Un 59,3% dels departaments d'Urbanisme dels ajuntaments catalans es veuen capacitats per crear habitatges protegits que eviti la fugida dels seus veïns cap a altres municipis. Aquesta és una de les principals conclusions del Baròmetre del clima de confiança del sector de l'habitatge que ha elaborat l'Institut Cerdà per encàrrec del departament de Medi Ambient i Habitatge.
"És una satisfacció que els ajuntaments es mostrin confiats en la possibilitat de crear sòl per a habitatge protegit i públic i que siguin autoexigents perquè els seus ciutadans puguin residir en els seus municipis", va dir ahir el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar. El baròmetre també revela, però, que els serveis socials dels mateixos municipis no confien gaire que es puguin crear aquests tipus d'habitatges, mentre que el 71,5% dels ciutadans són bastants escèptics.

Tres de cada quatre ciutadans interrogats critiquen el constant augment dels preus dels pisos nous, de segona mà i de les hipoteques, mentre que el 50% dels directors de les entitats financeres tampoc estan satisfets. Pel que fa a l'endeutament de les famílies, els qui estan més preocupats són els serveis socials municipals, amb un 78,4%.

Mà d'obra poc qualificada
Entre un 70% i un 80% dels aparelladors i arquitectes es mostren insatisfets o molt insatisfets amb la qualificació de la mà d'obra disponible: els constructors -amb un 66,2%- tenen un nivell de confiança molt alt a poder aplicar les normatives de riscos laborals, mentre que els arquitectes -amb un 34,6%- són els qui desconfien més. Un 63% dels constructors i promotors estan satisfets amb la planificació i els terminis per construir un pis, mentre que entorn del 63% dels professionals consideren molt lentes les tramitacions municipals.

Aquest primer baròmetre, que es farà regularment cada sis mesos, es va presentar ahir amb motiu del Barcelona Meeting Point. Es basa en 2.100 enquestes fetes entre els mesos de juny i juliol a ciutadans, administracions i professionals relacionats amb els habitatges i ha de permetre "reflectir la realitat del sector tan objectivament com sigui possible", segons va dir el director d'investigació de l'Institut Cerdà, Agustí Filomeno.