Amb les idees clares, un llenguatge planer i un sentiment de país i de gironí –tot i que després de vint anys encara fa ressaltar amb ironia que ell és un barceloní adoptat–, Lluís Carbonell descriu amb passió el present i el futur de Grober.
– Com es manté una empresa centenària i en un sector tan assetjat com és el tèxtil?
– «A Grober no es fa un sol producte amb marge negatiu. No vull tancar una empresa emblemàtica i, per tant, hem buscat alternatives. El que ens ha salvat és la diversificació dins el tèxtil de complements. I l'aposta de futur és l'aplicació de l'alta tecnologia.»
– De quina manera han afrontat la crisi?
– «Una cosa és ser negatiu i l'altra és negar l'evidencia i no reconèixer que hi ha un canvi brutal. Fins ara, el mercat immobiliari ho alimentava tot i la indústria era la ventafocs. A Grober fa tres anys vam començar a elaborar un pla estratègic. Vam veure que, davant la crisi, no es necessitaria més maquinària sinó noves fórmules de comercialització. Així, s'ha creat una nova xarxa comercial, amb vint representants nous a tot Europa, dels quals deu són a l'Estat espanyol. I crear tota aquesta logística ens ha costat dos anys.»
– Per això el canvi a Groberglass, la secció que fabricava teixits de fibra de vidre per a la construcció?
– «Simplement s'ha eliminat una productiva i s'ha convertit en una comercialitzadora. El que busquem és rendibilitat.»
– I han hagut de prendre mesures per retallar plantilla?
– «En aquests dinou anys que fa que estem al capdavant de l'empresa hem passat de 250 a 125 treballadors. Però ara l'objectiu primordial és mantenir aquests llocs de treball. Justament ara és necessari mantenir llocs de treball de qualitat.»
– Molts empresaris, però, opten per la deslocalització.
– «Girona és una dels millors llocs d'Europa per a la indústria. La part d'investigació i desenvolupament la podem trobar a casa. De fet, nosaltres tenim estudiants d'enginyeries tècniques en pràctiques. Busquem els millors i, si els trobem, els contractem.»
– La nova línia de complements del calçat què ha d'aportar?
– «Volem assolir a mitjà termini una presència important en el món de la gran distribució, supermercats, hipermercats, majoristes, detallistes... Sabem que el mercat és cada dia més global i la iniciativa ens aportarà no només venda i creixement com a empresa sinó també projecció internacional.»
– Però no abandonen la producció tèxtil tradicional.
– «No oblidem els nostres orígens. Mantenim la Grober tèxtil però depurada, potenciant aquells articles que ens donen marge positiu.»
Els proveïdors, per categories
Segons explica Carbonell, Grober és molt curós en la qualitat del materials que els proporcionen els seus proveïdors. El que es valora és la qualitat, el preu, el servei i la innovació. Seguint aquests criteris, els proveïdors estan classificats com A, B o C. I així es classifica el material al magatzem. Tal com diu Carbonell, això també incentiva els proveïdors a millorar.
Expansió del grup a la Xina
Grober té ara mateix seu a Mèxic i una xarxa logística de representants repartits arreu del món. En aquests moments, però, es treballa per obrir una nova factoria, en concret a la Xina. El conseller delegat es resisteix a donar més informació d'aquesta nova iniciativa ni del lloc concret d'aquest país on s'ubicarà la planta però sosté que les negociacions estan força avançades.
Organització setmanal
L'activitat a la fàbrica de Bescanó és màxima de dilluns a dijous. El divendres és el dia que es dedicar a acabar les comandes pendents i a fer manteniment. El cap de setmana només treballa un grup reduït de la plantilla, que es dedica bàsicament a continuar les tasques de manteniment perquè, dilluns, quan es torni a reincorporar la majoria del personal, es reprengui l'activitat.
Ampliació a Bescanó
Els orígens, els botons.
A la imatge, d'entre el 1896 i el 1920, hi veiem dels primers treballadors de la secció on es feia la classificació i tornejat automàtic dels botons. Va ser posteriorment quan es van començar a fer betes i cordons.
Foto: ARXIU HISTÒRIC DE GIRONA.
Des de fa anys, Grober manté un estira-i-arronsa amb l'Ajuntament de Bescanó per poder ampliar les seves instal·lacions. La il·lusió de Carbonell és fer un nou edifici, modern i adient a la nova línia de fabricació (Grober Composites). Es resisteix, de moment, a traslladar aquesta part de la producció a un altre país i confia que l'acord amb el consistori arribi aviat.
Tècnics formats a casa
Al centre de Girona.
L'antiga Grober estava situada al cor de la capital gironina, espai que ara ocupa la plaça Constitució. Una altra part la va comprar el Banc dels Pirineus per fer-hi la seva seu, que ara és propietat de Caja Madrid.
Foto: ARXIU HISTÒRIC DE GIRONA.
Grober aposta per la investigació i per la innovació, però cuinades a casa. És a dir, buscar tècnics del nostre país és una prioritat per al grup. D'aquesta manera agafa en pràctiques diversos enginyers que encara estan cursant la carrera i, si compleixen els requisits, els acaben contractant. Ara, segons explica el conseller delegat, hi ha cinc estudiants d'enginyeries tècniques a la fàbrica.
Enderroc als anys vuitanta
Foto: ARXIU HISTÒRIC DE GIRONA.
Les dues illes de cases que van quedar lliures entre els carrers Nou, Cristòfor Grober i el col·legi Eiximenis van ser derruïdes. L'edifici ja va quedar parcialment destruït durant la Guerra Civil.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.