Cap a finals del segle XIX, va néixer la Terrassa moderna. Era una ciutat que va saber sortir d'una crisi amb un èxit notable gràcies a la indústria tèxtil. Era la Manchester catalana. Als anys 70 i 80 la crisi industrial va posar contra les cordes de nou la cocapital vallesana. Aleshores l'activitat econòmica es va diversificar i el sector terciari va agafar un pes important, sobretot la construcció. Fa tres anys, però, la crisi va tornar a caure com una llosa sobre Terrassa, que va tornar pagar el preu excessiu que suposava que el 14% de la població assalariada estava lligada a la construcció. Es va disparar la taxa d'atur, que va superar els 20.000 desocupats, tot i que en els últims quatre mesos s'ha anat reduint. Segons l'informe de conjuntura del 2009, 487 empreses havien tancat.

La quarta ciutat de Catalunya es tornava a trobar ara davant d'un nou repte. L'Ajuntament porta anys, amb més o menys sort, buscant una sortida al futur. Aquest pas endavant cap a un nou model econòmic s'ha fonamentat en el pla de la innovació, que busca “oportunitats i reptes”, segons explica el tinent d'alcalde d'Innovació i Desenvolupament Econòmic, Manel Pérez. El projecte més significatiu del pla de la innovació és el Parc Científic i Tecnològic de Terrassa (PCTT), que ha estat batejat com a Orbital 40. Es tracta d'un dels 10 pols d'innovació de Catalunya, que està situat al nord de la ciutat, delimitat pel Quart Cinturó. Aquest parc disposarà de 500.000 metres quadrats per construir vora dels 100 milions d'euros en inversió d'infraestructures i donarà feina a 1.000 investigadors en 25 infraestructures noves. En deu o vint anys es preveu que es crearan 15.000 llocs de treball i hi haurà 3.000 noves empreses allotjades al parc, 50 de noves cada any.

“No venem fum”, va afirmar Pérez, que va recordar les inversions que ja s'hi han fet estan vora els 50 milions. En una experiència pionera, aquest projecte està governat i gestionat per la UPC, el centre tecnològic Leitat i l'Ajuntament amb un lideratge públic.