Les petites i mitjanes empreses han estat representades en el diàleg social i en la fallida negociació de la reforma laboral per Cepyme. No obstant això, Pimec, que no forma part de Cepyme, també hi ha intervingut negociant amb partits per aconseguir millores per a les pimes. Per Josep González, president de Pimec, el text resultant del Congrés millora la reforma però continua sent insuficient en molts aspectes.
Quines mancances té la reforma del mercat de treball?
El document és molt limitat i no respon a la reforma que s'ha de fer. Trobem a faltar que es parli de la negociació col·lectiva i els 8 dies de cost de l'acomiadament del Fogasa difícilment es podrà fer servir; per tant, no es pot parlar d'un abaratiment del cost de l'acomiadament. Hi ha molts aspectes que s'han de tocar, com la flexibilitat interna, la formació, etc.
Un punt en el qual s'ha concretat, com demanaven, és en les causes econòmiques.
Ha millorat, s'ha completat una mica. Però no es va concretar que la falta de liquiditat fos també causa objectiva, com vam demanar; els sindicats van dir que hi podia haver picaresca. Com sempre, veuen els empresaris com a picaresca, quan hi ha una eina, que són les ràtios de liquiditat, que mostren bé la situació de l'empresa. I la falta de liquiditat està provocant el tancament de moltes empreses.
Causes més concretes facilitaran la feina dels jutges?
El que ens hagués agradat és que s'eliminés la judicialització, i no s'ha eliminat. Una altra qüestió és que el jutge tindrà causes més concretes per decidir. Ajuda, però la judicialització alenteix els processos de reestructuració. Esperem que s'acabi de clarificar al Senat.
Quines esmenes s'hi poden introduir?
És difícil fer pronòstics perquè són diversos partits que han de fer esmenes i s'han de consensuar. Però jo espero que es millori perquè, si no, perdrem una gran oportunitat de fer una reforma laboral autèntica. Una de les coses que s'ha de solucionar és el tractament dels contractes temporals. No pot ser que tinguem tanta contractació temporal, que no és pas de l'interès dels empresaris, però la rigidesa dels contractes que existeix i el cost de regulació de plantilla fa que l'empresari opti pel contracte temporal que tant de mal està fent al nostre jovent. Tots som una mica responsables de deixar els nostres joves en la precarietat. I això és molt greu i ho pagarem en el futur.
Pujar les indemnitzacions en els temporals no desincentivarà aquest tipus de contractes?
No servirà de res! L'empresari que entengui que per regular la plantilla ha de continuar amb contractes temporals ho farà igual si passen de 8 a 12 dies d'indemnització. Si no es fa una autèntica reforma continuarem tenint contractació temporal.
Com s'ha de combatre la temporalitat?
Clarificant bé les causes objectives d'acomiadament, per exemple. Amb la modificació al Congrés, s'ha de veure si n'hi ha prou. No serà fàcil, encara que es penalitzi la temporalitat. Si l'empresari no veu clares les causes objectives, i als jutjats s'alenteixen els acomiadaments, continuarà contractant temporalment. També que no hi hagi tant d'intervencionisme, perquè no pot ser que amb cada modificació de les condicions de treballs'hagi d'anar als tribunals. Tenim massa intervencionisme legal i les coses s'han de ventilar més en l'àmbit intern. Un altre punt que creiem que no és acceptable és que les empreses que no tinguin representació sindical, que normalment són empreses de pocs treballadors, en cas de conflicte, puguin demanar la representativitat dels sindicats. Pot donar-se la paradoxa que una empresa amb tres treballadors pot demanar tres representants dels sindicats perquè intervinguin en cas de conflicte. Això és inadmissible! Estem parlant de fer un sistema àgil i el que estem fent és un sistema encara més intervingut que abans.
El cost de l'acomiadament és un llast per a la competitivitat de l'economia estatal?
Sí, no pot ser que, perquè l'empresari no vegi cap expectativa de regular la plantilla d'acord amb el que li passi, opti per la mesura més cara i més expeditiva, que són els 45 dies, és a dir, anar sempre al sistema més car perquè el sistema no permet que es tinguin en compte les veritables raons que posa l'empresa. Aquesta situació ha fet que l'Estat no millori la competitivitat als últims anys i, si no prenem mesures com una autèntica reforma laboral,uns plans formatius adients, ens anirem quedant endarrerits respecte a la resta de països desenvolupats. Tot el que demanem de la reforma laboral va en aquesta línia, no en la línia de l'empresari vol guanyar molts diners, va en la línia de ser més competitius per tenir més oportunitats de vendre i mantenir una economia i uns llocs de treball.
No troben a faltar més mesures de flexibilitat interna, com el model alemany?
El model alemany aquí no funciona perquè té molt a veure amb el nivell de qualificació de les persones. En empreses amb tècnics molt qualificats, quan entra en crisi, és un problema acomiadar aquesta gent, perquè, quan millorin les coses, aquesta gent et farà falta. Malauradament l'Estat té un nivell de personal baix, amb la qual cosa aquesta preocupació, quan sobra plantilla, no hi és.
