“Resistim la crisi millor que altres ciutats”. Aquest és el diagnòstic que ahir va fer el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, en vista de les dades del vuitè estudi anual que compara la capital catalana amb altres urbs europees i mundials a través de 26 indicadors econòmics. L'anomenat informe de l'Observatori Barcelona 2009/2010 confirma el lideratge de la ciutat dins del sector del turisme de creuers, però també li atorga una curiosa posició preeminent sota l'epígraf de “qualitat de vida dels treballadors”, al davant de Ginebra, Munic, Oslo i Madrid. Aquest podi es contradiu, segons els indicadors del mateix estudi, amb el fet que Barcelona ocupa el 14è lloc en la taxa d'ocupació de la seva població i el 24è en els nivells salarials, a banda de tenir un elevat percentatge de desocupats.

Per a qui és atractiva, doncs, la capital catalana? Per als directius i executius de les empreses europees, segons va admetre Valls, basant-se en dues dades rellevants més: Barcelona ocupava, l'any passat, el quart lloc d'Europa com a millor ciutat per fer-hi negocis i el cinquè en l'organització de congressos internacionals. També ha situat dues escoles de negocis –Iese i Esade– entre les deu capdavanteres del continent i és la sisena en projectes d'inversió estrangera. Tot plegat, encara que sigui des del punt de vista del president de la Cambra, configura un escenari de futur optimista, sempre que les empreses autòctones entenguin que “la internacionalització és una obligació”, segons va dir Valls.

El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona –institució coartífex de l'informe–, Jordi William Carnes, hi va afegir un segon requisit pensat sobre una base social més àmplia: “El repte és l'ocupació. La previsió és que en la segona part d'enguany l'atur torni a pujar. Hem de treballar per una ocupació de qualitat”. El primer tinent d'alcalde, però, va descartar que hi pugui haver una “fractura social” a la ciutat entre les classes modestes amb nivells baixos de formació, que poden quedar ancorades en una desocupació endèmica, i les elits empresarials que tenen capacitat per prosperar apostant pels nous models productius basats en els emprenedors i en una elevada especialització dels treballadors.

William Carnes i Miquel Valls van estar d'acord que el camí de la recuperació econòmica implica que les administracions i el sector privat trobin noves fórmules de col·laboració en la gestió econòmica i en la prestació de serveis als ciutadans. En aquest sentit, tots dos van destacar la importància de promocionar de manera conjunta al món la marca Barcelona per atreure inversions i professionals d'alt nivell. “Som turístics, però no només turístics”, va afirmar Carnes, abans de recordar que l'economia barcelonina està molt diversificada i va més enllà dels beneficis que hi aporten els visitants.