras em recorda que ell és el Josep Carreras autèntic. “L'altre és més jove que jo. A casa s'hi havien allotjat els seus pares quan venien a veure uns parents”. Josep Carreras i Feixas ha estat molts anys la cara del gremi d'hostaleria a les comarques gironines: va presidir la Federació, entre l'any 1989 i el 1999. A més, va ser catorze anys a la comissió de turisme de la Cambra de Comerç de Girona. Va ser el primer president de l'Associació d'Hostaleria de Girona, d'ençà de la constitució, l'any 1977. Ha rebut guardons i reconeixements de tot tipus per la seva tasca a favor del turisme, de la universitat i de les institucions. Ell destaca la Medalla d'Honor del Turisme de Catalunya. Aquesta entrevista la fem a l'Hotel Europa de Girona, amb intervencions esporàdiques de Carme Espígol, la seva esposa, i de Josep Carreras Espígol, el fill. La comencem al costat d'una fotografia extraordinària del 1964, obra de Jordi Soler, autor també de la foto que il·lustra aquestes planes. Jordi Soler explica que la va fer amb una Yashica 6x6. “Aquesta foto de l'Hèlios la tenim d'un any després d'obrir l'hotel”.
A casa vostra no éreu pas hotelers.
No. A casa érem carnissers. Vaig ajudar a casa mentre estudiava professorat i peritatge mercantil a l'Acadèmia Empòrium de Girona.
I l'aventura de l'hotel?
Vaig fer de carnisser fins als 33 anys; fins i tot la Carme, la meva dona, va ser un any a casa abans de casar-nos, per aprendre l'ofici de carnissera. Ens vam casar el 1958 i vam festejar deu anys. I als 33 anys vam fer un cop de cap. L'edifici no era acabat. Màrius Soler, arquitecte, va fer els plànols, i el 3 d'agost del 1963, per la Mare de Déu dels Àngels, vam obrir la barraca. Hem tingut temps bons i de dolents més dolents que ara, en una època en què, per culpa de la llei Fraga, no podíem posar preus i les despeses fixes se'ns menjaven. No podies fer escandalls.
Com es va prendre, la decisió de posar un hotel?
Abans, posar un hotelet com aquest no costava gens; avui és quasi impossible.
I l'experiència?
No en tenia, però entenia les interioritats de l'hostaleria, ja que a casa servíem carn als hotels de la Costa Brava i als restaurants de Girona.
No us deia res, fer de carnisser?
La carnisseria m'agradava: tenia de bo el tracte directe amb la gent, però la feina d'hoteler em va semblar molt més agraïda. A més, no hauria viatjat tant com he acabat fent...
M'he fixat que heu deixat a mà dels vostres clients molts llibres, entre els qual destacaria l'Enciclopèdia Catalana i la del romànic català.
El nostre és un hotel casolà; hem procurat que la gent se senti com a casa. Pensa que havíem tingut gent a dispesa dos i tres anys, fins i tot set. En comptes de llogar un apartament, vivien a l'hotel, perquè els hotels eren assequibles. Ens reuníem en tertúlia, en una xefla. Érem com una gran família. A vegades anàvem a una casa de pagès que tenim a fer unes costelles. El dimarts fèiem tertúlia amb els viatjants que s'hi concentraven. Alguns vivien aquí de dilluns a divendres.
Aquest ambient bucòlic que m'heu explicat...
...S'ha acabat. Els viatjants ja no vénen una setmana, molts ja no fan ni ruta, moltes empreses tenen delegats, hi ha centrals de compres, i moltes comandes ja es fan directament a fàbrica o per internet.
I ara quina clientela teniu?
Turistes, però també gent d'empreses que fan estades de setmanes o mesos a Girona, fins que acaben una feina concreta. Per exemple, vénen molts gallecs a treballar per a Zara; tenen una agència de viatges, ja que tot l'any volten. També en vénen per la universitat i la Nestlé, i per congressos.
Avui com capteu els clients?
A través de Booking: És l'aparador de l'hotel a tot el món, amb les característiques, preus, situació, qualitat, opinions d'usuaris... Eoland era això.
Però aquest portal turístic i de reserves promogut per la Federació d'Hostaleria de Girona va acabar malament.
Les empreses, sobre el paper, estan bé, però hi ha d'haver algú que les faci anar.
Per què va fallar?
Per dues coses: per no tocar de peus a terra i perquè les coses s'han de fer amb mitjans humans, econòmics i quan toca. En aquell moment potser no tocava. Martí Sabrià, que era la meva mà dreta, va posar molts pros a la manera com es va portar. Ell sabia els problemes que comporta un portal turístic. I aquí van obviar els problemes, vam somiar que podia ser. Potser la gent no estava prou preparada.
D'alguna manera us en sentiu responsable?
No. Jo ho vaig començar, però quan va petar jo ja no hi era. I qui va venir darrere meu s'hi va trobar enganxat. Se'ns va escapar de les mans. Eoland va ser una bona idea, però no es va saber administrar amb els mitjans que teníem. Qui hi havia al davant d'Eoland era il·lús, no tocava de peus a terra i va estirar més el braç que la màniga. Un altre problema és que els hotels no estem habituats a donar comissions. Per exemple, Booking cobra el 15 per cent de la comanda, i si vols un lloc preferent, un 17 per cent o més. Un 20 per cent de la clientela del nostre hotel ve per Booking, però n'hi ha que en depenen un 60 per cent. Un quinze és molt, però has de fer-ne una lectura positiva: guanyes el 85 per cent d'unes habitacions que, si no, estarien buides.