De qui és culpa que no tinguem aquest nivell de qualificació?
Del sistema formatiu que tenim i de les poques exigències d'un sistema tolerant, que no exigeix, que no demana disciplina, que no és meritocràtic, que no premia el que s'esforça. I d'una FP que tampoc ha tingut el tractament que es mereixia. Amb més de quatre milions d'aturats, hi hauria d'haver un sistema que condicionés el cobrament de la prestació d'atur a una formació.
Precisament, en el model alemany la reducció de jornada es converteix en formació.
Però la reforma no hi entra, perquè tenim un sistema que no afavoreix la formació, ni en l'entorn primari i secundari ni després en la formació contínua, i tot això explica el baix nivell formatiu que tenim.
I les empreses no haurien de fer més formació continuada als seus treballadors?
Sí, nosaltres ja fa temps que vam demanar el contracte dual, que permetés regular molt bé formació i pràctiques, i no s'ha evolucionat en aquest contracte. No hi ha hagut uns plans de formació ni uns plans de seguiment de pràctiques.
Finalment la reforma no ha entrat en la negociació col·lectiva. No s'adapta a les pimes?
El 98% del teixit empresarial de Catalunya són pimes, i els convenis estan pensats més per a gran empresa que no per a petita i mitjana. No permet un despenjament salarial fàcil en una empresa que està en dificultats. Per tant, ha de fer una reforma important.
Com s'ha de reformar?
S'ha de facilitar el despenjament. Una possibilitat seria negociar des de zero i per al 100% de les empreses el conveni per tornar a començar ara, i segurament no es plantejarien augments de sou sinó que es prioritzaria mantenir els llocs de treball. Ara hi ha convenis, com el del metall, que per aquest any aplica uns increments que representen un 3% o 4% dels costos de les empreses. Amb la situació actual, el pitjor que es pot fer és això, perquè acabarà afectant llocs de treball. Hauria d'adaptar-se a la crisi.
S'ha exigit massa esforços a gran part de la societat i massa pocs a les entitats financeres?
No podem qüestionar el sistema financer, perquè un descontrol financer podria comportar problemes molt més greus. El que passa és que les ajudes haurien d'anar acompanyades d'unes exigències. Sobretot contrasta el molt d'interès que hi ha a arreglar aquestes entitats amb el poc interès que ha demostrat el govern en les seves polítiques per fer arribar finançament a les empreses.
Un altre motiu de la falta de liquiditat de les empreses és la morositat. Pimec ha liderat un moviment empresarial que ha aconseguit que el Congrés modifiqui la llei de la morositat. Per fi es compliran els terminis?
La llei aclaria que les condicions de pagament es podien pactar, i per tant deixava obert el termini. Amb la modificació, la gran diferència és que no hi ha excepcions. Hi ha uns terminis de pagament de 60 i 30 dies que, quan passi el període d'adaptació, s'hauran de complir sense opcions. N'estem molt satisfets perquè hem treballat conjuntament amb més de 100 organitzacions de tot l'Estat, hem fet de lobby per aconseguir aquesta normativa important. Ens hauria agradat veure els representants de Foment del Treball i els de Cepyme al costat nostre perquè aquesta llei beneficia el finançament de les pimes. M'agradaria saber on és la funció de lobby en aquestes institucions.
Per què no hi eren?
Perquè no hi ha sensibilitat en clau de pime, sinó de gran empresa. Aquesta llei beneficia sobretot les pimes, perquè les grans empreses són les que paguen més tard.
Després del fracàs de la fusió amb Foment, s'hi han iniciat més converses, com va assegurar el seu vicepresident Eusebi Cima a L'Econòmic?
No. Foment és qui va parar les converses i Foment, si vol algun dia, dirà si té ganes de continuar les converses.
Comentaris
Los pimecs ja teniu lo que volieu: fabricar productes de baixa qualitat i quebrar l'empresa, que per a en això contracteu estrangers analfabets. ¡Ah! I només teniu benefici de les subvencions pagades dels Impost sobre lo Treball (I.R.P.F.)
" S'ha exigit massa esforços a gran part de la societat i massa pocs a les entitats financeres?
No podem qüestionar el sistema financer," la resta de las paraules sobren , i deixen veure clarament qui es el culpable de tots els mals, ...ëls trebalaldors"que ademes de trebalalr volen cobrar i hasta tindre una cas iun coche, ...adems depdonar ala seva canalla una ensenyansa de nivell...i esta clarisim que aixo nopot ser, els jornals dels treballadors al nivell dels xinesos i elspreus al nivell de catalunya actual,per tant passara allode que el ruc cuan va aprendre atrebalalr sence mengar es vamorir, ! prou de demagogia i espabileu! sinoque surti del seu niu d'or i treballi ell!
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.