Entre la conformitat de l'inevitable i la necessitat de tornar a revifar el debat sobre el finançament local. Els alcaldes i regidors consultats sobre el deute que els municipis van contreure amb l'estat l'any 2008 coincideixen a dir que tot i estar alertats de fa mesos de la situació, la notícia de la xifra exacta que hauran de tornar agreuja encara més la fràgil salut de les arques municipals. Al desànim del pagament, però, hi aporten la petició –alguns fins i tot clamen per la condonació– que el govern espanyol sigui “sensible” i apliqui fórmules de fraccionament del deute. Tot i això, les perspectives davant els altres exercicis que caldrà resoldre són encara més pessimistes. L'alcalde accidental de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi William Carnes, preveu que la xifra a retornar per l'any passat superarà els 320 milions d'euros.

El primer tinent d'alcalde Santa Coloma de Gramenet, Joan Carles Mas, apunta un parell de receptes per sortir del pas. “Que l'estat esglaoni com a mínim en cinc anys el retorn d'aquests diners i que es tracti amb més flexibilitat els ajuntaments que, com el nostre, van tancar exercicis en positiu com el del 2009”, assenyala, i l'alcalde de Calella, Josep Maria Juhé afegeix “si tira endavant un tercer pla Zapatero, seria interessant que part dels diners anessin destinats a pal·liar la despesa dels serveis que assumim de fa anys els ajuntaments i que no ens són propis”. El regidor d'Hisenda del Masnou, Artur Gual, assenyala que “als cinc anys de marge caldria afegir-ne dos de carència, per donar temps perquè l'economia refloti”.

D'altra banda, l'alcalde accidental de Sabadell, Joan Manau, recorda que l'any passat el president Zapatero va acceptar ajornar la devolució dels diners atesa la situació econòmica dels ajuntaments. “Ens va molt malament haver de retornar aquests diners”, assenyala, i el seu homòleg de Terrassa, Isaac Albert, puntualitza que el deute del seu municipi ja estava “previst i controlat”. Albert va més enllà i critica el discurs polític que relaciona el dèficit del l'estat amb els ajuntaments o les autonomies, “i menys els catalans”, recordant que ja “ens van fer passar per l'adreçador” amb la retallada als funcionaris.

Des de la capital del Maresme, l'alcaldessa accidental, Alícia Romero, considera que ha arribat el moment que “l'estat escolti les demandes del món municipalista”. La defensa d'un nou finançament local també es troba en el discurs del regidor d'Hisenda de Malgrat, Antoni Puignou, i de l'alcalde de Cabrils, Joaquim Colomer. “Gestionar millor la despesa i prioritzar els serveis s'ha convertit en l'objectiu bàsic”, apunta Puignou. La majoria dels alcaldes del Penedès estan d'acord a reclamar una moratòria en el pagament d'aquest deute a l'estat. Alguns proposen l'ajornament del pagament fins que el país comenci a viure efectivament una millora de la situació econòmica, com l'alcalde de Sant Sadurní d'Anoia, Joan Amat. L'alcalde de Gelida, el socialista Lluís Valls, va més enllà: “El que em preocupa a mi és que encara no s'hagi volgut afrontar el problema del finançament municipal i dels serveis que assumim i que no ens són propis”. Precisament l'alcalde de Vilafranca, Pere Regull, també va recordar ahir el paper que fan els ajuntaments suplint els serveis que hauria de fer l'estat. Per això, segons Regull seria just que l'estat facilités el pagament. L'alcalde de Mediona, Servand Casas (PSC), va ironitzar sobre la quantitat que haurà de pagar el seu ajuntament. Casas diu que hauran de demanar un crèdit.

A la demarcació de Barcelona, tan sols cinc municipis no tenen deute amb l'estat i rebran diners de l'exercici del 2008. Són Calders, al Bages (2.733,14 euros); Fígols (532,16 euros) i Gironella (10.029,83 euros), al Berguedà; Sant Bartomeu del Grau (2.395,72 euros), a Osona, i Torrelles de Llobregat (8.226,67 euros), al Baix Llobregat.