La crisi econòmica actual, com us afecta?
Es nota. És doble. Per un costat, hi ha la falta de clients, siguin turistes o d'empresa, i per l'altre, hi ha una crisi d'excés d'oferta, perquè hi ha més hotels. La sort que tenim és que som al centre de Girona. Des de l'Ajuntament poden presumir que hi ha més habitacions, però hem hagut d'abaixar preus i, com que les despeses fixes es mantenen i els preus del gas i la llum augmenten, la rendibilitat baixa.
En quin grau situaríeu aquesta crisi?
És la més forta des que vam obrir. La del 1992 va ser passatgera, però aquesta és global i també es nota l'increment d'oferta aquí i a tot el món. La crisi econòmica afecta les persones, i aquell volum enorme de viatges s'ha estancat. Per tant, la sobreocupació s'ha acabat.
I els operadors turístics?
Els hotelers de la costa els necessiten més. Nosaltres, no, perquè tenim poques habitacions. Com a federació, a uns quants els vam haver d'aturar els peus.
Tota la vida m'ha desconcertat, això de Girona i Radial.
Neix el 1977, quan es va desmuntar el sindicat vertical i va arribar la llibertat d'associació. Era un temps amb uns desnivells molt grossos: 800 llits a tota la garrotxa i 35.000 a Lloret. Com es podia fer promoció? Vam pensar que es podia fer a nivell comarcal, perquè tothom entén el seu problema. Es van crear nou associacions i es van federar. La federació va fer de portaveu de tots a Madrid, a Brussel·les i on fos.
Per què Girona va a l'extraradi?
Ve de quan Lloret, Blanes i Tossa eren els reis de la Selva, i quedava l'interior, Anglès, Vidreres, Caldes de Malavella, Santa Coloma de Farners i Sant Hilari. I de quan la Costa Brava centre s'ho menjava tot al Baix Empordà, però la Bisbal en va quedar despenjada. Van venir a nosaltres i els vam acollir. Eren les poblacions que quedaven soltes al radi de Girona.
Girona tampoc tenia la potència que té ara.
Saps qui el va treure, el nom?
No m'ho vull imaginar!
En Dalmau dels pollastres a l'ast, de Domeny.
Per un moment he pensat que em diríeu Juli Lara.
En Juli Lara: era un cavaller, tenia idees, pensava projectes. Vam ser amics, anàvem en tàndem. Era vicepresident de la federació. Ell hi entenia molt, de restaurants, tot i que sempre confessava que no sabia fer ni un ou ferrat.
Però era un gran gastrònom. Va ser la primera persona que hi entenia, de restaurants, que vaig conèixer i entrevistar. Tota una autoritat.
Era un gran maître, un dels més grans. De parlar de cuina, hi entenia molt. Tenia una biblioteca de cuina immensa.
Sou els pares de la mostra gastronòmica de Girona, vós i Juli Lara.
És molt bo com neix, perquè no la volíem fer. L'Ajuntament de Girona, amb Xavier Gassiot de regidor, va pactar una activitat amb Jaume Ciurana, el primer director de l'Incavi, l'Institut Català de la Vinya i el Vi. Volien fer una mostra de vins com la que es fa a Barcelona. Vam dir que a Girona faríem uns menús especials amb uns preus especials i amb els vins dels expositors per als visitants. Doncs escolta'm: deu dies abans se'n van desdir.
I ho vau aprofitar.
No vénen, i decidim fer-ho pel nostre compte. I encara dura.
Per què no heu tingut mai restaurant a l'hotel?
Perquè m'agrada sortir al restaurant, a menjar a fora. Per no haver d'anar sempre al mateix.
Dels vostres deu anys a la Federació d'Hostaleria de Girona, què en destacaríeu?
Primer de tot, demostrar que la federació és una eina que serveix i que una eina no va sola. Cal fer-la servir per defensar els interessos dels hotelers, perquè és el seu interlocutor davant l'administració, els sindicats, els operadors turístics o els mateixos hotelers. Perquè funcioni cal que el president tingui una bona relació amb les administracions. El que voldria destacar és la feina que vam fer arran de la crisi del 1992.
Però no va ser l'any del Barcelona 92?
Els alemanys no venien pel mal record dels Jocs Olímpics de Munic el 1972. Tenien entès que aquí hi havia molt de terrorisme amb ETA i Terra Lliure; és clar, en Garzón va fer aquelles detencions... Coses inimaginables per a la gent d'aquí. Vam anar a Alemanya. Allà vam aprendre moltes coses importants sobre la tendència del turisme en el futur, que ja és ara. Els alemanys ja donaven valor al medi ambient.
Ja érem a l'època en què a Alemanya van començar a pujar Els Verds i, d'alguna manera, també van canviar la manera de pensar?
Parlaven de paisatge, d'eficiència energètica, d'estalvi d'aigua... però també de formació, de morositat... De les demandes de les agències alemanyes, en vam aprendre molt. Vam recopilar en un document totes les recomanacions ambientals de les agències alemanyes. El treball el van voler editar des de la Generalitat i el van fer arribar a la majoria d'establiments d'hostaleria del país. Va marcar un canvi en la manera de fer.
Heu pensat mai en la jubilació?
Retirar-me? Seré hoteler fins al dia que Déu em cridi.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.