La cobertura que es dóna als aturats a Espanya se situa en la mitjana europea. El període de cobrament de la prestació contributiva, d'un màxim de dos anys, es repeteix en diversos països i l'import és més baix que en països com França o Alemanya, ja que té relació amb el salari, i més alt que en països com el Regne Unit. El deure d'acceptar una feina per part dels aturats es repeteix en bona part del continent. El que canvia, però, és una taxa de col·locació que a Espanya està lluny del que seria desitjable o la que presenta Alemanya, referent dels serveis públics europeus.
Alemanya: líder en ocupació
Si el sistema espanyol, l'antic Inem, està enfocat al pagament de prestacions, el cas de la Bundesagentur für Arbeit alemany és el contrari. Destina el triple de recursos a la formació que als subsidis, gràcies també a una taxa d'atur del 7%, molt per sota del 20% espanyol. La formació, a més, arriba a tots els aturats i s'adapta a les necessitats del mercat de treball. Naturalment, l'obligació d'acceptar feines existeix. Els desocupats cobren el 80% del seu darrer sou el primer any i després un de fix de 435 euros que perden si rebutgen una feina.
França: 4 mesos i 75% del sou
El subsidi d'atur francès permet cobrar una indemnització després de quatre mesos treballats en els últims 28 mesos. Des del febrer del 2009, la indemnització s'eleva al 75% de l'últim salari, per sobre del 60% en vigor fins aleshores. El govern de Nicolas Sarkozy va apostar per augmentar la prestació d'atur a causa del difícil context imposat per la crisi econòmica, amb greus efectes sobre el consum a França. A més, nous grups de treballadors es beneficien des d'aleshores del subsidi, com ara els temporers i els estudiants que hagin treballat tres estius seguits. No existeixen altres obligacions per als beneficiaris de la prestació, tret de buscar feina “de manera activa i permanent”. Sarkozy va intentar obligar-los a acceptar la segona feina proposada com a condició per percebre l'atur, però es va fer enrere en descobrir la falta de consens en el centredreta. La quantitat del subsidi s'eleva, de mitjana, a uns 13.000 euros anuals per aturat. Quatre de cada deu francesos sense feina perceben la indemnització. El conveni és negociat cada tres anys per l'Estat, la patronal i els cinc sindicats principals.
Regne Unit: a la cua
La TUC, la confederació britànica de sindicats, ha recordat al govern aquesta setmana que “el Regne Unit paga el subsidi d'atur més reduït d'Europa”. El cert és que dels 2,46 milions de desocupats de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, 1,46 milions reben tan sols una mitjana de 320,5 euros mensuals. Podria ser pitjor, 250 euros és el mínim. Per aconseguir els 503,2 de màxim cal tenir parella i s'hi poden sumar subsidis per habitatge i una contribució per fill. El sistema es basa en el volum d'ingressos més estalvis de què es disposa en el moment d'acudir a l'ajut públic: si se superen els 19.600 euros, la quantitat de suport baixa molt i fins i tot pot quedar en zero. La possibilitat de connectar el subsidi al darrer sou també existeix, però llavors la contribució durarà exactament 182 dies. En tot cas, cada quinzena cal acudir al Job Centre i complir amb un “pla de recerca de treball”.
Bèlgica: paradís dels aturats
Bèlgica és el paradís dels aturats: les prestacions per desocupació són il·limitades en el temps i poden ser vitalícies si no es troba feina. Els belgues que tenen la família a càrrec seu o viuen sols no deixen de cobrar mai l'atur si perden la feina. Només els que no són cap de família –i a casa seva hi entra un altre sou– tenen limitada aquesta prestació a tres mesos per any treballat més un període inicial de tres mesos. Fins i tot els joves que han acabat els estudis i encara no treballen poden demanar un subsidi “d'espera”, mentre no troben la primera feina. Mantenir aquest sistema, però, és caríssim: Bèlgica té el tercer pitjor deute de la Unió Europea, del 96,7% del seu PIB. Els contribuents belgues suporten la tercera pitjor pressió fiscal de la UE i els impostos representen una càrrega del 43,8% del PIB, mentre que a Espanya només és del 33,1%.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.